La planta d’Hercal que recicla la runa de les obres, a mig gas
La instal·lació té capacitat per tractar 2.000 tones al dia, però en processa 800 perquè l’àrid reciclat per fer formigó té poca demanda
L’empresa de construcció sostenible prepara un pla estratègic que tanmateix aposta per créixer en valorització del material
La planta de reciclatge i valorització de runa de la construcció d’Hercal Diggers a Terrassa tracta unes 800 tones diàries, lluny de les 2.000 que la instal·lació pot assumir. Aquest limitat rendiment, gairebé tres anys després de la posada en marxa d’H-Zero, no respon a la falta de matèria primera; de fet, hi ha més sol·licituds per portar material d’enderrocs de la que es pot acceptar i la runa acaba als abocadors. La raó és la falta de mercat per als àrids reciclats. Això malgrat que des del 2023 la llei exigeix a les constructores emprar almenys el 5% en pes d’àrids reciclats en les obres, però el sector ha fet el sord i continua consumint per fer el formigó grava i sorra procedents de pedreres. “Ni l’administració controla les obres perquè es respecti la llei ni, de fet, ella mateixa ho posa com a requeriment d’obligat compliment als plecs d’obres públiques”, lamenta Miguel Ángel Pérez, gerent d’Hercal Diggers.
H-Zero va suposar una inversió superior als vint milions d’euros, que l’empresa propietat dels germans Marcos i José Calleja va pagar amb fons propis, un ajut del CDTI i deute extern. Amb aquesta infraestructura, Hercal, dedicada a l’obra civil, l’enderroc i el moviment de terres, se situava a l’avantguarda de la construcció i demolició circular. “Volem ser un motor per al canvi”, manté Pérez.
Ara bé, el gerent d’Hercal Diggers reconeix que sense la implicació de l’administració es fa difícil avançar. Més enllà de la falta de control, a l’Estat espanyol la normativa sobre l’ús de formigó reciclat ha quedat desfasada perquè limita al 10% l’ús d’aquest material en una obra. L’evidència científica, entre la qual hi ha un projecte d’R+D que Hercal ha dut a terme amb la UPC, és que es pot utilitzar un 100% de formigó reciclat sense que es presenti cap inconvenient tècnic. De fet, el 2021 l’Ajuntament de Barcelona va optar per utilitzar material de la planta de Terrassa en les obres del passeig de Colom i el 2022 l’AMB ho va fer en la via pedalable de Sant Adrià de Besòs.
D’altra banda, el nou codi que la Unió Europea està preparant n’elevarà l’ús permès al 40%, però no serà d’obligat compliment per als estats membres.
Una altra pedra a la sabata és que no reciclar està poc penalitzat. Tant si porten la runa a la planta de reciclatge com si l’aboquen, les empreses paguen un preu similar per tona (entre 4 i 12 euros, en funció del tipus de material), però si opta per tractar-lo com a rebuig han de pagar una taxa addicional de només 3,25 euros, que no esperona a agafar la via de la sostenibilitat. La conseqüència és que a Catalunya cada any es llancen uns dos milions de tones de runa als abocadors.
Radi d’acció curt
Per si tot això no fos suficient, l’impacte real d’una planta com la de Terrassa és força local, perquè l’àrid viatja poc: pesa molt i té un preu reduït, així que acaba tenint un mercat que es limita a les obres d’un radi de 40 quilòmetres. “Aspirem a ser una pedrera local sostenible”, diu. Al final, els objectius d’aquest tipus d’instal·lacions són, d’una banda, racionalitzar l’extracció d’àrids de la natura i, de l’altra, reduir la necessitat d’abocadors, però cal fer-ne moltes perquè tinguin un impacte real a tot el país. Això és el que passa en altres territoris més estrictes en l’impacte mediambiental de la construcció: per exemple, només a Londres hi ha desenes de plantes d’aquest tipus.
H-Zero valoritza el 97% del material que rep –el 60% procedeix d’obres d’Hercal i el 40% és d’altres empreses– i el converteix en grava, sorra o llims rentats de qualitat. Per explorar nous usos que estirin la demanda, la companyia fabrica i comercialitza directament formigó amb àrids reciclats i també fa blocs prefabricats per fer murs de contenció o de divisió. A aquest negoci l’anomena Eco-concrete i el 2024 va significar una facturació de 5,2 milions d’euros, un 6% dels 92 milions de la xifra de negoci d’Hercal. La planta representa un 7% (6,7 milions), mentre que la demolició suposa el 27%; l’obra civil, el 30%, i el moviment de terres, un altre 30%.
L’empresa ha començat a redactar un nou pla estratègic –el darrer, quinquennal, acaba aquest any– que manté l’aposta per l’economia circular. Miguel Ángel Pérez explica que l’objectiu és mantenir l’activitat diversificada i créixer en totes les branques, però especialment en la part d’enderroc i valorització de la runa, que en conjunt haurien de representar entre el 50 i el 60% de la facturació total de la companyia.
Hercal Diggers executa projectes a tota la Península. Actualment treballa en la demolició de l’antic Hospital Universitari Central d’Astúries, a Oviedo, i en la de la fàbrica de vidre Saint Gobain, de Lisboa. L’empresa acaba d’adquirir una màquina única a l’Estat perquè pot arribar als 60 metres d’altura.
Dos germans emprenedors
El nom de l’empresa deriva de les primeres síl·labes d’Hermanos Calleja, Marcos i José, de Rubí, que el 2006 va muntar un negoci de construcció especialitzat en el moviment de terres: excavacions, cimentacions, terraplens, etcètera. Alguns anys abans s’havien iniciat laboralment en el sector des de ben avall fins a exercir com a encarregat d’obres i maquinista, respectivament, trencant la tradició familiar: el pare era sastre.
De mica en mica, Hercal es va anar endinsant en l’activitat dels enderrocs selectius, amb la perspectiva de reutilitzar tot el que fos possible i fomentar l’economia circular a la construcció. Aquesta aposta ha fet que la companyia rebi encàrrecs ben singulars, com ara demolir la tercera graderia del Camp Nou, el desmantellament de l’escorxador de Mercabarna o el de les centrals nuclear de Zorita i tèrmica d’Eivissa. L’empresa té la seu central a Terrassa i una delegació comercial a Madrid des del 2021.
Miguel Ángel Pérez s’hi va incorporar com a gerent el 2018, dins del procés de professionalització de les diferents àrees de la companyia.