Estats Units
La Reserva Federal dels EUA abaixa els tipus d’interès un quart de punt
El banc central nord-americà deixa el preu del diner en una forquilla entre el 4,5% i el 4,75%
El president de l’organisme, Jerome Powell, diu que “a curt termini” els resultats electorals no afectaran les seves decisions
La Reserva Federal (Fed) dels Estats Units d’Àmerica (EUA) ha decidit abaixar un quart de punt els tipus d’interès. La taxa de referència se situa així en una forquilla entre el 4,5% i el 4,75%.
Aquesta és la segona retallada del preu del diner des del setembre, quan el banc central nord-americà va rebaixar mig punt els tipus, fins a un rang entre el 4,75% i el 5%, després de més de dos anys de cicle alcista. Al març de 2022, la Fed va iniciar una política restrictiva per intentar controlar la inflació i va apujar onze vegades els tipus d’interès, fins arribar a un màxim entre el 5,25%-5,5% al juliol de 2023, el nivell més alt des de principis de 2001.
La decisió ha estat adoptada només dos dies després de les eleccions presidencials als Estats Units. En aquest sentit, el president de la Fed, Jerome Powell, ha descartat que el resultat dels comicis, que ha guanyat l’expresident Donald Trump, no tindrà “cap efecte” sobre les seves decisions “a curt termini”. De fet, el nou president no tornarà a la Casa Blanca fins a principis de gener. Pel que fa al llarg termini, Powell ha dit que és “difícil pronosticar” sense saber quins seran els efectes que tindran en l’economia les polítiques de la nova administració. “No se sap en quina mesura aquestes polítiques seran importants per assolir el nostre objectiu de la màxima ocupació i l’estabilitat de preus”, ha afegit.
El president del banc central ha insistit que les seves futures decisions continuaran marcades pel doble objectiu de contenir la inflació sense debilitar el mercat laboral ni l’activitat econòmica. Powell ha apuntat que ara mateix prioritzen l’estabilitat del mercat laboral, i a mesura que aquesta fita s’apropi als nivells “neutrals”, podran relaxar la política monetària.
En aquest context, l’economista ha reconegut que la creació d’ocupació ha estat més baixa de l’esperat per l’impacte dels huracans i les vagues.