Política

Pere Segura

Alcalde de Vila-seca (Vila-seca Segura)

“Cal saber a què renunciarem a favor de l’àrea metropolitana”

“Volem posicionar la Pineda i Vila-seca en general com un municipi respectuós i referent en turisme familiar i sostenible”

“Estem més lluny que mai del macrocomplex. El Hard Rock és l’exemple per excel·lència de com no s’han de fer les coses”

L’objectiu és crear un centre que busqui un turisme d’alt valor afegit El municipi de Vila-seca és avui dia un referent cultural al Camp de Tarragona

Pere Segura és un dels pocs alcaldes que governen amb majoria absoluta. Sembla que aquest enginyer ha trobat els camins adequats per liderar la transformació de Vila-seca.

Vostè ha dit en més d’una ocasió que perquè un municipi funcioni ha d’oferir bons serveis a la ciutadania. A què es refereix?
Els serveis bàsics han de funcionar per poder plantejar projectes més ambiciosos. Si serveis com la seguretat ciutadana, la neteja, la jardineria o els equipaments culturals i esportius no els tens bé, no afrontis coses més complexes.
I Vila-seca està neta i segura?
Home, si em preguntes si està segura, em poses la resposta amb safata! [Somriu...] La meva valoració té poca importància si no és similar a la que fa la ciutadania. Però, en aquest cas, la valoració que en faig està molt anivellada amb la que fa la gent, que és de notable alt. Això no vol dir que ens puguem relaxar, però hem de seguir fent bé les coses perquè la pressió perquè les coses es deteriorin sempre hi és.
Les obres de remodelació del passeig marítim de la Pineda estan en marxa. Com canviarà la fisonomia?
Jo ho visualitzo com un salt endavant pel que fa a imatge i oportunitats de futur. Vila-seca ha anat transformant-se a base de grans projectes que han estat molt ben planificats. La desurbanització del frontal marítim, que es planeja als anys 90, ara planteja fer un pas més amb la incorporació d’un conjunt de peces que posicionin la Pineda i Vila-seca en general com un municipi respectuós, referent en turisme familiar i sostenible i amb un fort impuls de recuperació dels espais naturals. Aquest passeig és un element important, seguit d’altres projectes com la Xarxa Natura 2000 o el creixement del Port de Tarragona.
Les obres, que tenen la durada d’un any, coincidiran amb la temporada alta. Ha rebut queixes del sector?
Les queixes són normals, però penso que les molèsties són insignificants en comparació amb el benefici que rebran un cop finalitzades. En el futur hi haurà un nou passeig amb uns estàndards de qualitat molt alts, un mobiliari urbà europeu, uns espais molt ben integrats i unes zones naturals recuperades.
Pel que fa a l’àmbit del parc aquàtic i Pacha, tenim entès que s’està dissenyant un projecte turístic de referència internacional.
És un projecte que s’ha treballat molt. Ara tenim idees i conceptes que poden ser clars, però falta una última etapa de prospecció per constatar que pot haver-hi operadors interessats. I, a partir d’aquí, caldrà fer les modificacions urbanístiques necessàries per poder convocar, d’aquí a uns mesos, el concurs internacional.
Què el farà diferent?
El nostre propòsit és que esdevingui un centre turístic d’activitats avançades i que busqui un turisme d’alt valor afegit que vagi més enllà dels serveis.
A tocar de la platja dels Prats, s’hi construirà un nou contradic dins d’un futur espai natural d’envergadura com serà Cal·lípolis.
El contradic és un dels projectes que, per a nosaltres, ha de ser un eix cívic i que limiti l’àmbit portuari industrial i el turístic. Ha de ser el símbol que encaixa amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port, la Xarxa Natura 2000 i la costa. Ens ha de generar moltes oportunitats: el contradic amb la nova terminal de creuers, la Xarxa com a referència des del punt de vista ambiental o projectes que se’n deriven com el Centre Experiencial de la Interpretació de Cal·lípolis.
En quina fase es troba el centre?
Ara mateix s’està fent el projecte de la mà del gabinet d’arquitectura RCR i de Lola Domènech.
Quina valoració fa de l’oferta del parc cultural format pel castell, el Celler i l’Auditori Josep Carreras?
Avui dia, Vila-seca és un referent cultural al Camp de Tarragona. Crec que, després de Tarragona i Reus, Vila-seca ofereix una proposta cultural molt important als tres equipaments o amb activitats perifèriques com la Fira de Música Emergent i Familiar (FiM Vila-seca), una aposta de país que ha comportat que aquest darrer cap de setmana ens hagin visitat milers de persones.
En relació amb el Hard Rock, estem més a prop o més lluny que mai d’aquest macrocomplex?
Crec que estem més lluny que mai. És l’exemple per excel·lència de com no s’han de fer les coses.
Tenen alguna notícia dels inversors?
Als inversors els han canviat les normes i un dia decidiran si posen una demanda a la Generalitat, per danys o perjudicis, o potser diuen que cal negociar les condicions. En qualsevol dels casos, per mi és un projecte que avui dia no té horitzó.
Quan es fa pública la proposta de Tarragona de situar l’estació intermodal a l’Horta Nord, Vila-seca anuncia que abandona els grups de treball de l’àrea metropolitana per haver-se trencat el consens inicial. Creu que es recuperarà?
Sí. Hi haurà un moment que ens haurem de poder mirar a la cara i saber què esperem d’aquesta àrea metropolitana i quines són les línies vermelles d’entesa que volem posar entre tots. Tenim un discurs d’unitat però, a la realitat, cadascú ve a defensar els interessos de cada municipi. Quan parlem de cap a on volem anar i sapiguem a què estem disposats a renunciar per un objectiu comú, es podran reprendre les reunions. Però el més important és cosir un marc de confiança.
Què en pensa de la proposta de situar la intermodal a Tarragona?
Jo la respecto i crec que Tarragona ha de poder reflexionar sobre la mobilitat del seu futur. Una altra cosa és que una estació condicioni l’altra, que siguin incompatibles –que no ho crec– o que coincideixin en un mateix horitzó temporal –que tampoc ho és–. Sobretot, el que no ha de fer és afectar altres municipis.
En canvi, Reus va defensar l’acord inicial de situar l’estació a Vila-seca.
Reus va fer una referència a un acord real dels municipis, que ve d’una proposta de la Generalitat i l’Estat com la millor opció per donar un servei a aquesta àrea metropolitana. No és mèrit ni de Vila-seca, ni de Tarragona, ni de Reus; és mèrit de tothom per veure que la millor alternativa és aquesta.
I Salou vol recuperar el projecte del 2001, que preveia una estació central al sud de l’aeroport de Reus.
És una posició que no entenc perquè a qui perjudica és, sobretot, als seus ciutadans. Recordo que aquella estació es projectava a un quilòmetre de l’aeroport i amb la dificultat que Salou no tindria connectivitat ni amb ferrocarrils ni amb el tramvia. Però, bé, tampoc em sorprenen gaire les reflexions que venen del municipi veí.
En qualsevol cas, l’última paraula la té el ministeri.
Nosaltres no podem perdre l’oportunitat d’aconseguir una infraestructura quan hi ha consens i hi ha els diners. Són tantes les variables que intervenen que, si la perds, la segona vegada que aquestes variables s’alineïn potser hauran passat 20 anys. El ministeri té l’última paraula, però com que ens vam posar d’acord, va confirmar que el 2026 o 2027 s’iniciarien les obres.
El que és segur és que Vila-seca serà un dels primers municipis per on passarà el tramvia. Una integració més urbana que a la resta, oi?
A nosaltres ens passa per la trama urbana. Estem molt contents perquè la gent podrà desplaçar-se entre Vila-seca, Salou i Cambrils en aquest transport estructural, similar a una línia de metro de Barcelona. I en una segona fase, es completarà el servei amb Reus i Tarragona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.