Ple­nes. Tenim ara tres grans pro­jec­tes que con­ti­nuen fent avançar com són l’hos­pi­tal, l’habi­tatge i l’ampli­ació dels jut­jats i també polítiques com­par­ti­des en què des­taca la segu­re­tat. Els Mos­sos estan fent un gran esforç per reduir el nom­bre de delic­tes i sobre­tot per com­ba­tre les ocu­pa­ci­ons o la mul­ti­rein­cidència.

Les dades del 2024 han millo­rat nota­ble­ment les del 2023 i, per tant, per al que ser­vei­xen és sobre­tot per iden­ti­fi­car on has de posar el focus, inde­pen­dent­ment de la com­pa­ració que es pugui fer amb altres ciu­tats. Les dades no can­vi­a­ran que per a nosal­tres la pri­o­ri­tat és la segu­re­tat, i, si ens aju­den a saber exac­ta­ment en quins punts hem de con­cen­trar més l’acció poli­cial, doncs ben­vin­gu­des.

Ho hem dit rei­te­ra­da­ment: l’ocu­pació d’habi­tat­ges i la mul­ti­rein­cidència. Tenim símpto­mes que està millo­rant el com­bat con­tra aque­lles delinqüents que sumen 20-30 delic­tes de menor grau. El que vam obte­nir del Depar­ta­ment d’Inte­rior és incloure dins el seu pla d’infra­es­truc­tu­res la neces­si­tat de tenir algun lloc on poder col·locar aquests mos­sos de més que sabem que vin­dran a Mataró i que for­men part d’aques­tes noves comis­si­ons que ha expli­cat la con­se­llera Par­lon. Hi ha dife­rents opci­ons. Es podria fer una altra comis­sa­ria molt més gran, i dedi­car l’actual a temes específics dels Mos­sos; es podria fer una ampli­ació on es podria esta­blir alguns dels ser­veis de ter­ri­tori dels Mos­sos, com ara la uni­tat de trànsit... Allò que se’ns va asse­gu­rar era el sí a aten­dre aquesta neces­si­tat.

Si no hi ha impre­vis­tos, d’aquí a poques set­ma­nes ja tin­drem l’equip que esta­ria redac­tant el pro­jecte exe­cu­tiu de l’ampli­ació. Un edi­fici d’aquesta mida, d’aquesta capa­ci­tat, neces­sita com a mínim un any per enlles­tir la redacció. Nosal­tres, paral·lela­ment, hauríem de tenir la par­tida pres­su­postària. Tenim un calen­dari molt sem­blant al de l’ampli­ació de l’hos­pi­tal, estaríem par­lant de començar el 2026 o com a molt tard el 2027.

Sí, i ho he fet com a pre­si­dent de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya a través d’una moció de suport que vam enviar a tots els ajun­ta­ments. Mataró ja l’ha apro­vada. Per mi és clau per al futur de Mataró i de Cata­lu­nya, perquè crec que és fona­men­tal inver­tir en les ciu­tats que aguan­ten el ter­ri­tori. De fet, l’altre dia vaig dir que la llei de bar­ris és un ins­tru­ment més sub­til per com­ba­tre la ultra­dreta.

Per l’experiència que tenim a Mataró. Acon­se­guir els objec­tius mit­jançant la trans­for­mació, la reforma de l’espai públic i l’ober­tura d’equi­pa­ments, va ser el com­po­nent prin­ci­pal de les pri­me­res con­vo­catòries. Jo crec que ara hem d’entrar més a l’estruc­tura del parc d’habi­tatge, a la reha­bi­li­tació, a la rege­ne­ració, i crec que s’ha d’anar avançant cap aquí. El que sí per mi ara és més impor­tant és que entrem a fons en l’àmbit de la rea­lit­zació, la millora d’acces­si­bi­li­tat, un parc d’habi­tatge molt enve­llit que neces­sita refor­mar-se i actu­a­lit­zar-se. És fona­men­tal inver­tir en les ciu­tats que aguan­ten el ter­ri­tori

El bene­fici és per als ciu­ta­dans. Apro­var el pres­su­post és posi­tiu igual que ho és apro­var un milió més d’euros o més de 20 mesu­res cor­rec­to­res per millo­rar l’estat de la neteja a la ciu­tat. Hem reforçat les polítiques de segu­re­tat, de neteja, soci­als, d’iden­ti­tat de la ciu­tat, com per exem­ple que el 2025 tin­drem un fes­ti­val de la rumba en home­natge a Peret, perquè era fill de Mataró. També ha permès algu­nes polítiques com ara el trans­port públic i el ser­vei d’atenció domi­ciliària, que també han vist créixer molt el seu pres­su­post en els dar­rers anys. Sense poder arri­bar als acords neces­sa­ris, aques­tes acci­ons són més difícils de poder-les imple­men­tar.

El pacte exclou els extrems. Hi ha gent que crida molt men­tre nosal­tres fem pro­pos­tes. L’acord s’adreça a l’espai cen­tral de la ciu­tat i es basa en la res­pon­sa­bi­li­tat i en el com­promís. Les dues for­ma­ci­ons ens hem fet con­fiança de nou, però com a govern con­ti­nuem amb la mà estesa cap a aquells grups, amb la intenció que dei­xin el soroll i pas­sin a la part de la pro­posta. Perquè puguin també par­ti­ci­par en els temes que millo­ren la ciu­tat.

Com hem expli­cat, hi ha hagut incom­pli­ments de l’empresa res­pon­sa­ble. També hi ha hagut un incre­ment de la brossa i hauríem de com­pro­var si està rela­ci­o­nat amb un incre­ment del con­sum. Inde­pen­dent­ment d’això, hem iden­ti­fi­cat algu­nes qüesti­ons que no fun­ci­o­nen i per això hem pro­po­sat aquest pla de mesu­res en què tenim dos objec­tius clars: més hores de neteja al car­rer i també millor estat de neteja al vol­tant de les àrees de con­te­ni­dors, amb una reco­llida més sos­te­ni­ble i més curosa amb el medi ambi­ent.

El man­dat ante­rior vam imple­men­tar el porta a porta comer­cial als prin­ci­pals eixos del muni­cipi. Hem fet la prova de porta a porta en alguns bar­ris, en algu­nes urba­nit­za­ci­ons i en un barri resi­den­cial. Ara farem una prova de con­te­ni­dors tan­cats. Hem començat a fer i hem d’imple­men­tar aquest any una pri­mera pro­posta de com ha de ser la taxa justa. Per tant, estem fent pro­ves, tot i que el sis­tema es diri­geix a iden­ti­fi­car el pro­duc­tor, iden­ti­fi­car qui reci­cla i qui no ho fa per com­plir amb els objec­tius que ens marca Cata­lu­nya, Espa­nya i Europa. I tot això amb el calen­dari del nou con­tracte, que hau­ria d’estar en vigor el 2026 o el 2027.

Sí, per dife­rents motius. El pri­mer, perquè, ja ho deia abans, hi ha molta gent que fa molt de soroll però no fa cap pro­posta. En el cas de l’R1 hem vist mol­tes quei­xes, però quina havia de ser la solució avui o demà per als 20.000 viat­gers dia­ris que fan ús del ser­vei? Nosal­tres posem sobre la taula una reforma inte­gral que millora el ser­vei, la como­di­tat i la segu­re­tat d’aquests 20.000 viat­gers, que ajuda a reforçar la qua­li­tat del ser­vei de tota l’R1 i que, a més, millora la per­me­a­bi­li­tat de la ciu­tat cap al mar. Amb dos acces­sos, refor­mant el de Sant Agustí amb un nou accés que forma part d’aquest gran expo­nent de l’actiu de la ciu­tat, que és tot el que passa al vol­tant del front marítim, l’N-2. Hem inver­tit mol­tes hores i molts recur­sos, i hem picat molta pedra per avançar en aquest pro­jecte.

Teníem el com­promís per part del govern de millo­rar-ho si hi havia pres­su­post. Sem­bla que de moment no hi haurà pres­su­post a la Gene­ra­li­tat i, per tant, hau­rem de veure com evo­lu­ci­ona tot ple­gat. En segon lloc, és un ser­vei que ha anat crei­xent molt i cada cop també té més usu­a­ris. Això crec que ens parla molt del punt fort del ser­vei, que és la seva per­me­a­bi­li­tat, la seva presència arreu del ter­ri­tori de Mataró. I, en ter­cer lloc, cal veure fins a on pot créixer des del punt de vista físic, quants auto­bu­sos caben a l’auto­pista i quants auto­bu­sos caben a la plaça Uni­ver­si­tat, que és el punt final de tots. La Gene­ra­li­tat, no aquest govern, sinó l’ante­rior, ja ho va reforçar molt, però ara caldrà veure què passa.

Nosal­tres hem anat tre­ba­llant de bra­cet del Depar­ta­ment de Salut. Tenim una comissió en què hi són ells i els dife­rents depar­ta­ments de l’Ajun­ta­ment i en què es van revi­sant les dife­rents infra­es­truc­tu­res i inver­si­ons pre­vis­tes a la nos­tra ciu­tat. Aquesta comissió que es va reu­nint de manera molt periòdica ha anat par­lant del CUAP, de l’ampli­ació del CAP de Roca­fonda, del pro­jecte del soci­o­sa­ni­tari... Insis­teixo, hem anat fent els tràmits que el Depar­ta­ment ens anava dema­nant. És veri­tat que en l’exer­cici van sor­gint petits obs­ta­cles que de mica en mica es van reso­lent. Però anem amb el calen­dari que s’havia esta­blert.

La galleda d’aigua freda és que alguns avant­po­ses­sin els seus interes­sos polítics als interes­sos de ciu­tat. I això va pas­sar ara fa uns quants anys. Un pro­ce­di­ment que s’ha enre­dat perquè la defensa d’algu­nes volun­tats ha judi­ci­a­lit­zat d’una manera molt estra­nya tot el pro­ce­di­ment. Nosal­tres sem­pre havíem dit que teníem volun­tat de com­plir la sentència i defensàvem com a via aque­lla pri­mera idea ori­gi­nal, que era fer un con­curs públic per dotar el solar d’acti­vi­tat econòmica i un apar­ca­ment al cen­tre de la ciu­tat. Enmig d’aquest con­flicte, encara ens movem en aque­lla direcció, mal­grat que cada cop, és veri­tat, és molt més difícil,

Amb la implan­tació d’El Corte Inglés a Mataró, sí. I això no és llançar la tova­llola, és que ho han dit ells, que no han fet ni aquest, ni el de Càceres, ni el de Bada­lona. Ara, no llanço la tova­llola amb el desen­vo­lu­pa­ment del sec­tor. I com es pot resol­dre? Ara mateix l’esce­nari és bas­tant negre. Cal espe­rar a tenir una defi­nició clara de quin és el tau­ler de lloc i després, un cop esti­gui, juga­rem tan bé com puguem les nos­tres car­tes.

Estem decla­rats com a zona ten­si­o­nada, per tant, és obvi que hi ha un pro­blema. Ho hem dit sovint en el ple, el ciu­tadà té difi­cul­tat per llo­gar un habi­tatge, per tro­bar un pis que pugui com­prar. Hem tre­ba­llat inten­sa­ment el tema. Cal recor­dar que vam ser pio­ners i vam lide­rar una ini­ci­a­tiva que, amb fórmu­les expe­ri­men­tals i inno­va­do­res basa­des en l’eco­no­mia social i coo­pe­ra­tiva, bus­cava mobi­lit­zar l’habi­tatge deso­cu­pat per incre­men­tar l’oferta de llo­guer a preu asse­qui­ble. En el seu dia, hem com­prat pisos per tan­teig i retracte, ara estem aca­bant de tre­ba­llar per fer pisos dota­ci­o­nals. A través de fons euro­peus, la Gene­ra­li­tat direc­ta­ment ens comença dues pro­mo­ci­ons, l’una al car­rer Chur­ruca i l’altra a la ronda de la República. Hem anat avançant. Ara, la solució defi­ni­tiva depèn de la revisió del pla gene­ral, per tro­bar espais per incre­men­tar aquest parc d’habi­tatge asse­qui­ble.

Defi­neixi créixer. Creix en l’àmbit de població, perquè amb els espais encara per cons­truir a la ciu­tat arri­ba­rem pro­ba­ble­ment als 140.000. El futur barri d’Iveco-Pegaso té un 70% de residència. El regla­ment ori­gi­nal en tenia un 86%, nosal­tres ho vam bai­xar al 70%, perquè per la seva pro­xi­mi­tat al Tec­no­Cam­pus també genera més espai de ter­ci­ari on poder fer un altre hotel o ofi­ci­nes. Tot i això, el 70% resi­den­cial suposa uns 1.000 habi­tat­ges. Allà l’Ajun­ta­ment tindrà dues par­cel·les que ens interessa cedir al pla dels 50.000 habi­tat­ges anun­ciat pel govern de la Gene­ra­li­tat. Ara parlo de memòria, però crec que la ciu­tat que ano­me­nem del 96 està dis­se­nyada per a unes 150.000 per­so­nes. Són 20.000 més de les que tenim actu­al­ment, i amb els sec­tors a desen­vo­lu­par la tendència va a l’alça.

L’espai agrícola de les Cinc Sénies està hiper­me­ga­pro­te­git. De fet, l’últim movi­ment urbanístic que hi ha hagut a tocar és de des­clas­si­fi­cació del sòl. No soc par­ti­dari de créixer en la pet­jada de car­boni de la ciu­tat. Crec que estem prou con­so­li­dats com a trama urbana i tenim marge per gene­rar les opor­tu­ni­tats i tro­bar res­posta als rep­tes que tenim. La rege­ne­ració dels bar­ris, l’habi­tatge asse­qui­ble, la pre­pa­ració d’adap­tació al canvi climàtic. Jo crec que això ho podem fer, alguna cosa hau­rem de can­viar, perquè la gent a vega­des no vol can­viar res i vol solu­ci­ons màgiques.

Les obres del Parc d’Eco­no­mia Cir­cu­lar ja han començat i això és un avanç. Per mi el més impor­tant sem­pre ha estat aquest equi­pa­ment, per la cura al medi ambi­ent, l’acti­vi­tat econòmica i els llocs de feina que gene­rarà. L’actu­ació arqueològica s’ha fet amb el màxim res­pecte per les tro­ba­lles i amb el com­promís de fer una certa museïtzació, un cen­tre d’inter­pre­tació en un altre lloc. Per tant, jo crec que com­plim amb els dos objec­tius.

Perquè els fons Next Gene­ra­tion són impror­ro­ga­bles. Van néixer per donar res­posta euro­pea a la crisi de la covid. Per tant, això ja ha pas­sat i les aju­des s’aca­ben. La sol·lici­tud ens va arri­bar entre 15 i 18 mesos abans de la fina­lit­zació del ter­mini, s’havia de fer el con­curs, la lici­tació i la reso­lució. Tot aquest procés s’ha men­jat gai­rebé la mei­tat de tot el període amb què comptàvem per fer el pro­jecte. Un pro­jecte que no és gens fàcil, val a dir-ho tot. Davant aquesta impos­si­bi­li­tat tècnica, em sem­bla que el millor era renun­ciar-hi.

Replan­te­ja­rem el pro­jecte i bus­ca­rem nou finançament. Ara bé, ens hem com­promès públi­ca­ment amb els veïns a poder fer l’acces­si­bi­li­tat de l’edi­fici i la fona­men­tació de tot l’entorn, i ho farem igual.

La gent d’arreu del ter­ri­tori ve a jugar als nos­tres pave­llons, ve a fer atle­tisme al nos­tre estadi, ve al nos­tre hos­pi­tal, venen molts a estu­diar a la nos­tra uni­ver­si­tat, venen molts a com­prar al nos­tre casc antic, venen molts a Mataró. Som els pri­mers a aga­far la ban­dera de les rei­vin­di­ca­ci­ons per la millora en els ser­veis públics al ter­ri­tori i a aixe­car la veu per defen­sar les grans infra­es­truc­tu­res. Per mi, fer capi­ta­li­tat és això.

Si tu aga­fes Bar­ce­lona, el Baix Llo­bre­gat, els dos Vallès i el Maresme i vas pin­tant, iden­ti­fi­ques les seves poten­ci­a­li­tats. Que la gran fàbrica de Cata­lu­nya són els dos Vallès, l’Ori­en­tal i l’Occi­den­tal. Que Bar­ce­lona té de tot, amb una part molt impor­tant d’acti­vi­tat econòmica dis­tribuïda a l’àrea metro­po­li­tana. I el Maresme, prin­ci­pal­ment, és resi­den­cial. Hem de man­te­nir el pols perquè el Maresme no es resigni a ser només un ter­ri­tori de cases i pisos. N’hauríem de par­lar molt i en pro­fun­di­tat, però jo crec que a molts muni­ci­pis de la comarca ja els va bé tal com estan. Sin­ce­ra­ment, crec que al Maresme li falta ser més Mataró.