Política

guerra a gaza

Hamàs tria a Yahya Sinwar cap del buró polític en substitució del mort Haniyeh

El líder islamista ha eludit ser atrapat en diverses ocasions des d’octubre, movent-se entre l’àmplia xarxa de túnels subterranis del grup

El movi­ment isla­mista Hamàs ha triat al cap del grup dins de la Franja de Gaza, Yahya Sinwar, com a màxim líder del buró polític, en subs­ti­tució d’Ismail Haniyeh, assas­si­nat fa una set­mana a Tehe­ran en un atac atribuït a Israel.

Sinwar repre­senta la línia més dura i bel·lige­rant del grup, con­si­de­rat el cer­vell dels atacs del 7 d’octu­bre i l’home més bus­cat per Israel des de lla­vors.

Sinwar era tècni­ca­ment el ’número dos’ del grup –només dar­rere de Haniyeh que vivia a Qatar i s’encar­re­gava de les rela­ci­ons diplomàtiques–, però era qui real­ment con­tro­lava les deci­si­ons impor­tants del grup, con­ju­mi­nant poder en les bran­ques política i mili­tar.

La seva elecció, con­tra tot pronòstic, al cap­da­vant del buró polític, con­firma el canvi estratègic del grup que ell mateix va impul­sar des de dins de Gaza, en el qual el ves­sant mili­tar ha fago­ci­tat a la política. De fet, va ser el ves­sant mili­tar –repre­sen­tat per ell i Moha­med Deif– la que va pla­ne­jar l’atac del 7 d’octu­bre, i la branca política, inclòs Haniyeh, només es va assa­ben­tar quan el pla estava avançat.

També Sinwar ha estat qui tenia l’última paraula, sem­pre amb postu­res dures, en les con­ver­ses per a acon­se­guir un alto el foc, que van fra­cas­sar per enèsima vegada la set­mana pas­sada, encara que Haniyeh, de tarannà més pragmàtic i diplomàtic, exercís com a cap nego­ci­a­dor.

Tant el pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, com a líders mili­tars, s’han refe­rit a Sinwar des que va començar la guerra com un “home mort errant”, però el líder isla­mista ha elu­dit ser atra­pat en diver­ses oca­si­ons des d’octu­bre, movent-se entre l’àmplia xarxa de túnels sub­ter­ra­nis del grup.

L’Exèrcit isra­elià va ofe­rir al desem­bre 400.000 dòlars als gazi­ans perquè infor­mes­sin sobre el seu para­dor, en fulls llançats per aire tant a Gaza com en Khan Yunis, on les tro­pes van envol­tar una de les seves residències, sense ras­tre d’ell.

Actu­al­ment, Sinwar és el mem­bre de Hamàs més bus­cat, pel qual més diners s’han arri­bat a ofe­rir, només seguit de Moha­med Deif, cap mili­tar de les Bri­ga­des al Qasam –braç armat de Hamàs–, a qui Israel va matar en un atac en Mawasi el pas­sat 13 de juliol.

Para­dor igno­rat

Poc se sap d’ell des de l’inici de la guerra. L’ostatge Yoc­he­ved Lifs­hitz, de 85 anys, alli­be­rada al cap de dues set­ma­nes de la seva cap­ti­vi­tat, va indi­car que Sinwar va visi­tar a diver­sos segres­tats retin­guts en un túnel pocs dies després de l’atac i els va dir en un cor­recte hebreu que allà es tro­ba­ven segurs.

Va ser sen­ten­ciat a qua­tre cade­nes perpètues per Israel en 1989 per pla­ne­jar el segrest i assas­si­nat de dos sol­dats isra­e­li­ans i qua­tre pales­tins “col·labo­ra­ci­o­nis­tes” al cap­da­vant dels ser­veis de segu­re­tat de Hamàs, però va ser alli­be­rat en 2011 com a part d’un bes­canvi de 1.047 pre­sos pales­tins per la devo­lució del sol­dat isra­elià Gilad Sha­lit.

Nas­cut en Jan Yunis, bastió de suport palestí a l’orga­nit­zació dels Ger­mans Musul­mans, Sinwar va ser arres­tat per pri­mera vegada per Israel en 1982, amb 19 anys, per “acti­vi­tats islàmiques”, època en la qual es va gua­nyar la con­fiança del fun­da­dor de Hamàs, el xeic Ahmed Yas­sin.

Dos anys després de la fun­dació de Hamàs en 1987, Sinwar va crear la temuda divisió de segu­re­tat interna del grup, Al Majd, guar­di­ana de la “mora­li­tat islàmica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.