DE MEMÒRIA
‘La ben nascuda’ (1937)
Els filòsofs han escrit –i escriuen, ben segur– coses que tenen un gran interès per saber cap a on ha d’anar la societat. Per exemple, Eugeni d’Ors, en un llibre: La ben plantada (1912). En parlava, no fa gaire, Quim Torra, expresident de la Generalitat, en aquest diari (20-10-2024).
Segons D’Ors, la societat –i, doncs, l’economia– s’ha d’assemblar, en el futur, a un model de dona bella, atractiva, que es fa mirar, i que és, alhora, perfectament equilibrada. Aquest model ideal de dona d’Eugeni d’Ors es basava en una dona real: Teresa Mestre (Sarrià, 1869 - Nova York, 1948). Filla de farmacèutic, s’havia casat (el 1893) amb Jaume Baladia, l’hereu d’una gran empresa de la indústria tèxtil de Mataró. Quan Ramon Casas li feu un retrat a l’oli (1907), Teresa ja havia estat la primera dona a pujar a l’Aneto, i ja tenia dos fills i una filla. El 1910, però, “la ben plantada” marxà –va deixar marit i fills–, primer, al Canadà, i, després, als Estats Units, a Califòrnia, a Chicago i a Nova York, amb l’arquitecte Josep Pijoan, que havia estat el primer secretari de l’Institut d’Estudis Catalans, i era 10 anys més jove que ella. Allà, la Teresa i en Josep es van integrar en el món dels quàquers, a l’antiesclavista i feminista Societat dels Amics.
El 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, Rodolf Llorens, un altre filòsof –i, fins aleshores, professor– publicà a Vilafranca La ben nascuda. Rèplica a ‘La ben plantada’ de Xènius. Aquest llibre es basava, també, en una dona real: la vilafranquina Eugènia Fàbregas, nascuda el 1914. Una noia que havia treballat com a camisera als inicis de la indústria de la confecció, i que, després, treballava en una gran fàbrica de fulles d’afaitar. Revisava, diàriament, el bisellatge d’unes 3.000 fulles. Segons Rodolf Llorens, l’autèntica base d’una societat com la vilafranquina, o la catalana, no eren les grans figures intel·lectuals, ni els eclesiàstics ni els comerciants: eren les treballadores i els treballadors assalariats i mal pagats.
Ara: l’Eugènia es casaria amb el professor Llorens, i tots dos, el 1939, sortiren, s’exiliaren. Com tants altres catalans, a Veneçuela i a Mèxic. La modèlica proletària “ben nascuda” marxava casada amb un professor de filosofia. Amb un membre, doncs, de les classes mitjanes (que, el 1935, havia estudiat l’economista Manuel Reventós a Estudi econòmic i social de la classe mitjana, Un llibre que no s’ha publicat fins al 2022!).
A l’Amèrica del Nord, a partir del 1910, Teresa, “la ben plantada”, passà d’estar casada amb un empresari de la gran burgesia a ésser la parella d’un arquitecte i historiador de l’art, que, el 1938, a Chicago, publicaria An outline history of art. D’algú, doncs, que era un professional de la nova classe mitjana analitzada per Reventós.
A Veneçuela, des del 1939, Eugènia, “la ben nascuda”, passà d’ésser una proletària modèlica a ésser la parella de Rodolf, un filòsof i professor, que esdevindria productor d’una vintena de films pensats per al gran públic llatinoamericà. D’un professional de l’audiovisual. De classe mitjana.
Des de les primeres aparicions, tant La ben plantada (1912) com La ben nascuda (1937) han estat reeditats diverses vegades. Amb retocs, afegitons i canvis. Sobretot el de Rodolf Llorens, que fou reeditat el 1958 pel Centre Català de Caracas, imprès a Ciutat de Mèxic als tallers de Bartomeu Costa-Amic. “La ben nascuda” era a l’exili republicà, i vivia, a la Veneçuela del petroli, amb un filòsof que treballava en el món del cinema. Curiosament, tant “la ben plantada” com “la ben nascuda” han anat generant productes molt diversos. Per exemple, el 1933, Gastó A. Màntua, actor i dramaturg, publicà La ben plantada. Obra popular retrospectiva en tres actes. El model inspirat per Teresa Mestre pujava als escenaris. Els espectadors, pagant entrada.
Un altre exemple: el 2021, el grup Obeses i la Cobla Jove de Berga van començar a interpretar una cançó, un quasi himne, que té com a títol La ben nascuda. Aquí, el model de societat/economia femení de Rodolf Llorens és el d’una dona que lluita per la llibertat. Com la societat/economia catalana.
1977
Una nova edició de La ben nascuda, publicada a Caracas el 1957 i realitzada per Editorial Ariel el 1977, no va tenir –de moment– sort. Tal com explica Joan Solé i Bordes, tot i el suport econòmic de Caixa Penedès, no es va distribuir fins a la Nit de Santa Llúcia del 1988. Aquell any, la Festa de les Lletres Catalanes se celebrava a Vilafranca.
La séquia de Manresa
El 1958, la Junta de la Séquia de Manresa decidí dedicar un monument als iniciadors, 600 anys abans, d’aquest canal. En una plaça important de la ciutat. Van escollir una escultura d’una dona quasi nua de Josep Clarà, que no es va poder veure fins al canvi polític del 1977.
1992
Per celebrar el centenari de Lola Anglada, l’Ajuntament de Tiana, al Maresme, li dedica un monument reproduint a mida natural una petita escultura seva del 1924, La veremadora.
Però li canvia el nom. Serà –és– més famosa com La ben plantada de Tiana, on Lola Anglada havia anat a treballar, i a viure.
1937
Quatre cerveseries de la ciutat de Badalona decideixen produir una nova cervesa. El nom que escullen per etiquetar-la és un doble homenatge al llibre del 1937 sobre una dona model econòmic. Es diu Eugènia la Ben Nascuda. La cervesa s’elabora a les instal·lacions de Catalan Brewery, el propietari de les quals és Joan Saperes.