La memòria és selectiva i quan mirem pel retrovisor allò que ha anat passant en aquest any que s’esfumarà d’aquí a quatre dies segur que queden entelats alguns fets que han tatuat l’any 2024 en el vessant cultural. En aquestes tres planes en recordarem cinc de cada àmbit: cinc llibres, cinc exposicions, cinc pel·lícules, cinc sèries, cinc discos i cinc obres de teatre que han transitat pel camí de la cultura dels darrers dotze mesos, i que evidentment no són ni els únics ni potser els millors. La tria sempre és personal i, quan veiem, sentim i llegim, ho fem des del racó més íntim.

El 2024 ha estat any d’eleccions al Parlament i de canvi de color polític. Ha estat l’any del pressupost prorrogat i del tan anhelat 2% per a la cultura encara a l’aigüera. També ha estat l’any de tres grans commemoracions: els cent anys del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés, i els cent de la mort del dramaturg i poeta Àngel Guimerà i del poeta Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Ha estat “el millor any de la història” pel que fa a la venda de llibres, segons el Gremi d’Editors, amb un creixement de vendes del 35% des del 2019. Ha estat l’any de l’obertura de nous museus (com el del Renaixement, a Molins de Rei) i dels primers passos per a l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha estat l’any que s’han reforçat les experiències de realitat virtual en diversos espais patrimonials, com la Cartoixa d’Escaladei. També ha estat l’any que el govern ha obert un període de participació ciutadana per a l’elaboració de la futura llei del patrimoni cultural, una de les prioritats en aquesta legislatura. I ha estat l’any que les obres a la Sagrada Família han completat la instal·lació del dotzè nivell de panells de la torre de Jesucrist, de manera que arriba als 142,5 metres d’alçària. Amb això, s’inicia la fase final i més esperada: la construcció del terminal amb la creu, que es preveu enllestida a finals del 2025. El sostre de Catalunya serà més alt, l’any que pica a la porta.