Política

Lluita per les polítiques socials

Montornès del Vallès ha estat i continua sent ciutat d’arribada i d’arrelament de gent treballadora

És un important pol industrial d’empreses com Repsol, el centre logístic d’El Corte Inglés i Cobega

Entre els reptes a assolir, hi ha el projecte d’habitatges socials i el nou sistema de recollida de residus

L’Ajuntament vol tirar endavant el centre de dia sense deixar de banda la residència de gent gran

Mon­tornès del Vallès, com mol­tes ciu­tats valle­sa­nes, gau­deix d’un emplaçament pri­vi­le­giat rode­jat de natura i, a més, està situat a prop de Bar­ce­lona, amb una gran capa­ci­tat d’atracció d’indústries i empre­ses. S’estén per la vall baixa del riu Mogent, prop de la con­fluència amb el Con­gost, a tocar pel sud-est amb la ser­ra­lada Lito­ral. Limita amb els ter­mes de Vila­nova del Vallès i Vall­ro­ma­nes per l’est, amb Santa Maria de Mar­to­re­lles i Mar­to­re­lles al sud, i amb Mont­meló a l’oest. Al nord, el muni­cipi toca amb Gra­no­llers en un petit tram, a l’esquerra del Con­gost. És una ciu­tat de 16.752 habi­tants, de mida mit­jana, que té un nucli urbà cen­tral, el raval de Mon­tornès Nord, el veïnat de Can Pare­llada i urba­nit­za­ci­ons com el barri del Cas­tell, Can Comes, Can Bos­que­rons, Can Bos­que­rons de Baix i Can Coll. En clau d’infra­es­truc­tu­res, per dins de Mon­tornès passa la car­re­tera local BV-5001 de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès, que tra­vessa el nucli urbà. I a l’extrem nord hi ha l’enllaç amb l’auto­pista AP-7 i molt a prop de la car­re­tera de Gra­no­llers al Mas­nou, que passa per Vila­nova del Vallès.

Pol d’atracció de tre­ba­lla­dors

El gran crei­xe­ment urbà i pobla­ci­o­nal de Mon­tornès es va dur a terme a par­tir de la segona mei­tat del segle XX, quan van pas­sar dels 1.200 habi­tants el 1930, i, després que Vall­ro­ma­nes se’n separés, va arri­bar a superar els 10.000 habi­tants el 1975. La gran força de Mon­tornès van ser i són els seus habi­tants, que, des de molts indrets de l’Estat, van anar a bus­car-hi un lloc de tre­ball i un pro­jecte de vida. Per tra­dició, l’eco­no­mia de Mon­tornès havia estat lli­gada a l’agri­cul­tura, però la indus­tri­a­lit­zació la va rele­gar a ser una acti­vi­tat tes­ti­mo­nial. Així, al muni­cipi es poden tro­bar deu polígons indus­tri­als, com el de Can Bos­que­rons de Baix, el Con­gost, el Rai­guer, Mas­fer­rer, Can Pare­llada i Mogent, etc. A Mon­tornès, hi ha 434 empre­ses, el 10% de les quals es dedi­quen al sec­tor de la cons­trucció; el 23%, a la indústria, i el 66%, al sec­tor de ser­veis. Mol­tes estan dedi­ca­des a l’emma­gat­ze­matge i el trans­port, com el cen­tre logístic d’El Corte Inglés; al sec­tor químic, com Henkel Ibèrica, Alp i Auso­nia; al metal·lúrgic i de trans­for­mats metàl·lics, com Bundy, i a l’ali­men­tari, com Nabisco Ibe­ria, entre mol­tes altres. L’any 2004, als ter­renys de Can Fenosa es va fer una planta embo­te­lla­dora de Coca-cola, una de les més grans d’Europa. Des del 2015 també dona cabuda a l’Escola d’Hote­le­ria del Vallès Ori­en­tal arran d’un con­veni entre el Depar­ta­ment d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment de Mon­tornès.

Habi­tatge social

Mon­tornès del Vallès té un impor­tant dèficit d’habi­tatge social. Ara, però, dis­posa d’un pro­jecte de cons­trucció d’habi­tat­ges acces­si­bles a punt de començar les obres. S’ha de fer al car­rer Vall­ro­ma­nes, i seran 40 habi­tat­ges en règim de llo­guer social. El pro­mou l’Ajun­ta­ment i hi ha inver­tit 175.000 euros, però tenen una sub­venció euro­pea d’un milió d’euros. La resta del finançament serà a través d’un con­veni de cessió del ter­reny per 75 anys, pror­ro­ga­ble a 15 més, a una enti­tat que agrupa totes les coo­pe­ra­ti­ves de la cons­trucció de Cata­lu­nya. Aquest estiu s’han fet els can­vis neces­sa­ris en el pro­jecte cons­truc­tiu, arran de les reticències i l’opo­sició que havia gene­rat el pro­jecte entre els veïns del barri de la Bòbila, i s’ha acon­se­guit que el govern i gai­rebé tots els grups de l’opo­sició muni­ci­pal –tret del PP, que es va abs­te­nir– hi votes­sin a favor.

El con­sis­tori mon­tor­ne­senc té també el repte de cons­truir un cen­tre de dia per a gent gran i una residència. El cen­tre de dia, que s’ha de fer al barri del Cas­tell-Can Comas, ha d’ocu­par una superfície de gai­rebé mil metres qua­drats. El pro­jecte en prin­cipi també incloïa una residència amb capa­ci­tat per a 100 usu­a­ris i es va pre­sen­tar a la con­vo­catòria d’ajuts euro­peus, però es va des­car­tar. És per això que l’alcalde de Mon­tornès, José Anto­nio Mon­tero, ha deci­dit tirar enda­vant part del pro­jecte, el del cen­tre de dia, sense llançar la tova­llola amb la residència, és a dir, anar a dues velo­ci­tats. El cen­tre de dia supo­sarà una inversió de 4,5 mili­ons, i es finançarà amb els recur­sos obtin­guts per la venda d’una par­cel·la de sòl muni­ci­pal indus­trial i una sub­venció d’un milió d’euros de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. L’equi­pa­ment donarà cabuda a espais per a ser­veis com­ple­men­ta­ris, com el men­ja­dor social per a la gent gran, que actu­al­ment es presta al Casal de la Gent Gran Nord. També s’hi habi­li­tarà un espai poli­va­lent, una cuina que donarà ser­vei a tot l’equi­pa­ment i dependències per al Ser­vei d’Atenció a l’Entorn Domi­ci­li­ari (SAED).

El ter­cer pro­jecte impor­tant al muni­cipi a exe­cu­tar a curt ter­mini és el canvi del sis­tema de reco­llida de resi­dus. Es vol pas­sar al sis­tema de con­te­ni­dors tan­cats, com ha fet la veïna Mont­meló. Ara, segons les dar­re­res dades de l’Ides­cat, al muni­cipi el 2023 la taxa de reco­llida selec­tiva era del 41,5%, lluny del 55% que marca Europa per al 2025 i del 60% per al 2030. És per això que els con­te­ni­dors del rebuig, orgànica i enva­sos esta­ran tan­cats i s’obri­ran amb una tar­geta. L’equip de govern i el PSC, a l’opo­sició, coin­ci­dei­xen que cal implan­tar-ho, encara que amb mati­sos, atès que els soci­a­lis­tes con­si­de­ren que el canvi de model de reco­llida es fa tard. Tot aquest canvi va rela­ci­o­nat amb els impos­tos i les taxes per al 2025, apro­va­des en el ple de novem­bre. Així, l’IBI pujarà un 3% i la taxa de resi­dus aug­men­tarà entre un 18% i un 34%, depe­nent de les per­so­nes que vis­quin als habi­tat­ges, i de si és un habi­tatge uni­fa­mi­liar o plu­ri­fa­mi­liar.

Mon­tornès del Vallès és un muni­cipi amb una tendència de vot clara cap a les esquer­res, és a dir, des del 1979 sem­pre hi ha hagut alter­nança entre governs del PSUC, el PSC, IC, ICV-EUiA i Mon­tornès en Comú, ja sigui arran de governs en soli­tari o amb l’ajuda d’altres for­ces. Des del 2011, José Anto­nio Mon­tero –pri­mer, a ICV-EUiA, i, a par­tir del 2019, a Mon­tornès en Comú– governa la ciu­tat. Ha tin­gut eta­pes de govern en majo­ria i d’altres, com actu­al­ment, en mino­ria, cir­cumstància que l’obliga a prac­ti­car l’art de fer política per arri­bar a acords en qüesti­ons impor­tants.

‘La remençada’
Montornès ha estat l’escenari de les diverses civilitzacions que han marcat Catalunya i la seva gent. Hi ha vestigis de l’edat antiga, de presència neolítica, dels ibers i dels romans. De fet, a Montornès es troba el Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó -Turó d’en Roina. Declarat BCIN el 2008, és un assentament romà construït en el darrer terç del segle II aC dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès. La ciutat també té un passat medieval molt rellevant, ja que va ser territori clau en la revolta remença que presentà batalla per abolir els mals usos. Per recordar la història i reivindicar-la, el 2014 es va estrenar ‘La remençada’, un espectacle musical que escenifica la darrera batalla de la guerra dels Remences, que es va lliurar a Montornès el 4 de gener del 1485. El veguer de Barcelona, Pere Anton de Rocacrespa, va ser derrotat pels pagesos revoltats, encapçalats per Bertomeu Sala. La victòria de Montornès va comportar, mesos més tard, l’alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la sentència arbitral de Guadalupe, que establia les bases per al progrés social de l’època moderna.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.