Política

La necessitat de recosir

La programació cultural, social, festiva i lúdica és un element clau per cohesionar Riells i Viabrea

El municipi està format per diverses urbanitzacions i no té un centre urbà consolidat

L’Ajuntament vol crear un continu urbanitzat que connecti el barri de l’estació amb el d’Alba de Liste

L’urbanisme és una altra peça clau per a la cohesió veïnal del municipi de Riells i Viabrea

Fogue­res de Mont­so­riu, Sant Llop, Ca n’Hosta, Can Salvà, Bos­cos de la Bat­llia, Resi­den­cial de Riells, Can Plana, Júnior Park, Alba de Liste…, són alguns dels nuclis que for­men el muni­cipi de Riells i Via­brea, que, mal­grat el nom com­post, sem­pre ha estat un muni­cipi únic. Fa una vui­tan­tena d’anys, els veïns vivien a les masies i, per tant, Riells i Via­brea era un muni­cipi molt dis­se­mi­nat i amb els habi­tat­ges repar­tits per les zones més altes, als con­tra­forts del massís del Mont­seny. L’únic nucli que hi havia era el de Via­brea, el que hi ha a l’entorn de l’actual estació de tren. Abans només hi havia el que s’arti­cu­lava a l’entorn de l’ermita de Sant Martí de Riells, amb l’ajun­ta­ment, l’escola i el cemen­tiri com a prin­ci­pals equi­pa­ments, i poca cosa més. Per tant, en un període de vui­tanta anys i escaig, l’espai urba­nit­zat s’ha anat des­plaçant de les zones més altes cap a la plana.

Els nuclis ano­me­nats ante­ri­or­ment, de fet, són la majo­ria en ori­gen urba­nit­za­ci­ons que, a les dècades dels anys sei­xanta i sobre­tot setanta del segle pas­sat, es van anar cons­truint, com en la majo­ria de casos simi­lars al país, de qual­se­vol manera. Majo­ritària­ment, agru­pa­ven per­so­nes que vivien i tre­ba­lla­ven a Bar­ce­lona i que bus­ca­ven un espai tran­quil i pro­per a la natura per pas­sar-hi els caps de set­mana i les vacan­ces.

De fet, a la dècada dels anys setanta del segle pas­sat, Riells i Via­brea regis­trava una mica més de sis-cents habi­tants. I no és fins a la dècada dels anys noranta que no arriba a sobre­pas­sar per poc el miler. Amb el desen­vo­lu­pa­ment de les urba­nit­za­ci­ons, el nom­bre d’habi­tants ha anat crei­xent fins als més de qua­tre mil que hi resi­dei­xen en l’actu­a­li­tat.

Hi ha una dada que és molt reve­la­dora per fer-se una idea de la dis­tri­bució i els pro­ble­mes de l’espai urba­nit­zat d’aquest muni­cipi de la comarca de la Selva i també per enten­dre el perquè de mol­tes de les polítiques que els ajun­ta­ments de torn han dut i estan duent a terme. Té quasi vint-i-set quilòmetres qua­drats d’extensió, però la dada més defi­ni­tiva són els més de cin­quanta quilòmetres de car­rers urba­nit­zats que hi ha, perquè, majo­ritària­ment, els habi­tat­ges són uni­fa­mi­li­ars en forma de cases aïlla­des o en filera amb jardí. Un cas molt exem­pli­fi­ca­dor són els mal­de­caps del govern local per dis­se­nyar i apli­car un sis­tema de reco­llida de dei­xa­lles urba­nes ade­quat a les exigències de les auto­ri­tats euro­pees però que no tin­gui un cost desor­bi­tat per a les but­xa­ques dels con­tri­bu­ents.

Urba­nisme estratègic

L’urba­nisme és una altra peça clau per a la cohesió veïnal del muni­cipi. Si bé és cert que la majo­ria de les urba­nit­za­ci­ons estan con­nec­ta­des les unes amb les altres, excepte els nuclis de Sant Llop i Fogue­res de Mont­so­riu, només el d’Alba de Liste és el nucli més com­pacte, també el de més dimen­si­ons. Com en la majo­ria de la resta de nuclis de Riells i Via­brea, va néixer com una urba­nit­zació, però és on hi ha una certa con­cen­tració d’acti­vi­tat econòmica. De fet, Alba de Liste i el barri de l’estació són les dues úniques àrees del muni­cipi on varia el tipus cons­truc­tiu: es tracta, en gene­ral, d’immo­bles amb planta baixa i dos pisos.

Per això s’està tre­ba­llant en el desen­vo­lu­pa­ment del pla d’orde­nació urbana muni­ci­pal (POUM), amb relació a la urba­nit­zació de l’espai que va des del davant de l’ajun­ta­ment fins al nucli de Resi­den­cial de Riells, uns ter­renys que estan limi­tats a banda i banda per la tra­ves­sera urbana de la car­re­tera GI-552 i la via del tren con­ven­ci­o­nal. Si s’acaba desen­vo­lu­pant i exe­cu­tant aquest sec­tor, a la pràctica això com­por­tarà crear un con­tinu urba­nit­zat entre els dos grans nuclis de població que hi ha al muni­cipi, un espai pen­sat per a habi­tat­ges i acti­vi­tats econòmiques, que també dona­ria con­tinuïtat al nucli d’aquest tipus que hi ha a l’entrada sud, a la tra­ves­sera urbana de la car­re­tera GI-552.

És un pro­jecte que està a les bece­ro­les, els ter­renys estan en mans pri­va­des i, per tant, tot és molt inci­pi­ent. Fer-lo rea­li­tat, però, serà, doncs, un pas impor­tant cap a una major cohesió urbanística i, per tant, en tots els àmbits de Riells i Via­brea.

Més que cul­tura

Men­tres­tant, la cul­tura i les acti­vi­tats soci­als en diver­sos àmbits són l’ele­ment cohe­si­o­na­dor dels veïns del muni­cipi pel qual ha apos­tat l’Ajun­ta­ment. Es recu­llen en una pro­gra­mació anual, amb acti­vi­tats que es duen a terme quasi cada dia de la set­mana, des de les pro­pos­tes per la diada inter­na­ci­o­nal de les dones –per citar un exem­ple actual–, que inclo­uen acti­vi­tats al llarg de tot el mes de març, fins a les de l’Espai Jove, amb cinefòrum, gas­tro­no­mia de dife­rents parts del món i dinàmiques i tallers sobre diver­sos temes; pas­sant per les acti­vi­tats del casal d’avis, per les lec­tu­res comen­ta­des, etcètera.

Es tracta, doncs, d’una pro­gra­mació cul­tu­ral amb mol­tes acti­vi­tats i amb molts actes, però, sobre­tot, és una oferta que l’Ajun­ta­ment intenta que sigui molt trans­ver­sal, amb pro­pos­tes per als veïns de totes les edats. A part, la festa major i, espe­ci­al­ment, el car­na­val són dos actes fes­tius de pri­mer ordre al muni­cipi, que aju­den també a aquesta cohesió, a part dels aplecs, com el de Sant Llop, que es du a terme a final d’agost.

L’Ajun­ta­ment, per reforçar el buit del període esti­val, va posar en marxa, el mes de juliol de l’any pas­sat, un fes­ti­val esti­uenc, que va bate­jar amb el nom de Res­pi­ra­cul­tura, que inclou una àmplia oferta de pro­pos­tes, amb els con­certs de música de diver­sos estils com a gran pro­ta­go­nista, com per exem­ple el tri­but a Xarango que va fer el grup Músics de Car­rer, però també amb actes com un cor­re­bars a càrrec de la colla de dia­bles Les Vírbo­les. Aquesta oferta es veurà ara reforçada amb la inau­gu­ració d’un parc temàtic de rea­li­tat aug­men­tada. El Meta Park Mont­seny-Riells serà un lloc d’esbarjo i divul­gació que espera atraure visi­tants d’arreu, però també un espai d’assaig per a experts, empre­ses i uni­ver­si­tats que tre­ba­llen aquest tipus de rea­li­tat vir­tual.

Animals virtuals
El Meta Park Montseny serà el primer d’una sèrie de parcs temàtics que l’empresa MPW vol obrir a l’Estat espanyol. En principi, ha d’obrir les portes el proper 4 d’abril i els visitants hi podran veure animals salvatges virtuals i de grans dimensions, que tindran a tocar. A través de les imatges, obtindran informació d’aquests animals, però també dels seus hàbitats. En fases posteriors, el Meta Park Montseny té previst anar incorporant altres tipus d’animals, alguns dels quals ja han desaparegut, com els dinosaures. Ubicat a l’exterior del centre cívic de Can Plana de Riells i Viabrea, aquest parc és un projecte innovador, immersiu, d’aventura, i que té un objectiu lúdic, però, sobretot, una clara voluntat pedagògica. Es tracta d’una infraestructura tecnològicament molt avançada, respectuosa amb el medi natural. El Meta Park busca un impacte positiu en la conservació i educació ambiental; en l’àmbit científic, inclou mesures de conservació implementades al parc i integra tecnologia mèdica en el projecte que busquen els beneficis en el benestar dels visitants i de l’entorn natural. Situat al Parc Natural del Montseny, que és una reserva de la biosfera declarada per la Unesco, Meta Park Montseny-Riells, doncs, vol ser un referent en turisme sostenible i divulgació científica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.