L’endemà de la mort de Francesc, per voluntat expressa de Giorgia Meloni, el Consell de Ministres va decretar cinc dies de dol nacional. El gest va causar estupor per la seva durada inèdita, ja que els dols pels anteriors pontífexs havien estat sempre, com a màxim, de tres dies. Allargant-lo més enllà del que marca el protocol, però, s’ha aconseguit fer-lo coincidir amb el 25 d’abril, una de les festes més importants d’Itàlia: enguany es commemora el vuitantè aniversari de l’alliberament del nazisme i el feixisme. S’han cancel·lat actes oficials arreu del territori i l’executiu ha dit a la població que es permetran celebracions però han de ser “sòbries, sense balls ni cants efusius”.

El govern italià està format per partits hereus del feixisme i, per tant, partidaris del bàndol que va perdre. Tant Germans d’Itàlia (Gd’I) com la Lliga fan equilibrismes entre mantenir les distàncies i el rebuig directe cap a aquesta festa nacional que consideren que “divideix els italians”. Des que governen s’han organitzat per tenir l’agenda plena d’actes inajornables cada 25 d’abril. Avui, per exemple, la primera ministra, Giorgia Meloni, no hi serà perquè té programat un viatge a l’Uzbekistan.

El segon càrrec de l’Estat, el president del Senat, Ignazio La Russa, que presumeix a la televisió de la seva col·lecció de bustos de Mussolini, el primer cop que li tocava presidir l’Alliberament, fa dos anys, va preferir anar-se’n a Praga a retre homenatge a un patriota txecoslovac anticomunista, mentre que l’any passat va desaparèixer dels actes oficials sense donar explicacions. Al seu lloc, l’excunyat de Meloni i ministre d’Agricultura, Francesco Lollobrigida, va explicar que rebutgen el terme antifeixisme perquè “l’antifeixisme ha causat molts morts”.

Un dels pocs partisans que van combatre contra els nazis i els feixistes que encara viu és Stefano Pagani, que en una entrevista al diari La Repubblica ha alertat de la gravetat del fet que el govern de Meloni vulgui silenciar l’alliberament. “Dir que s’ha de celebrar el 25 d’abril amb sobrietat és un requeriment polític”, ha dit, recordant que és un senyal més d’un “afebliment de la democràcia” al país.

Durant el seu pontificat, Francesc va haver de suportar atacs constants per part de l’extrema dreta. No el van acceptar mai com a sant pare; preferien Benet XVI –que tenia posicions més conservadores i menys incòmodes per als poderosos–, i així li ho van fer saber. El menyspreu que va rebre Bergoglio per part de l’extrema dreta en vida fa que provoqui encara més indignació la instrumentalització de la seva mort per silenciar la memòria contra el nazisme i el feixisme.