Política

Montse de la Llave Alegrí

Alcaldessa de Vilafant (PSC)

“Fa molts anys que esperem l’institut i ara ja és una necessitat”

“D’aquí a un parell d’anys diuen es podria iniciar la construcció. Tenim pendent una visita de la consellera perquè vegi la realitat”

“La nostra zona industrial ha de ser un reforç per a un tipus d’empresa que requereix uns espais més petits”

A Vilafant fa més d’una dècada que treballem la renovació de la xarxa d’aigua El desplegament del nou POUM a la zona de l’estació ha de permetre fer-hi comerç i habitatges

Montse de la Llave, alcal­dessa de Vila­fant (PSC), des­taca la importància que la Gene­ra­li­tat des­en­ca­lli la cons­trucció de l’ins­ti­tut, després d’anys de fer clas­ses en bar­ra­cons, ara molt dete­ri­o­rats. Aquest, segons l’alcal­dessa, és un dels grans rep­tes del muni­cipi, però no és l’únic. La con­creció del polígon indus­trial i el des­ple­ga­ment urbanístic al vol­tant de l’estació del TAV, amb la implan­tació de comerços, res­tau­rants, hotels i, també, habi­tat­ges, ha d’aju­dar a dina­mit­zar el muni­cipi. Aquesta dina­mit­zació va lli­gada a poder obte­nir més recur­sos, perquè Vila­fant, segons explica, és un muni­cipi que ha cres­cut en extensió i té molts car­rers i zones ver­des que neces­si­ten man­te­ni­ment. Des­taca la importància de poder, amb el nou POUM, asso­lir blocs d’habi­tat­ges que con­tri­bui­ran a fer que el jovent i la gent gran tin­guin pos­si­bi­li­tats d’acce­dir-hi, a diferència d’ara, arran del tipus de tipo­lo­gia d’habi­tatge uni­fa­mi­liar. També es mos­tra satis­feta de l’aposta, que fa anys que dura, de reno­var la xarxa d’aigua pota­ble. Aquest any s’ha incre­men­tat la dotació pres­su­postària i es volen implan­tar en un sec­tor del muni­cipi els comp­ta­dors digi­tals.

Quins són els prin­ci­pals rep­tes que té al davant Vila­fant?
El pri­mer és la cons­trucció de l’ins­ti­tut. Fa molts anys que espe­rem aquest ins­ti­tut i ara ja s’ha con­ver­tit en una neces­si­tat impe­ri­osa. Els bar­ra­cons, amb els anys s’han anat fent malbé. Pen­sem que va néixer com un equi­pa­ment pro­vi­si­o­nal. No estem par­lant d’un nou edi­fici, sinó de l’edi­fici.
Edi­fici amb majúscu­les, ho ha dei­xat molt clar. Han par­lant amb ja amb Edu­cació de la Gene­ra­li­tat?
Fa unes set­ma­nes vàrem anar a par­lar amb la con­se­llera d’Edu­cació, Est­her Niubó. I ara sem­bla­ria que, final­ment, estem en el punt de tirar enda­vant. Veu­rem.
Una bona pen­sada. Les experiències amb els dele­gats d’Edu­cació solen ser frus­trants. Amb tot, tenen alguna data?
D’aquí a un parell d’anys diuen es podria ini­ciar la cons­trucció. Tenim pen­dent una visita de la con­se­llera al muni­cipi perquè vegi la rea­li­tat de la qual par­lem. Ja havia de venir, però per temes d’agenda es va haver de pos­po­sar.
Segon repte de la llista?
La via pública. Tenim molts quilòmetres de car­rers.
Sí, és cert. Vila­fant em recorda aquells muni­ci­pis ame­ri­cans que veiem a les pel·lícules for­mants per file­res de case­tes. I no és l’únic de l’Alt Empordà.
Sí, i això fa que tin­guem molts car­rers que hem de reno­var total­ment. Estem par­lant d’una actu­ació potent.
I lli­gant amb els car­rers, el tema de l’aigua. Apro­fi­ta­ran per reno­var-ne la xarxa?
A Vila­fant fa més d’una dècada que tre­ba­llem la reno­vació de la xarxa d’aigua. Ara mateix tenim en el pres­su­post una pre­visió de 150.000 euros, que aquest any hem incre­men­tat. Però, com explico amb orgull, ja fa molt de temps que hi tre­ba­llen de manera con­ti­nu­ada.
Amb visió de futur. Ara molts muni­ci­pis, després de dècades de no fer res, ho han de fer de cop.
Aquest exer­cici que molts muni­ci­pis fan ara, sigui per la sequera o les pèrdues, nosal­tres ja el vam fer fa molts anys. Som cons­ci­ents que aques­tes peti­tes pèrdues pro­vo­quen que es llen­cin grans quan­ti­tats d’aigua. A banda de reno­var i man­te­nir la xarxa i, molt impor­tant, apos­tar per l’edu­cació, el que farem és, en una part de la població, posar-hi comp­ta­dors digi­tals, cosa l que repre­sen­tarà un pas enda­vant més.
Pel que fa al medi ambi­ent, van impul­sar la plan­tació d’arbres. Es con­ti­nua?
Sí, es manté la ini­ci­a­tiva Ben­vin­gut, nadó, en què plan­tem un arbre per cada infant que neix a la població. També tre­ba­llem per reco­llir l’aigua de la pluja i ja tenim un pou. Per exem­ple, aquest estiu, que no es podia regar, vam poder apro­fi­tar aquesta aigua.
Ara ens podríem cen­trar en totes les infra­es­truc­tu­res que s’han de fer al muni­cipi. De ben segur, un repte, i dels grans.
Aquí se’ns con­cen­tren molts de rep­tes, com ara la C-31, car­re­tera de ve de l’Escala i que s’ha d’ampliar des de Vila­ma­lla, passa per Vila­fant i enllaçarà amb l’estació del TAV; la nova sor­tida de l’antiga auto­pista, entre Figue­res i Vila­fant; el tram de la car­re­tera de Bor­rassà fins a Vila­fant, on hi ha un sec­tor que s’inunda; aquesta és de la Dipu­tació. Com veu, per cada infra­es­truc­tura ens toca un inter­lo­cu­tor dife­rent, que és qui en té la com­petència.
Quin és el paper que hi té l’Ajun­ta­ment?
Vet­llar perquè es facin uns bons estu­dis per ava­luar l’impacte que aquests pro­jec­tes tin­dran al muni­cipi. El que hem de mirar és que l’impacte sigui mínim, tot i el bene­fici que poden tenir. Això és pri­mor­dial. S’han de fer, perquè qui paga mana, però hem de vet­llar perquè l’impacte sigui menor.
Per cert, la des­a­pa­rició de l’AP-7 va repre­sen­tar dei­xar de cobrar en con­cepte d’indem­nit­zació. Els ha afec­tat?
Sí, molt. És cert que es va cobrar uns pocs anys, però sí que ens ha afec­tat. No només en el pres­su­post, sinó perquè con­ti­nuem tenim tots els incon­ve­ni­ents i molèsties que com­porta aquesta via a l’altura del muni­cipi, com ara el soroll i el perill d’acci­dents.
Con­ti­nuem amb el trans­port. Par­lem de l’estació de tren?
La que tenim és pro­vi­si­o­nal. Però, com tot el que és pro­vi­si­o­nal, ens que­den anys, com es pot ima­gi­nar. Aquí el que s’ha de desen­vo­lu­par és aquest sec­tor urbanístic. Això com­por­tarà des­plaçar una mica la nova estació cap al nos­tre muni­cipi. El des­ple­ga­ment del nou POUM a l’estació ha de per­me­tre fer-hi comerç, blocs d’habi­tat­ges de dues plan­tes i bai­xos. A més, ens ha d’aca­bar de con­nec­tar amb la zona del Puig Grau.
I no ens hem de dei­xar el polígon indus­trial. M’ima­gino que també és clau per al muni­cipi.
Sí, molt. El polígon de referència és el Logis Empordà, a Vila­ma­lla. Ara mateix tenim molt poca empresa al muni­cipi. La nos­tra zona indus­trial ha de ser, doncs, un reforç per a un tipus d’empresa que reque­reix uns altres tipus d’espais que les grans. No tenim capa­ci­tat ni ter­renys per tenir grans empre­ses, però sí per tenir peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. Ja estem tre­ba­llant per desen­vo­lu­par aquesta zona. Aquest és un pro­jecte que estem lide­rant des de l’Ajun­ta­ment.
Un tema que té ja pro­por­ci­ons d’epidèmia, la falta d’habi­tatge. Quina és la rea­li­tat al Vila­fant?
Estem tre­ba­llant per bus­car una rotació a l’habi­tatge. És a dir, l’estruc­tura del muni­cipi són case­tes uni­fa­mi­li­ars. El que volem és gene­rar blocs d’habi­tat­ges perquè el jovent es pugui que­dar, en un pri­mer moment, en aquests pisos i, poste­ri­or­ment, pogués acce­dir a una caseta. Això per­me­tria que mol­tes per­so­nes que s’han fet grans i que ho volen pogues­sin dei­xar de viure en una caseta per anar a viure en un pis. I és aquí on tindríem aquesta rotació.
I per acon­se­guir-ho?
Fins ara el POUM només per­me­tia fer case­tes. Ara, a les zones que ens que­den per desen­vo­lu­par anem per aquí per gene­rar aquest tipus d’habi­tatge. El pro­blema és que els ter­renys són pri­vats i no podem ofe­rir, per exem­ple a l’Incasòl o a les coo­pe­ra­ti­ves, ter­renys per edi­fi­car. Des de l’Ajun­ta­ment, el que hem de fer és donar impuls a veure si els par­ti­cu­lars s’ani­men a desen­vo­lu­par aquesta zona, perquè ara mateix tot està molt parat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.