Viñuales ja dis­posa d’una majo­ria de “gover­na­bi­li­tat” per apro­var les coses, bàsica­ment Junts i els exre­gi­dors de Vox, que no fallen gai­rebé mai a cap votació. Per tant, ja tenen una majo­ria garan­tida.

No hi ha pro­jec­tes que siguin de l’actual govern, més enllà del des­ga­vell en la política d’apar­ca­ments i la con­trac­tació del ser­vei de la brossa. Aquesta ciu­tat, que és la segona de Cata­lu­nya que té més pro­jec­tes finançats amb Next Gene­ra­tion, la rep en herència l’alcalde Viñuales. Pro­jec­tes com el traspàs de car­re­te­res i les obres de trans­for­mació del govern repu­blicà.

Nosal­tres vam gover­nar sense que estigués en vigor el nou con­tracte i vam fer con­te­ni­dors tan­cats i mesu­res com la ins­pecció del com­pli­ment de la feina de l’empresa. Avui dia no s’està fent prou ins­pecció i no s’estan inver­tint els diners pres­su­pos­tats per a la neteja. En el moment en què el govern des­via diners pre­vis­tos per a la neteja a fer polítiques de con­feti per que­dar bé, es con­ver­teix en cor­res­pon­sa­ble directe de la brutícia i de l’estat en què es troba la ciu­tat. Men­tre no hi hagi nou con­tracte, el que ha de fer el govern és super­vi­sar molt i inver­tir en maquinària.

Veiem una manca d’auto­ri­tat per part de l’alcalde. En pri­mer lloc, el PSC volia votar en con­tra de la moció, però en veure que hi havia els veïns allí va deci­dir votar que sí. L’alcalde va expres­sar el seu suport i, l’endemà, la por­ta­veu del govern desau­to­ritza l’alcalde i diu que no pot ser. El que veiem és que l’alcalde va ser un bon dele­gat de La Mon­cloa defen­sant els interes­sos de l’Estat a Tar­ra­gona i no un alcalde que defensa la seva ciu­tat. I Tar­ra­gona neces­sita un bon alcalde, no un dele­gat de La Mon­cloa.

El can­di­dat Viñuales va fer una cam­pa­nya molt bruta uti­lit­zant la sen­sació d’inse­gu­re­tat per fer cam­pa­nya con­tra el govern d’ERC en un con­text de pandèmia. I ho feia tot dient: “Jo per­so­nal­ment m’encar­re­garé de por­tar la segu­re­tat de Tar­ra­gona.”Doncs bé, les dades de delic­tes que hi havia lla­vors eren infi­ni­ta­ment millors que les actu­als. Segons el minis­teri, ara cada tri­mes­tre els fets delic­tius s’incre­men­ten més del 50%. A Tar­ra­gona, neces­si­tem un canvi de model i una aposta per la poli­cia de pro­xi­mi­tat.

Cal­dria rever­tir la decisió presa per l’alcalde Viñuales i per­me­tre de nou que els resi­dents de la Part Alta puguin apar­car a tota la zona verda. Qui ha dis­se­nyat la nova zoni­fi­cació no ha tin­gut en compte l’oro­gra­fia de Tar­ra­gona i, per tant, no té sen­tit que enviïs la gent que viu a la plaça del Fòrum a apar­car a l’ins­ti­tut Martí i Franquès. També cal habi­li­tar l’ampli­ació de Tor­roja en zona taronja, a un euro al dia, ja que té una funció d’apar­ca­ment dis­su­a­siu, i no a sis euros al dia. S’ha creat una pla­ta­forma ciu­ta­dana per cana­lit­zar les deman­des i sem­bla que, sumant esforços, s’acon­se­gui­ran millo­res.

El que s’ha de dei­xar de fer són movi­ments de curta volada i el que cal és una política glo­bal de mobi­li­tat. No es pot par­lar dels busos sense tenir en compte els apar­ca­ments dis­su­a­sius, els car­rils bici i el futur tram­via. No té sen­tit que ara s’apro­vin les freqüències mínimes del trans­port, com fa el govern de Tar­ra­gona, sense par­lar amb les enti­tats veïnals o sense tenir el pla de mobi­li­tat urbana i sos­te­ni­ble fet i apro­vat. Menys ven­dre fum dient que farà el bus gratuït i ocupi’s del ser­vei públic perquè fun­ci­oni bé. Les pit­jors deci­si­ons del govern no venen tant pel PSC sinó direc­ta­ment de Ciu­ta­dans, que és la cúpula que està gover­nant la ciu­tat.