El 2024 teatral té unes fites col·lectives innegables. La temporada 2023/24, per exemple, es va superar el sostre dels tres milions d’espectadors a Barcelona, segons dades d’Adetca, l’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya. Realment, el sector ha salvat amb nota la patacada de la covid amb els confinaments totals i parcials i amb els aforaments molt reduïts seguint les normes sanitàries. I la confiança del públic a assistir a les sales ha estat una constant. Adetca ha ajudat a cohesionar el sector també més enllà de Barcelona. Ho demostra l’èxit de la campanya Cap Butaca Buida el 16 de març, que s’ha estrenat enguany obrint les accions de reivindicació del Dia Mundial del Teatre: 55.583 espectadors han assistit a 176 obres distribuïdes en 145 espais, en un sol dia. Enguany, la festa s’ha tornat a convocar pel 22 de març i es vol reforçar el recompte amb programacions de teatres municipals.

Artísticament, evidentment, també és un any amb èxits notables. Tot i que la tirada sigui El Mago Pop i The producers, és significatiu que el tercer muntatge de la temporada 23/24 hagi estat l’Escape room 2 (que encara ara està en cartell fins al 9 de març), una comèdia en català de Joel Joan i Héctor Claramunt. Fer un rànquing d’espectacles és injust per definició perquè és impossible veure’ls tots i perquè el fet subjectiu condiciona massa. En tot cas, sí que es pot celebrar el retorn de Wajdi Mouawad amb una direcció d’Oriol Broggi i la descoberta de l’actriu Miriam Moukhles, que fins ahir també estava actuant a Anna Karènina al TNC i que va debutar al Maldà amb Nodi: de gossos i malditos. També és per aplaudir la brutal adaptació d’Ivan Morales d’El día del Watusi. Enric Auquer es desfundava en cada funció (de quatre hores) al Lliure de Gràcia. Serà una obra de culte, com Francisco Casavella, tot i la voluntat de recuperar la producció. En dansa, el 2024 ha portat Marcos Morau a debutar amb Overture a l’Staatsoper de Berlín com a artista resident; ha fer créixer Guy Nader i Maria Campos artísticament amb Natural order of things. En circ, Baró d’Evel ha estrenat el Qui som? en el Grec, mentre que Oriol Pla (incorregiblement divertit) ha presentat en el Temporada Alta Gola, un nou treball multidisciplinari d’un clown antiheroi que lluita per agradar i agradar-se, en un mar de superficialitats. Dagoll Dagom salpa cap al seu comiat amb el darrer Mar i cel.

La quantitat de producció que s’exhibeix a les sales de Barcelona és immensa: la temporada 2023/24 van fer-se 1.235 títols diferents, només a Barcelona. La dificultat de tenir sala obliga a fer estades molt breus, que expulsa bona part d’espectacles amb el “Sold out” penjat a la taquilla durant molts dies: es queda públic fora. Més complicada encara és la recuperació de la programació de teatre fora de Barcelona. Hi ha molt poques sales comercials, que es mouen per una fortalesa militant i els teatres municipals no han recuperat les programacions des de la retalla del 2008, una ferida que encara no ha cicatritzat.