“Fa molts anys que esperem l’institut i ara ja és una necessitat”

“D’aquí a un parell d’anys diuen es podria iniciar la construcció. Tenim pendent una visita de la consellera perquè vegi la realitat”

“La nostra zona industrial ha de ser un reforç per a un tipus d’empresa que requereix uns espais més petits”

L’alcaldessa de Vilafant, Montse de la Llave, reclama que s’hi faci l’institut QUIM PUIG.

A Vilafant fa més d’una dècada que treballem la renovació de la xarxa d’aigua El desplegament del nou POUM a la zona de l’estació ha de permetre fer-hi comerç i habitatges

Joan Trillas Torrents - VILAFANT

Montse de la Llave, alcaldessa de Vilafant (PSC), destaca la importància que la Generalitat desencalli la construcció de l’institut, després d’anys de fer classes en barracons, ara molt deteriorats. Aquest, segons l’alcaldessa, és un dels grans reptes del municipi, però no és l’únic. La concreció del polígon industrial i el desplegament urbanístic al voltant de l’estació del TAV, amb la implantació de comerços, restaurants, hotels i, també, habitatges, ha d’ajudar a dinamitzar el municipi. Aquesta dinamització va lligada a poder obtenir més recursos, perquè Vilafant, segons explica, és un municipi que ha crescut en extensió i té molts carrers i zones verdes que necessiten manteniment. Destaca la importància de poder, amb el nou POUM, assolir blocs d’habitatges que contribuiran a fer que el jovent i la gent gran tinguin possibilitats d’accedir-hi, a diferència d’ara, arran del tipus de tipologia d’habitatge unifamiliar. També es mostra satisfeta de l’aposta, que fa anys que dura, de renovar la xarxa d’aigua potable. Aquest any s’ha incrementat la dotació pressupostària i es volen implantar en un sector del municipi els comptadors digitals.

Quins són els principals reptes que té al davant Vilafant?

El primer és la construcció de l’institut. Fa molts anys que esperem aquest institut i ara ja s’ha convertit en una necessitat imperiosa. Els barracons, amb els anys s’han anat fent malbé. Pensem que va néixer com un equipament provisional. No estem parlant d’un nou edifici, sinó de l’edifici.

Edifici amb majúscules, ho ha deixat molt clar. Han parlant amb ja amb Educació de la Generalitat?

Fa unes setmanes vàrem anar a parlar amb la consellera d’Educació, Esther Niubó. I ara semblaria que, finalment, estem en el punt de tirar endavant. Veurem.

Una bona pensada. Les experiències amb els delegats d’Educació solen ser frustrants. Amb tot, tenen alguna data?

D’aquí a un parell d’anys diuen es podria iniciar la construcció. Tenim pendent una visita de la consellera al municipi perquè vegi la realitat de la qual parlem. Ja havia de venir, però per temes d’agenda es va haver de posposar.

Segon repte de la llista?

La via pública. Tenim molts quilòmetres de carrers.

Sí, és cert. Vilafant em recorda aquells municipis americans que veiem a les pel·lícules formants per fileres de casetes. I no és l’únic de l’Alt Empordà.

Sí, i això fa que tinguem molts carrers que hem de renovar totalment. Estem parlant d’una actuació potent.

I lligant amb els carrers, el tema de l’aigua. Aprofitaran per renovar-ne la xarxa?

A Vilafant fa més d’una dècada que treballem la renovació de la xarxa d’aigua. Ara mateix tenim en el pressupost una previsió de 150.000 euros, que aquest any hem incrementat. Però, com explico amb orgull, ja fa molt de temps que hi treballen de manera continuada.

Amb visió de futur. Ara molts municipis, després de dècades de no fer res, ho han de fer de cop.

Aquest exercici que molts municipis fan ara, sigui per la sequera o les pèrdues, nosaltres ja el vam fer fa molts anys. Som conscients que aquestes petites pèrdues provoquen que es llencin grans quantitats d’aigua. A banda de renovar i mantenir la xarxa i, molt important, apostar per l’educació, el que farem és, en una part de la població, posar-hi comptadors digitals, cosa l que representarà un pas endavant més.

Pel que fa al medi ambient, van impulsar la plantació d’arbres. Es continua?

Sí, es manté la iniciativa Benvingut, nadó, en què plantem un arbre per cada infant que neix a la població. També treballem per recollir l’aigua de la pluja i ja tenim un pou. Per exemple, aquest estiu, que no es podia regar, vam poder aprofitar aquesta aigua.

Ara ens podríem centrar en totes les infraestructures que s’han de fer al municipi. De ben segur, un repte, i dels grans.

Aquí se’ns concentren molts de reptes, com ara la C-31, carretera de ve de l’Escala i que s’ha d’ampliar des de Vilamalla, passa per Vilafant i enllaçarà amb l’estació del TAV; la nova sortida de l’antiga autopista, entre Figueres i Vilafant; el tram de la carretera de Borrassà fins a Vilafant, on hi ha un sector que s’inunda; aquesta és de la Diputació. Com veu, per cada infraestructura ens toca un interlocutor diferent, que és qui en té la competència.

Quin és el paper que hi té l’Ajuntament?

Vetllar perquè es facin uns bons estudis per avaluar l’impacte que aquests projectes tindran al municipi. El que hem de mirar és que l’impacte sigui mínim, tot i el benefici que poden tenir. Això és primordial. S’han de fer, perquè qui paga mana, però hem de vetllar perquè l’impacte sigui menor.

Per cert, la desaparició de l’AP-7 va representar deixar de cobrar en concepte d’indemnització. Els ha afectat?

Sí, molt. És cert que es va cobrar uns pocs anys, però sí que ens ha afectat. No només en el pressupost, sinó perquè continuem tenim tots els inconvenients i molèsties que comporta aquesta via a l’altura del municipi, com ara el soroll i el perill d’accidents.

Continuem amb el transport. Parlem de l’estació de tren?

La que tenim és provisional. Però, com tot el que és provisional, ens queden anys, com es pot imaginar. Aquí el que s’ha de desenvolupar és aquest sector urbanístic. Això comportarà desplaçar una mica la nova estació cap al nostre municipi. El desplegament del nou POUM a l’estació ha de permetre fer-hi comerç, blocs d’habitatges de dues plantes i baixos. A més, ens ha d’acabar de connectar amb la zona del Puig Grau.

I no ens hem de deixar el polígon industrial. M’imagino que també és clau per al municipi.

Sí, molt. El polígon de referència és el Logis Empordà, a Vilamalla. Ara mateix tenim molt poca empresa al municipi. La nostra zona industrial ha de ser, doncs, un reforç per a un tipus d’empresa que requereix uns altres tipus d’espais que les grans. No tenim capacitat ni terrenys per tenir grans empreses, però sí per tenir petites i mitjanes empreses. Ja estem treballant per desenvolupar aquesta zona. Aquest és un projecte que estem liderant des de l’Ajuntament.

Un tema que té ja proporcions d’epidèmia, la falta d’habitatge. Quina és la realitat al Vilafant?

Estem treballant per buscar una rotació a l’habitatge. És a dir, l’estructura del municipi són casetes unifamiliars. El que volem és generar blocs d’habitatges perquè el jovent es pugui quedar, en un primer moment, en aquests pisos i, posteriorment, pogués accedir a una caseta. Això permetria que moltes persones que s’han fet grans i que ho volen poguessin deixar de viure en una caseta per anar a viure en un pis. I és aquí on tindríem aquesta rotació.

I per aconseguir-ho?

Fins ara el POUM només permetia fer casetes. Ara, a les zones que ens queden per desenvolupar anem per aquí per generar aquest tipus d’habitatge. El problema és que els terrenys són privats i no podem oferir, per exemple a l’Incasòl o a les cooperatives, terrenys per edificar. Des de l’Ajuntament, el que hem de fer és donar impuls a veure si els particulars s’animen a desenvolupar aquesta zona, perquè ara mateix tot està molt parat.