Plenes. Tenim ara tres grans projectes que continuen fent avançar com són l’hospital, l’habitatge i l’ampliació dels jutjats i també polítiques compartides en què destaca la seguretat. Els Mossos estan fent un gran esforç per reduir el nombre de delictes i sobretot per combatre les ocupacions o la multireincidència.

Les dades del 2024 han millorat notablement les del 2023 i, per tant, per al que serveixen és sobretot per identificar on has de posar el focus, independentment de la comparació que es pugui fer amb altres ciutats. Les dades no canviaran que per a nosaltres la prioritat és la seguretat, i, si ens ajuden a saber exactament en quins punts hem de concentrar més l’acció policial, doncs benvingudes.

Ho hem dit reiteradament: l’ocupació d’habitatges i la multireincidència. Tenim símptomes que està millorant el combat contra aquelles delinqüents que sumen 20-30 delictes de menor grau. El que vam obtenir del Departament d’Interior és incloure dins el seu pla d’infraestructures la necessitat de tenir algun lloc on poder col·locar aquests mossos de més que sabem que vindran a Mataró i que formen part d’aquestes noves comissions que ha explicat la consellera Parlon. Hi ha diferents opcions. Es podria fer una altra comissaria molt més gran, i dedicar l’actual a temes específics dels Mossos; es podria fer una ampliació on es podria establir alguns dels serveis de territori dels Mossos, com ara la unitat de trànsit... Allò que se’ns va assegurar era el sí a atendre aquesta necessitat.

Si no hi ha imprevistos, d’aquí a poques setmanes ja tindrem l’equip que estaria redactant el projecte executiu de l’ampliació. Un edifici d’aquesta mida, d’aquesta capacitat, necessita com a mínim un any per enllestir la redacció. Nosaltres, paral·lelament, hauríem de tenir la partida pressupostària. Tenim un calendari molt semblant al de l’ampliació de l’hospital, estaríem parlant de començar el 2026 o com a molt tard el 2027.

Sí, i ho he fet com a president de la Federació de Municipis de Catalunya a través d’una moció de suport que vam enviar a tots els ajuntaments. Mataró ja l’ha aprovada. Per mi és clau per al futur de Mataró i de Catalunya, perquè crec que és fonamental invertir en les ciutats que aguanten el territori. De fet, l’altre dia vaig dir que la llei de barris és un instrument més subtil per combatre la ultradreta.

Per l’experiència que tenim a Mataró. Aconseguir els objectius mitjançant la transformació, la reforma de l’espai públic i l’obertura d’equipaments, va ser el component principal de les primeres convocatòries. Jo crec que ara hem d’entrar més a l’estructura del parc d’habitatge, a la rehabilitació, a la regeneració, i crec que s’ha d’anar avançant cap aquí. El que sí per mi ara és més important és que entrem a fons en l’àmbit de la realització, la millora d’accessibilitat, un parc d’habitatge molt envellit que necessita reformar-se i actualitzar-se. És fonamental invertir en les ciutats que aguanten el territori

El benefici és per als ciutadans. Aprovar el pressupost és positiu igual que ho és aprovar un milió més d’euros o més de 20 mesures correctores per millorar l’estat de la neteja a la ciutat. Hem reforçat les polítiques de seguretat, de neteja, socials, d’identitat de la ciutat, com per exemple que el 2025 tindrem un festival de la rumba en homenatge a Peret, perquè era fill de Mataró. També ha permès algunes polítiques com ara el transport públic i el servei d’atenció domiciliària, que també han vist créixer molt el seu pressupost en els darrers anys. Sense poder arribar als acords necessaris, aquestes accions són més difícils de poder-les implementar.

El pacte exclou els extrems. Hi ha gent que crida molt mentre nosaltres fem propostes. L’acord s’adreça a l’espai central de la ciutat i es basa en la responsabilitat i en el compromís. Les dues formacions ens hem fet confiança de nou, però com a govern continuem amb la mà estesa cap a aquells grups, amb la intenció que deixin el soroll i passin a la part de la proposta. Perquè puguin també participar en els temes que milloren la ciutat.

Com hem explicat, hi ha hagut incompliments de l’empresa responsable. També hi ha hagut un increment de la brossa i hauríem de comprovar si està relacionat amb un increment del consum. Independentment d’això, hem identificat algunes qüestions que no funcionen i per això hem proposat aquest pla de mesures en què tenim dos objectius clars: més hores de neteja al carrer i també millor estat de neteja al voltant de les àrees de contenidors, amb una recollida més sostenible i més curosa amb el medi ambient.

El mandat anterior vam implementar el porta a porta comercial als principals eixos del municipi. Hem fet la prova de porta a porta en alguns barris, en algunes urbanitzacions i en un barri residencial. Ara farem una prova de contenidors tancats. Hem començat a fer i hem d’implementar aquest any una primera proposta de com ha de ser la taxa justa. Per tant, estem fent proves, tot i que el sistema es dirigeix a identificar el productor, identificar qui recicla i qui no ho fa per complir amb els objectius que ens marca Catalunya, Espanya i Europa. I tot això amb el calendari del nou contracte, que hauria d’estar en vigor el 2026 o el 2027.

Sí, per diferents motius. El primer, perquè, ja ho deia abans, hi ha molta gent que fa molt de soroll però no fa cap proposta. En el cas de l’R1 hem vist moltes queixes, però quina havia de ser la solució avui o demà per als 20.000 viatgers diaris que fan ús del servei? Nosaltres posem sobre la taula una reforma integral que millora el servei, la comoditat i la seguretat d’aquests 20.000 viatgers, que ajuda a reforçar la qualitat del servei de tota l’R1 i que, a més, millora la permeabilitat de la ciutat cap al mar. Amb dos accessos, reformant el de Sant Agustí amb un nou accés que forma part d’aquest gran exponent de l’actiu de la ciutat, que és tot el que passa al voltant del front marítim, l’N-2. Hem invertit moltes hores i molts recursos, i hem picat molta pedra per avançar en aquest projecte.

Teníem el compromís per part del govern de millorar-ho si hi havia pressupost. Sembla que de moment no hi haurà pressupost a la Generalitat i, per tant, haurem de veure com evoluciona tot plegat. En segon lloc, és un servei que ha anat creixent molt i cada cop també té més usuaris. Això crec que ens parla molt del punt fort del servei, que és la seva permeabilitat, la seva presència arreu del territori de Mataró. I, en tercer lloc, cal veure fins a on pot créixer des del punt de vista físic, quants autobusos caben a l’autopista i quants autobusos caben a la plaça Universitat, que és el punt final de tots. La Generalitat, no aquest govern, sinó l’anterior, ja ho va reforçar molt, però ara caldrà veure què passa.

Nosaltres hem anat treballant de bracet del Departament de Salut. Tenim una comissió en què hi són ells i els diferents departaments de l’Ajuntament i en què es van revisant les diferents infraestructures i inversions previstes a la nostra ciutat. Aquesta comissió que es va reunint de manera molt periòdica ha anat parlant del CUAP, de l’ampliació del CAP de Rocafonda, del projecte del sociosanitari... Insisteixo, hem anat fent els tràmits que el Departament ens anava demanant. És veritat que en l’exercici van sorgint petits obstacles que de mica en mica es van resolent. Però anem amb el calendari que s’havia establert.

La galleda d’aigua freda és que alguns avantposessin els seus interessos polítics als interessos de ciutat. I això va passar ara fa uns quants anys. Un procediment que s’ha enredat perquè la defensa d’algunes voluntats ha judicialitzat d’una manera molt estranya tot el procediment. Nosaltres sempre havíem dit que teníem voluntat de complir la sentència i defensàvem com a via aquella primera idea original, que era fer un concurs públic per dotar el solar d’activitat econòmica i un aparcament al centre de la ciutat. Enmig d’aquest conflicte, encara ens movem en aquella direcció, malgrat que cada cop, és veritat, és molt més difícil,

Amb la implantació d’El Corte Inglés a Mataró, sí. I això no és llançar la tovallola, és que ho han dit ells, que no han fet ni aquest, ni el de Càceres, ni el de Badalona. Ara, no llanço la tovallola amb el desenvolupament del sector. I com es pot resoldre? Ara mateix l’escenari és bastant negre. Cal esperar a tenir una definició clara de quin és el tauler de lloc i després, un cop estigui, jugarem tan bé com puguem les nostres cartes.

Estem declarats com a zona tensionada, per tant, és obvi que hi ha un problema. Ho hem dit sovint en el ple, el ciutadà té dificultat per llogar un habitatge, per trobar un pis que pugui comprar. Hem treballat intensament el tema. Cal recordar que vam ser pioners i vam liderar una iniciativa que, amb fórmules experimentals i innovadores basades en l’economia social i cooperativa, buscava mobilitzar l’habitatge desocupat per incrementar l’oferta de lloguer a preu assequible. En el seu dia, hem comprat pisos per tanteig i retracte, ara estem acabant de treballar per fer pisos dotacionals. A través de fons europeus, la Generalitat directament ens comença dues promocions, l’una al carrer Churruca i l’altra a la ronda de la República. Hem anat avançant. Ara, la solució definitiva depèn de la revisió del pla general, per trobar espais per incrementar aquest parc d’habitatge assequible.

Defineixi créixer. Creix en l’àmbit de població, perquè amb els espais encara per construir a la ciutat arribarem probablement als 140.000. El futur barri d’Iveco-Pegaso té un 70% de residència. El reglament original en tenia un 86%, nosaltres ho vam baixar al 70%, perquè per la seva proximitat al TecnoCampus també genera més espai de terciari on poder fer un altre hotel o oficines. Tot i això, el 70% residencial suposa uns 1.000 habitatges. Allà l’Ajuntament tindrà dues parcel·les que ens interessa cedir al pla dels 50.000 habitatges anunciat pel govern de la Generalitat. Ara parlo de memòria, però crec que la ciutat que anomenem del 96 està dissenyada per a unes 150.000 persones. Són 20.000 més de les que tenim actualment, i amb els sectors a desenvolupar la tendència va a l’alça.

L’espai agrícola de les Cinc Sénies està hipermegaprotegit. De fet, l’últim moviment urbanístic que hi ha hagut a tocar és de desclassificació del sòl. No soc partidari de créixer en la petjada de carboni de la ciutat. Crec que estem prou consolidats com a trama urbana i tenim marge per generar les oportunitats i trobar resposta als reptes que tenim. La regeneració dels barris, l’habitatge assequible, la preparació d’adaptació al canvi climàtic. Jo crec que això ho podem fer, alguna cosa haurem de canviar, perquè la gent a vegades no vol canviar res i vol solucions màgiques.

Les obres del Parc d’Economia Circular ja han començat i això és un avanç. Per mi el més important sempre ha estat aquest equipament, per la cura al medi ambient, l’activitat econòmica i els llocs de feina que generarà. L’actuació arqueològica s’ha fet amb el màxim respecte per les troballes i amb el compromís de fer una certa museïtzació, un centre d’interpretació en un altre lloc. Per tant, jo crec que complim amb els dos objectius.

Perquè els fons Next Generation són improrrogables. Van néixer per donar resposta europea a la crisi de la covid. Per tant, això ja ha passat i les ajudes s’acaben. La sol·licitud ens va arribar entre 15 i 18 mesos abans de la finalització del termini, s’havia de fer el concurs, la licitació i la resolució. Tot aquest procés s’ha menjat gairebé la meitat de tot el període amb què comptàvem per fer el projecte. Un projecte que no és gens fàcil, val a dir-ho tot. Davant aquesta impossibilitat tècnica, em sembla que el millor era renunciar-hi.

Replantejarem el projecte i buscarem nou finançament. Ara bé, ens hem compromès públicament amb els veïns a poder fer l’accessibilitat de l’edifici i la fonamentació de tot l’entorn, i ho farem igual.

La gent d’arreu del territori ve a jugar als nostres pavellons, ve a fer atletisme al nostre estadi, ve al nostre hospital, venen molts a estudiar a la nostra universitat, venen molts a comprar al nostre casc antic, venen molts a Mataró. Som els primers a agafar la bandera de les reivindicacions per la millora en els serveis públics al territori i a aixecar la veu per defensar les grans infraestructures. Per mi, fer capitalitat és això.

Si tu agafes Barcelona, el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme i vas pintant, identifiques les seves potencialitats. Que la gran fàbrica de Catalunya són els dos Vallès, l’Oriental i l’Occidental. Que Barcelona té de tot, amb una part molt important d’activitat econòmica distribuïda a l’àrea metropolitana. I el Maresme, principalment, és residencial. Hem de mantenir el pols perquè el Maresme no es resigni a ser només un territori de cases i pisos. N’hauríem de parlar molt i en profunditat, però jo crec que a molts municipis de la comarca ja els va bé tal com estan. Sincerament, crec que al Maresme li falta ser més Mataró.