El bon any del sector agroalimentari català
La indústria dels aliments i les begudes assumeix el lideratge del país en termes de facturació i també en llocs de treball
Les claus de l’èxit: disposar internament d’empreses de tota la cadena de valor, la internacionalització i la diversificació
-
Cultiu d’algues al centre de l’Irta de la Ràpita ARXIU. -
Imatge d’una activitat de tast d’olis catalans durant l’última edició de la fira Alimentaria El sector carni, en particular, és el més destacat i representa el 32% de la facturació total de la indústria agroalimentària ARXIU QUIM PUIG. -
El bon any del sector agroalimentari català.
El sector agroalimentari a Catalunya ha viscut un any de rècord. De fet, s’ha consolidat com el primer motor econòmic del país en termes de facturació i ocupació.
La indústria agroalimentària ha generat més de 48.000 milions d’euros, fins a representar prop del 20% del PIB del total industrial català, quan el 2020 suposava el 16,5%, i ja ocupa 175.600 persones, segons l’estudi El sector agroalimentari a Catalunya, elaborat per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció) i l’empresa pública de promoció del sector alimentari Prodeca.
El marge sobre vendes de la indústria alimentària s’està recuperant després de la crisi dels últims anys. Al tancament del segon trimestre de l’any, es va situar en el 12,16%, segons les dades de l’Agència Tributària. La dada representa més d’un punt i mig de creixement respecte al primer trimestre de l’any, quan va assolir el 10,62%, i se situa molt per sobre del 8,22% del mateix període del 2023. Les previsions indiquen ara que la rendibilitat del sector se situarà en el 12,65% al tancament de l’exercici.
L’agroalimentari és un sector tradicional que ha aconseguit anar adaptant-se a i guanyant múscul en el conjunt de l’economia catalana. Malgrat limitadors tan determinants com l’increment dels costos de producció i les inestabilitats geopolítiques, el sector ha registrat uns bons ritmes de creixement. Els experts coincideixen que les empreses estan recollint els fruits d’una estratègia de creixement basada en una combinació de factors que inclouen la diversificació de l’activitat, una estructura consolidada i l’aposta per la internacionalització.
Diversos factors expliquen els bons resultats del sector agroalimentari a Catalunya. L’aposta decidida per la innovació ha permès a les empreses integrar tecnologies avançades que milloren la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat. La digitalització dels processos productius i logístics ha contribuït a optimitzar recursos i a reduir costos, mentre que la investigació en noves fórmules i productes ha obert noves oportunitats de mercat.
La capacitat d’adaptació a les noves tendències de consum, com ara la demanda creixent de productes saludables, ecològics i de proximitat, ha estat fonamental per mantenir-se competitius. De fet, grans empreses càrnies han entrat en l’àmbit de proteïna vegetal.
Ara bé, hi ha un fet diferencial i és que el sector agroalimentari català disposa d’un ecosistema que inclou tota la cadena de valor: des de la producció primària agrícola i ramadera fins a la transformació industrial, la distribució i l’exportació.
Segons els experts consultats, és justament aquest sistema integrat el que contribueix a la competitivitat i a l’eficiència, perquè la proximitat entre els diversos agents afavoreix la col·laboració, mentre que la capacitat d’innovació manté les empreses al capdavant de les tendències del mercat.
Així doncs, el sector està format per tres grans àmbits. Per una banda, l’integren les gairebé 55.000 explotacions agrícoles, ramaderes i de pesca del sector primari, les quals generen fins a 6.040 milions d’euros de facturació i donen feina a més de 55.000 persones. Per l’altra, el gros del sector es troba en la indústria de l’alimentació i les begudes, formada per 5.017 empreses, que concentren més de 31.700 milions d’euros de vendes i ocupen unes 93.000 persones treballadores. Finalment, l’àmbit agroalimentari el completa la indústria auxiliar directament vinculada al sector, en què hi ha 872 empreses, que generen més de 10.400 milions d’euros i reuneixen uns 28.000 treballadors.
El sector carni, en particular, és el més destacat i representa el 32% de la facturació total de la indústria agroalimentària. Catalunya lidera les exportacions en aquest àmbit, amb una aportació superior als 5.000 milions d’euros anuals. Aquesta indústria ha estat capaç de guanyar mercats clau com la Xina, que representa un volum important de les vendes internacionals de carn porcina.
A més, la producció càrnia ha impulsat un creixement constant en la demanda de cereals i d’altres matèries primeres, que ha arrossegat la resta de la cadena de valor.
Amb un pes significatiu en la producció càrnia, els productes lactis, els olis, la fruita seca i altres àmbits acumulen al voltant del 53% de la facturació total del sector, i superen conjuntament els 25.000 milions d’euros. Aquesta concentració posa de manifest la importància de les grans companyies dins del teixit agroalimentari català.
L’obertura a nous mercats ha esdevingut una estratègia clau, especialment en un context global caracteritzat per la volatilitat econòmica. Aquesta expansió internacional fa temps que es treballa, però s’ha accelerat els darrers exercicis i ha contribuït a un creixement sostingut.
Catalunya destaca, de fet, pel lideratge en exportacions agroalimentàries, que situen Catalunya com un actor clau en el comerç agroalimentari europeu. Segons les darreres dades disponibles, les vendes internacionals han crescut un 12% respecte a l’any anterior i han arribat als 15.300 milions d’euros. França, Alemanya i Itàlia són els principals mercats, amb els productes carnis al capdavant, que representen el 35% de les exportacions, seguits pels olis (8%) i les begudes (4%).
Així mateix, el rècord d’exportacions que es va viure en l’exercici anterior es deu, en part, a l’impuls del sector agroalimentari, que ha venut 15.327 milions d’euros a l’estranger.
Filials a fora
I no només destaquen en comerç internacional, ja que també s’estan posant al capdavant en implantació a l’exterior. Segons una anàlisi de l’agència Acció, l’alimentari és un dels quatre sectors industrials, juntament amb la maquinària, la química i les TIC, que més filials han obert a l’exterior (21,4% del total).
Les empreses del sector s’estan anticipant, així, al gran risc al qual s’enfronten en conjunt, en vista de la possibilitat que s’imposin més aranzels tant als Estats Units, després de l’arribada de Donald Trump al govern, com a la Xina.
En clau individual, tot i que encara no han tancat oficialment l’exercici del 2024, les empreses que lideren el sector agroalimentari català han acabat l’any amb bones sensacions pel que fa als resultats econòmics, sustentats majoritàriament per la diversificació.
Si ens endinsem en les empreses que ocupen els primers llocs per xifra de facturació, afloren companyies com ara BonÀrea, Nestlé Espanya, Damm, Lipsa, Casa Tarradellas, Europastry, Danone, Cobega, Costa Brava Mediterranean Foods i Vall Companys.
Entre les deu empreses amb seu a Catalunya que més facturen del sector, les càrnies o vinculades a aquesta activitat són les més nombroses. Totes són familiars i amb una estructura vertical en què inclouen la cadena de valor completa, que pot anar des de l’alimentació animal fins a la comercialització directa al consumidor i l’exportació.
Lideratge
El grup agroalimentari carni Vall Companys, amb seu a Lleida, es va convertir el 2023 en l’empresa d’alimentació més gran de l’Estat espanyol. El grup, que és líder en la integració vertical de la producció càrnia, va aconseguir una facturació de 4.148 milions d’euros, la qual cosa no sols va suposar un creixement del 38% respecte a l’any anterior, sinó que també li va permetre superar Coca-Cola Europacific, l’embotelladora del gegant dels refrescos, com a líder del sector. La companyia de begudes que presideix Sol Daurella va facturar 3.325 milions d’euros i va quedar per sota de Vall Companys. L’embotelladora amb seu a Martorelles també ha anat diversificant el negoci cap a altres productes, com el vi, i altres activitats econòmiques com ara la cria de cavalls.
Segons expliquen fonts de Vall Companys, el bon ritme de l’empresa familiar càrnia es deu a diversos factors, com els preus històrics de cotització del porcí, fruit dels efectes de la inflació dels exercicis anteriors i el desequilibri entre l’oferta i la demanda, i les diferents adquisicions que ha digerit el grup. Els plans de la companyia inclouen ara la creació d’un gegant carni a l’Amèrica Llatina. L’empresa ha desembarcat a Colòmbia, el Perú, Mèxic, l’Uruguai i el Brasil amb la compra de participacions minoritàries en companyies en cadascun d’aquests països, la qual cosa li permetrà reduir la dependència del mercat espanyol. “Hi ha una demanda creixent de proteïna animal als països emergents, especialment a l’Amèrica Llatina, i el nostre objectiu és desenvolupar una estratègia d’internacionalització, tant de la producció com de la distribució”, explicava Tomás Blasco, responsable del creixement exterior de l’empresa.
Autenticitat
BonÀrea (Grup Alimentari Guissona) va registrar l’any passat una facturació superior als 2.800 milions d’euros. Amb seu a Guissona, aquesta empresa és, ara com ara, un referent en la producció càrnia i en la integració vertical de tota la cadena alimentària. El seu és un model únic al món. Des de la seva fundació, el 1959, ha anat incorporant a la seva estructura productiva, empresarial i comercial tots els elements necessaris per fer una integració que permet tancar el cicle productiu dels aliments: elabora i controla tota l’alimentació, la cria i l’engreixament dels animals, l’elaboració de productes i la logística, així com la comercialització directa fins al consumidor final.
Les principals empreses de BonÀrea Agrupa són BonÀrea Cooperativa, que fa la cria i l’engreix de les aus i del bestiar, i BonÀrea Corporació, que desenvolupa totes les activitats industrials (fabricació de pinsos, sacrifici, transformació i elaboració dels productes carnis, etc.) i comercials, principalment a través de les botigues BonÀrea. D’altra banda, disposa d’una entitat de crèdit, CaixaGuissona, que ha crescut paral·lelament al desenvolupament del grup. Recentment, han inaugurat una nova línia de negoci enfocada a l’alimentació i el benestar animal, que va iniciar el seu recorregut amb la inauguració de la primera botiga BonMascota, a Sant Joan Despí, a finals d’octubre. També ha engegat aquest any el seu pla d’expansió cap a l’Estat. El grup genera més de 6.300 llocs de treball actualment.
Casa Tarradellas, l’empresa amb seu a Gurb que elabora pizzes fresques, el fuet Espetec, pernil cuit i bacó tallats, masses fresques, patés etc., fa 20 anys que registra creixements de vendes de dos dígits. El darrer exercici va tancar amb una facturació de 1.378 milions d’euros i un benefici de 34, 29 milions, que multiplica per 2,5 el d’un any abans. El grup familiar alimentari també té una estructura com les altres càrnies d’integració vertical, amb finques de cultiu, granges porcines, escorxadors i sales d’especejament, farinera, elaboradors de producte final, empresa de transport, generació energètica i, també, departament d’R+D.
També és càrnia i es troba entre les grans companyies del sector el Grup Cañigueral, un hòlding d’empreses del sector alimentari amb més de mig segle de trajectòria i amb seu a Girona. Liderat avui per la segona generació, té quatre grans divisions: la ramaderia pròpia, la carn fresca, els embotits curats i els productes elaborats, amb una traçabilitat de 360º en tota la cadena. El grup carni, que dona feina a unes 4.000 persones, va vorejar els 1.500 milions d’euros de facturació l’any passat. Juntament amb Casa Tarradellas, és un dels principals proveïdors de carn de Mercadona.
Lipsa, amb seu a Sant Joan Despí, és líder en la producció d’olis refinats per a la indústria alimentària, amb ingressos que superen els 1.000 milions d’euros.
Les altres campiones en facturació del sector agroalimentari, encara que amb una llarga trajectòria a Catalunya, tenen el capital fora, com la suïssa Nestlé Espanya, amb seu a Esplugues de Llobregat per al mercat espanyol, que factura més de 2.200 milions d’euros amb una àmplia gamma de productes alimentaris i begudes, incloent-hi marques icòniques com Nescafé i Nestlé Aquarel. En conjunt, el grup va reduir la previsió de l’increment de les vendes a un 2%, que atribueix a la debilitat del consum a Europa i a la necessitat de pair els profunds canvis estratègics de la multinacional suïssa.
La també multinacional però francesa Danone, amb seu a Barcelona per a l’Estat espanyol, factura prop de 900 milions d’euros gràcies a la seva gamma de productes lactis i d’origen vegetal.
La indústria de les begudes també té pes en la llista de les companyies de més dimensió. Així, Damm, una de les cerveseres catalanes més reconegudes, té una facturació superior als 2.000 milions d’euros. Tot i els increments dels costos de producció, la companyia va aconseguir l’objectiu de facturació fixat en el pla estratègic 2022-2025 dos anys abans del previst. Amb seu a Barcelona, ha fet de la internacionalització una de les seves palanques de creixement. Ven els seus productes en més de 130 països i té dues plantes de producció a l’exterior.
Europastry, especialitzada en productes de fleca congelada, genera més de 900 milions d’euros anuals i té la seu a Sant Cugat del Vallès.
Tot i els bons resultats, el sector agroalimentari català no està exempt de reptes. La sostenibilitat ambiental, l’acceleració de la digitalització i la necessitat d’adaptar-se a les expectatives dels consumidors són algunes de les principals qüestions que s’han d’afrontar. En aquest sentit, el sector també treballa en línies d’investigació per reduir l’impacte ambiental de les seves activitats i avançar cap a models més circulars.
No tot han estat flors i violes en el sector agroalimentari. A principis del 2024, Danone va anunciar el tancament de la planta de Parets del Vallès, amb 157 treballadors, després de 41 anys d’activitat. Hi produïa fins a 130 referències de marques com ara Oikos, Activia, Vitalinea, Alpro, Saba i Provamel.
Justament una empresa del sector de la distribució alimentària ha vingut a recuperar l’activitat de la planta. Al llarg del 2025, la planta estarà en mans de Bon Preu. El grup de la cadena de supermercats Bonpreu i Esclat ha comprat la fàbrica a Danone per muntar-hi un centre d’operacions i subrogarà els empleats de la multinacional francesa.
Tot i que encara no han transcendit tots els detalls del pla, l’empresa propietat de Joan Font ha explicat que adquireix la planta de Danone per la seva ubicació estratègica a prop de la ciutat de Barcelona per tal de reforçar la seva “estratègia de creixement” en els seus “múltiples negocis”. La intenció és invertir 30 milions d’euros per convertir la planta en un espai logístic i d’oficines, i que hi treballin un centenar de persones aproximadament. “Reforçarà els nostres serveis i segur que ens ajudarà a ser més forts”, diuen fonts del grup.
L’avenç de la proteïna alternativa Atractius per a la inversió estrangera
En els darrers anys, en el sector agroalimentari hi ha hagut una nova incorporació. Es tracta de la proteïna alternativa, un àmbit emergent que ja disposa de més de 100 empreses, que generen 900 llocs de treball a Catalunya.
La majoria són petites i mitjanes empreses creades en els últims anys, que facturen 269 milions d’euros, segons un estudi d’Acció, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
Precisament aquesta nova tendència, que pretén reduir el consum de proteïna animal i introduir una proteïna alternativa procedent de plantes com la soja, el blat i els pèsols, es preveu que des d’ara i fins al 2040 generi un mercat mundial de 3 bilions d’euros. Ateses les previsions, ja fa dos anys que la Generalitat va considerar que era una aposta estratègica.
Un dels projectes entre la indústria agroalimentària catalana i la Generalitat és la construcció d’una planta d’escalat preindustrial (una instal·lació predisposada a una futura fabricació industrial a gran escala) a Alcarràs (Segrià).
Una de les empreses implicades en la nova planta és el fabricant de proteïna alternativa Zyrcular, sorgit del grup carni Vall Companys.
Actualment, hi ha 25 empreses del sector implicades en el projecte, i també formen part de la iniciativa “els fabricants mundials més grans de maquinària”.
El potencial català en el sector agroalimentari genera una important atracció d’inversió estrangera directa. Catalunya dona cabuda als principals líders mundials d’aquest sector. Durant el període 2019-2023, fins a 41 projectes d’inversió estrangera van comportar la captació de 697,6 milions d’euros (un 5% més que en el quinquenni anterior). Durant el mateix període 2019-2023, Catalunya ha estat el cinquè territori de la Unió Europea en nombre de projectes d’inversió estrangera i ha captat el 3,3% de la inversió de capital i el 3,1% dels llocs de treball creats al continent. En aquests darrers cinc anys, empreses internacionals com Lidl, Nestlé, Aldi, Haribo i Bimbo han fet inversions a Catalunya. Un dels projectes més destacats ha estat la caldera de biomassa instal·lada al centre de producció de Nestlé a Girona que converteix els pòsits del cafè en energia. La fàbrica –que elabora el cafè soluble Nescafé i les begudes en càpsules monodosi de Nescafé Dolce Gusto– redueix el consum de gas natural en un 25%.