Els col·legis d’enginyers industrials i de camins, d’economistes i agrònoms han proposat al govern català un gran pla integral d’abastament d’aigua que va molt més enllà del transvasament de l’Ebre a Barcelona que han proposat durant la sequera i que planteja ja connectar abans del 2050 les quatre xarxes de subministrament del país: el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Aigües Ter-Llobregat (ATLL), el Canal d’Urgell i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava-Girona (CACBGI). Segons informa ACN, les xarxes de l’Ebre, Ter i Llobregat conformarien un Corredor Litoral de l’Aigua que haurà de ser l’obra prioritària i, en una segona fase, ATLL es connectaria amb el Canal d’Urgell del Segre per aprofitar els excedents d’aigua agrícola en cas de necessitar-los a l’àrea metropolitana un cop aquesta hagués finançat la modernització i reforma del reg agrícola lleidatà. El gegantí pla que proposen va també molt més enllà del presentat pel nou govern català d’Illa tenint en compte que no aquest se centra en dessaladores i re-utilització d’aigua però no contempla cap transvasament entre conques.

Els col·legis integrats a l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua apunten al document Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica que caldrà mobilitzar 21.000 milions d’euros durant els propers 25 anys entre administracions públiques i empreses privades per tal de fer possible aquest sistema hídric. L’observatori calcula que caldran 4.782 hectòmetres cúbics d’aigua en tots els usos per una població de 10 milions d’habitants que preveuen per a Catalunya el 2050 tot “mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d’aigua”.

El document prioritza el bon estat de les xarxes de distribució de manera que, d’aquells 21.000 milions d’inversió, fins a 12.100 s’haurien de destinar a un ritme de 484 milions anuals a modernitzar una xarxa eficient d’aigua de subministrament domiciliari però també industrial i, sobretot, agrícola. El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura i avui el reg tradicional per inundació és encara el predominant (48%) mentre el gota a gota i l’aspersió representen el 36% i 16% respectivament. Modernitzar i ampliar els canals de reg costarà al voltant de 3.930 milions mentre que en caldrien 1.080 per tecnificar els regadius assegurant eficiències del com a mínim el 70%. Aquí és on els col·legis proposen un pacte entre els regants del Segre i l’àrea metropolitana per tal que aquesta financés part de la modernització del regadiu a canvi de disposar de 50 hm³ en cas d’emergència a la metròpoli.

El document també és molt més ambiciós que els plans governamentals en dessalinització. Oficialment estan planificades l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la nova de Foix mentre que l’executiu d’Illa n’ha anunciat una de menors dimensions per a l’Alt Empordà. Els col·legis calculen que se’n necessitaran sis de tan grans com la del Prat (60hm³/any) per garantir els 360hm³/any que preveuen que es necessitaran per al subministrament domèstic. L’esforç inversor en dessalinització arribaria als 1.000 milions mentre que en caldrien 500 més en regeneració d’aigua depurada per garantir en 25 anys el 55% de l’aigua urbana per recarregar aqüífers, regs urbans, ús industrial i garantir els cabals de manteniment dels rius. Segons aquests professionals industrials i d’obres els aqüífers haurien de servir per a reservoris d’aigua que permetin recarregar embassaments tenint en compte que calculen que tenen un volum d’emmagatzematge de 1.000 hm³ a les conques internes i de 400 a la conca de l’Ebre.