Gran angular

Quino Fernández

Director del Barcelona Finance Hub by Aticco i CEO d’AticcoLab

“Volem aglutinar l’ecosistema de les ‘fintechs’ del país”

“El ‘hub’ cada any desenvoluparà programes d’acceleració i incubació, i anirem a buscar empreses que ens ajudin”

“El negoci de les finances digitals no està tan desenvolupat aquí perquè no som un centre financer com Londres i París”

A Catalunya hi ha unes 600 empreses financeres, i unes 30 es podrien instal·lar aquí
Ens emmirallem en experiències com la del Barcelona Health Hub, per la tasca consolidadora
El ‘coworking’ continuarà creixent, i l’objectiu d’Aticco és ser un dels líders del sector d’aquí a dos o tres anys

El Bar­ce­lona Finance Hub by Aticco ha obert recent­ment les por­tes, ges­ti­o­nat per la firma de coworking Aticco, amb el propòsit d’esde­ve­nir l’epi­cen­tre d’inno­vació finan­cera de Bar­ce­lona. Par­lem dels seus objec­tius amb el seu direc­tor, Quino Fernández.

Com es va ges­tar el pro­jecte del ‘hub’?
El pro­jecte neix des de la Gene­ra­li­tat, del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Finan­ces, que quan es va tras­lla­dar a la Zona Franca volia donar una uti­li­tat a aques­tes ofi­ci­nes que dei­xava aquí, al pas­seig de Gràcia. Va llançar un con­curs per bus­car una enti­tat que volgués desen­vo­lu­par el pro­jecte, que final­ment ha estat Aticco. Aquesta enti­tat havia de desen­vo­lu­par un hub finan­cer a les cinc plan­tes, com­plint un seguit d’objec­tius: que no es limités a ser només un coworking. Calia orga­nit­zar esde­ve­ni­ments, pro­moure l’eco­sis­tema fin­tech i insur­tech i tot l’eco­sis­tema tec­nològic per tal de posi­ci­o­nar Bar­ce­lona com una peça impor­tant en l’eco­sis­tema d’inno­vació finan­cera.
Bar­ce­lona com a cen­tre d’inno­vació, més que cen­tre finan­cer.
Siguem clars: Bar­ce­lona no és un cen­tre finan­cer ni ho serà. Actu­al­ment, en la llista dels deu cen­tres finan­cers més impor­tants, no hi és ni Madrid. En canvi, Bar­ce­lona sí que és una referència d’empre­ne­do­ria, en totes les llis­tes, sem­pre apa­reix en el top ten. Així doncs, juguem aquesta carta: situar Bar­ce­lona com a cen­tre d’inno­vació finan­cera, on hi ha start-ups i pas­sen coses inno­va­do­res. Ja hi ha un posi­ci­o­na­ment d’inno­vació: mireu l’exem­ple del coworking d’Aticco al car­rer Bailèn, on el banc digi­tal Revo­lut ha ubi­cat el seu hub tec­nològic per al sud d’Europa.
A l’eco­sis­tema ‘fin­tech’ li cal un pol, un nus.
Sí, com a tots els eco­sis­te­mes. Un exem­ple molt interes­sant és el del Bar­ce­lona Health Hub, al recinte de l’hos­pi­tal de Sant Pau, que aglu­tina l’eco­sis­tema inno­va­dor en l’àmbit de la salut. També cal fer esment de Bar­ce­lona Tech City, que ha fet molt per acon­se­guir que Bar­ce­lona sigui impor­tant en empre­ne­do­ria i inno­vació.
Podreu con­so­li­dar el sec­tor?
Aquest hub tindrà capa­ci­tat per a unes 300 o 400 per­so­nes. A Cata­lu­nya hi ha 600 empre­ses finan­ce­res, i una tren­tena poden ser aquí. A més, hi haurà la pos­si­bi­li­tat de ser mem­bre del hub en el cas d’empre­ses que no necessària­ment tin­guin la taula aquí. Així podríem aglu­ti­nar tot l’eco­sis­tema.
En quins ‘hubs’ us heu emmi­ra­llat?
N’hem vist uns quants i tots ens han ins­pi­rat. N’hi ha que tenen més suport gover­na­men­tal, men­tre que d’altres són més lob­bies. D’altres són emi­nent­ment coworkings. A mi m’agrada molt el Bar­ce­lona Health Hub que he esmen­tat abans, per la seva tasca con­so­li­da­dora de l’eco­sis­tema i perquè ha acon­se­guit que tot l’eco­sis­tema català i espa­nyol d’alguna manera en sigui mem­bre, i ha orga­nit­zat un esde­ve­ni­ment de referència, el Health Revo­lu­tion Con­gress. El que volem, més que copiar, és rela­ci­o­nar-nos amb hubs com el de Berlín, Lituània, França... Hi ha coses molt interes­sants en estats com Letònia, que és un paradís digi­tal. La pri­ma­vera vinent orga­nit­za­rem un esde­ve­ni­ment inter­na­ci­o­nal de nivell, i ho farem amb la col·labo­ració de diver­sos hubs de fora.
Qui­nes estratègies podeu desen­vo­lu­par per atreure el talent?
Es tracta d’orga­nit­zar esde­ve­ni­ments, fòrums d’inversió, i així crear l’opor­tu­ni­tat. Que hi pas­sin coses: si fem pro­gra­mes d’acce­le­ració, incu­bació o for­mació, això sac­seja.
Una de les fun­ci­ons és incu­bar.
Cada any desen­vo­lu­pa­rem un pro­grama d’acce­le­ració i incu­bació. El hub ha de fer incu­bació com a inversió en el sis­tema, i ani­rem a bus­car empre­ses pri­va­des que ens aju­din en aquesta tasca. Que bancs o asse­gu­ra­do­res siguin patro­ci­na­dors de la incu­ba­dora, perquè no tindrà retorn econòmic. I, pel que fa a l’acce­le­ra­dora, des del punt de vista del hub, tam­poc és el seu objec­tiu asso­lir un ren­di­ment econòmic. De fet, ja hi tenim un part­ner, Caixa Engi­nyers, que serà patro­ci­na­dor del pro­grama d’acce­le­ració que estem llançant ara. Bus­ca­rem patro­ci­na­dors per fer el d’incu­bació. L’estratègia per tro­bar part­ners és que podem ser la con­nexió entre ells i l’eco­sis­tema finan­cer empre­ne­dor. Neces­si­tem que ens donin suport econòmic, perquè és clar que el negoci de coworking no finançarà el negoci d’open inno­va­tion.
Com veieu el sec­tor ‘fin­tech’ a Cata­lu­nya?
El sec­tor fin­tech, a Espa­nya i Cata­lu­nya, no està espe­ci­al­ment desen­vo­lu­pat, tot i que arreu és el més mimat pels inver­sors. Men­tre que el sec­tor health està espe­ci­al­ment desen­vo­lu­pat res­pecte a Europa, el fin­tech no està tan desen­vo­lu­pat com a París, Lon­dres i Frank­furt, perquè és més fàcil que es desen­vo­lupi als cen­tres finan­cers. Aquí han inver­tit empre­ne­dors espa­nyols, venen empre­ne­dors estran­gers, però inver­tei­xen en altres sec­tors. Però això està can­vi­ant. Per exem­ple, s’ha creat una asso­ci­ació infor­mal que s’ano­mena BCN Fin­tech, per part d’un francès i un anglès, tre­ba­lla­dors de start-ups fin­tech, i té més de 1.000 mem­bres, empre­ne­dors i tre­ba­lla­dors del sec­tor, que són a Cata­lu­nya i mun­ten esde­ve­ni­ments cada mes. Hi ha aquest eco­sis­tema expat que gai­rebé no es bar­reja amb el d’aquí. D’una banda, és bo que exis­teixi, i dolent que no s’hi bar­regi. Els hem con­vençut perquè s’ins­tal·lin al hub i cele­brin aquí els seus esde­ve­ni­ments.
Qui­nes seran les fonts d’ingres­sos?
La prin­ci­pal serà el llo­guer d’espais, el llo­guer d’espais per a esde­ve­ni­ments i reu­ni­ons, i el part­ners­hip. El part­ner paga­ria 3.000 euros a l’any per ser part­ner del hub i tenir accés a la comu­ni­tat. També hem creat la figura del cor­po­rate part­ner per als que vol­gues­sin par­ti­ci­par en acti­vi­tats exclu­si­ves, amb un accés més pri­vi­le­giat a la comu­ni­tat per fer esde­ve­ni­ments i fer la seva pro­posta. El nos­tre dis­curs a grans empre­ses com Cai­xa­Bank o Alli­anz és “aju­deu-nos”, i Caixa Engi­nyers ja ens ha com­prat la idea, però també anem al dar­rere d’empre­ses mit­ja­nes. Cal pen­sar que aquest hub no només és fin­tech, també és insur­tech, legal­tech, prop­tech i també és eco­no­mia tra­di­ci­o­nal. Un part­ner podria ser GVC Gaesco, una com­pa­nyia de borsa tra­di­ci­o­nal. Volem inter­pel·lar tot l’eco­sis­tema.
Com veieu el marc regu­la­dor de les ‘start-ups’?
La regu­lació és bàsica per defen­sar el con­su­mi­dor, però, en canvi, talla la cre­a­ti­vi­tat. Un dels nos­tres objec­tius és tre­ba­llar molt amb l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Fin­tech (AEFI), que té com a tasca fona­men­tal tre­ba­llar amb l’admi­nis­tració. Volem que sigui mem­bre del hub, jus­ta­ment perquè cre­iem que l’eco­sis­tema empre­ne­dor de vega­des passa de l’eco­sis­tema regu­la­dor, com el Banc d’Espa­nya, la CNMV i la Direcció Gene­ral d’Asse­gu­ran­ces, i això no pot ser. Crec que el marc regu­la­dor pel que fa a fin­tech és estricte, però és que ha de ser així. Tan­ma­teix, sí que hi ha un pro­blema, i és que si vols mun­tar un fons d’inversió, el tràmit burocràtic que t’imposa el regu­la­dor és un clar fac­tor d’enca­ri­ment. Vam ser aquí amb el direc­tor a Espa­nya d’un banc digi­tal euro­peu, i ens deia que el seu prin­ci­pal pro­blema era haver de cer­car per­so­nal espe­ci­a­lista en com­pli­ance, com­pli­ment nor­ma­tiu, per les exces­si­ves exigències dels regu­la­dors. I costa tro­bar per­so­nal en aquest àmbit. I el pro­blema és que la regu­lació és la mateixa per al gran que per al petit, i la start-up de vega­des no com­pleix per des­co­nei­xe­ment i per impos­si­bi­li­tat pràctica.
Com més va, més difícil és rete­nir el talent en el món de les ‘start-ups’?
Bar­ce­lona, tot i que té poder d’atracció, té el des­a­van­tatge de la qüestió sala­rial, res­pecte a Europa. Hi ha una classe pri­vi­le­gi­ada en aquest uni­vers inno­va­dor, que són els emple­ats d’empre­ses estran­ge­res que venen aquí, amb sous euro­peus o nord-ame­ri­cans. Sí, el talent d’aquí és molt fàcil que se l’empor­tin. A més, la gran empresa ins­tal·lada a Bar­ce­lona s’emporta el talent de la start-up. El talent tec­nològic, o està en mans dels fun­da­dors de la start-up, o és molt difícil de remu­ne­rar per a l’empre­ne­dor.
Al vol­tant d’Aticco, en el futur, què crei­xerà més, el ‘coli­ving’ o el ‘coworking’?
A Bar­ce­lona, el coli­ving ho té difícil per la regu­lació, molt estricta. En canvi, Madrid és la selva, i per això aca­ba­rem anant a Madrid, per tal de créixer. Pel que fa al coworking, els estu­dis de les con­sul­to­res diuen que con­ti­nuarà crei­xent un 30% anual. A Bar­ce­lona es dona la cosa curi­osa que el 22@ estava en plena expansió quan va arri­bar la pandèmia; mol­tes ini­ci­a­ti­ves es van atu­rar, i ara s’han reac­ti­vat totes. En aquest sec­tor, hi ha un excés d’oferta de metres qua­drats, però al cen­tre de Bar­ce­lona no és així. Men­tre que tenim difi­cul­tats per omplir els dos coworkings que tenim al Poble­nou, el coworking que vam obrir fa sis mesos a la cruïlla Bailèn-Aragó ja està al 80%. Aquest mes n’obrim un als vol­tants de la cate­dral i ja tenim un munt de demanda. L’emplaçament al cen­tre és molt impor­tant: el coworking que tenim a plaça d’Urqui­na­ona està al 100% d’ocu­pació des de fa uns quants anys i, en canvi, el que tenim a la platja, en un indret preciós, amb pis­cina a la ter­rassa, no arriba al 100%. La gent troba, d’una manera pot­ser arbitrària, que la Vila Olímpica és lluny. Nosal­tres mun­tem molts esde­ve­ni­ments a l’espai que tenim al car­rer Pallars, al cos­tat del metro de Marina, i la gent se’ns queixa que queda lluny, men­tre que, si el fem aquí, con­si­de­ren que és més fàcil arri­bar-hi. Amb tot, com que cre­iem que el coworking con­ti­nuarà crei­xent, Aticco ha deci­dit apos­tar-hi, i per això acaba de tan­car una ronda de 10 mili­ons d’euros.
Cap a on voleu anar, després d’aquesta inversió tan impor­tant?
El nos­tre objec­tiu és ser líders del sec­tor, o un dels líders, d’aquí a uns quants anys. Cer­ta­ment, és difícil que en aquest nivell puguem com­pe­tir amb les grans immo­biliàries, com Regus, Mer­lin, Colo­nial, pro­pi­e­ta­ris de fili­als com Spa­ces, Loom i Uto­pi­cus. És molt difícil com­pe­tir amb ells perquè el seu negoci no és el coworking, sinó el real state. Tot i això, el nos­tre objec­tiu és ser un dels líders a la península Ibèrica d’aquí a dos o tres anys. Obrim ara un cen­tre a València, n’estem nego­ci­ant un altre a Màlaga, un parell més a Madrid i un a Lis­boa. I a Bar­ce­lona ja tenim deu cen­tres.
I quins pro­jec­tes teniu per a Atic­co­Lab?
Atic­co­Lab és una acce­le­ra­dora molt espe­cial, perquè tant fem pro­gra­mes pro­pis d’acce­le­ració en què aju­dem la start-up a créixer i cer­car inversió i hi pre­nem par­ti­ci­pació acci­o­na­rial, del 3%, el 4% o el 5%, com pro­gra­mes per a cor­po­ra­ci­ons que volen fer coses amb start-ups. Som dels pocs que fan les dues coses a l’Estat espa­nyol. En aquesta segona faceta, que ens ajuda a equi­li­brar el negoci, actuem com si fóssim con­sul­tors, i si hi ha una cor­po­ració que vol fer pro­gra­mes d’incu­bació, acce­le­ració, hacka­tons o pro­gra­mes de rep­tes, ens ofe­rim per aju­dar-los, amb la nos­tra meto­do­lo­gia i la nos­tra xarxa de men­tors. Fem dos pro­gra­mes anu­als en què acce­le­rem entre cinc i set start-ups, per a cada pro­grama, i ara tenim un pro­grama per a la fun­dació Cell­nex per fer rep­tes amb start-ups d’impacte. També hem tre­ba­llat amb la com­pa­nyia elèctrica Esta­ba­nell en el dis­seny del pro­grama d’Eria, la seva nova soci­e­tat de cor­po­rate ven­tu­ring per acom­pa­nyar start-ups del sec­tor energètic. De fet, més que con­sul­tors, som exe­cu­tors: aju­dem a tirar enda­vant pro­gra­mes d’inno­vació amb start-ups de les cor­po­ra­ci­ons, amb men­tors de la nos­tra xarxa, que arriba ja a 280, que les acom­pa­nya­ran.

Perfil

Emprenedoria permanent

Enginyer de formació, Quino Fernández ja fa una bona colla d’anys que cultiva l’emprenedoria, amb una experiència sòlida en el sector tecnològic. Durant cinc anys va ser el responsable de tecnologia d’Apple Espanya. Va ser a mitjan anys noranta quan va decidir crear les seves pròpies empreses. La primera va ser QSystems, un desenvolupador de tecnologia per a premsa i revistes, i l’agència interactiva Briefing, conjuntament amb Tomás García, que també procedia d’Apple, i Lali Oms, que venia de Servicom. Aquesta agència va ser la responsable del disseny de les pàgines web d’empreses com Agbar, Grup Planeta i La Caixa. Després de tres anys d’activitat, els fundadors de Briefing van vendre l’empresa, justament a Aigües de Barcelona. També va crear una agència de publicitat, de trets més convencionals, anomenada Won, amb la qual ja no està vinculat.

El seu profund coneixement del món de l’emprenedoria el va dur a vincular-se amb Connector, l’acceleradora que havia creat Carlos Blanco el 2013, i de la qual va ser CEO el 2018. Des del programa de mentoria de Connector, Quino Fernández va assessorar una dotzena de start-ups.

Després de tres anys d’activitat a l’acceleradora, va entrar a Aticco, la start-up catalana d’espais dedicats al coworking. En aquesta empresa es va fer responsable de la divisió AticcoLab, en la qual, a més de desenvolupar programes d’acceleració, ha conreat a fons el concepte d’innovació oberta, en què els mentors comparteixen coneixements entre ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.