Això és un joc polític. La veritat és que ha esquitxat l’àmbit personal i que ha estat delicat. L’estabilització de personal passa en totes les administracions públiques. En un cas determinat, en comptes d’haver-hi una promoció interna hi va haver un decret d’alcaldia. I d’aquí ha derivat tot el procés. Això ha acabat a la comissió jurídica, que és qui ens orienta sobre com s’ha de procedir. Antifrau ha dit que no hi ha ni prevaricació ni malversació, i sí que ha orientat l’Ajuntament per resoldre-ho.

Quan portes una línia política durant molts anys, arriba un moment que l’oposició busca altres maneres . Hi va haver un ple en què vaig parar en sec i els vaig dir que ja n’hi havia prou, perquè hi havia difamacions i mentides i es va passar a l’àmbit personal. Les eleccions són cada quatre anys. I també cal dir que treballar i comunicar a vegades és molt difícil. Anem fent.

Des del 2019 que tanquem en positiu, i a més amb romanents. L’època que ens van eliminar la regla de la despesa, va anar molt bé, però ara estem pendents. Almenys en ajuntaments petits, ens haurien de deixar allargar una mica més en la despesa. El que tenim molt clar és que seguirem buscant subvencions i que hem de buscar finançament allà on sigui per tirar endavant, i no perquè s’apliquin aquestes regles de les despeses deixarem de fer coses.

Per a les millores de la residència geriàtrica tenim el projecte fet. Hem demanat finançament a la Diputació, però ens ha sortit una subvenció a la Generalitat, bastant copiosa, i estem pendents de veure què hi ha de posar l’Ajuntament i la Diputació. És important tenir els projectes a punt per treure’ls quan es convoquen les subvencions. Pel que fa a l’escola, la reforma es farà a l’estiu.

Hem iniciat actuacions de pacificació del trànsit i anem millorant tant la senyalització horitzontal com la vertical. És molt complicat. És a dir, el trànsit d’avui no té res a veure amb el trànsit del cap de setmana ni amb el dels pics de temporada turística. I tenim la problemàtica de buscar zones d’aparcament. Aquest any vam rebre una subvenció de la Generalitat del Servei Català de Trànsit per valor de 150.000 euros, l’Ajuntament n’hi hem de posar 10.000 euros i tenim fins a final d’any per poder executar.

El govern es va reunir el 5 d’abril a Núria. Va venir el president de la Generalitat a Ribes i jo li vaig dir que aquí dalt el que necessitem és que el tren sigui puntual i segur. I estar informats. Perquè quan hi ha algun problema ens avisen, però quan se soluciona, ningú ens diu res. Ho hem de saber per altres cana. I llavors és molt difícil comunicar a la ciutadania què està passant. Per tant, no podem comptar amb el tren per res.

Jo, a moltes reunions de rodalies, sempre he manifestat que al final, nosaltres potser no necessitem tant que el tren arribi puntual a Barcelona, sinó que per nosaltres Vic és molt important. Llavors, si el col·lapse és més avall, nosaltres ja no hi hem d’arribar. I també caldria parlar de la carretera que arriba fins a Ribes.

No hi ha manera que ens escoltin pel que fa a la reforma de l’R-3, però és que tampoc ens fan cas pel que fa a l’N-260. La carretera de Campdevànol és desastrosa. Hem anat trucant, hem anat enviant notificacions de l’Ajuntament al titular de la carretera, però hi ha trams que estan reasfaltats i està feta a trossos. Sí, ara han posat un cartell a l’alçada de la Benzinera que diu que vigilis. Ja entenem que ha plogut i que per això és complicat fer aquestes reparacions. Però en aquestes circumstàncies no podem seguir.

Hem fet coses a nivell d’habitatge, tot i que som criticats. Som l’únic municipi de la comarca que té un pla especial de regulació d’habitatges d’ús turístic. Al final, això, penso que també és en pro l’habitatge. Nosaltres, com a Ajuntament, no podem embarcar-nos amb un o dos milions d’euros per construir un edifici. Perquè, quan tens l’edifici fet, qui ocupa aquests habitatges? Ho decideix la borsa de la Generalitat. Home, et seré molt franca. Perquè vinguin d’altres municipis a ocupar pisos que la gent de Ribes necessita... i la borsa d’habitatge de protecció oficial d’HPO va en aquesta línia.

Nosaltres som un municipi turístic i un municipi que té un gran nombre d’habitacions hoteleres, de places hoteleres. I en aquest sentit som el municipi que recapta més de taxa turística de tot el Ripollès. Fins a quin punt els HUT són una competència deslleial sobre aquesta activitat? Perquè al final tots ens hem de guanyar la vida. El fenomen de l’habitatge ja no és que Ribes sigui més. A mi sempre m’agrada parlar que potser no és tant que els habitatges siguin cars, sinó que potser no tenim prou oferta laboral qualificada perquè la gent es pugui pagar aquests habitatges. És a dir, no anem a buscar només l’accés a l’habitatge, anem a buscar també el talent. Persones que han sortit de poble a estudiar o a formar-se o a aprendre un ofici i que puguin venir aquí a arrelar-se amb la feina que ells volen fer. S’hauria de plantejar a nivell comarcal.

Crec que sí. Podria arribar dir que l’època potser més fluixa és ara aquest maig, i l’estiu se’ns ha ajuntat molt amb la tardor i la tardor s’ha ajuntat amb l’hivern. Sí que és veritat que el mes de novembre no hi ha gent, però s’aprofita per fer vacances, tot i que és temporada de bolets. A partir de Sant Joan, la gent també puja fins aquí. Ara, durant tot l’any hi ha oferta i la gent puja segons les seves preferències. Tot i això, sí que es mantenen els pics del turisme, tant a l’estiu com a l’hivern i també per Setmana Santa. Però ja no passa que ens quedem mesos sense tenir visitants.

Ribes ha de ser un referent a nivell de les comarques del Pirineu i s’ha de continuar treballant per poder-hi viure i per poder mantenir els serveis que fins ara tenim. Cal recordar que hi ha municipis de la comarca més grans que no tenen els serveis que té Ribes. Llavors, això passa per poder generar un tipus de feina que les persones puguin viure amb una qualitat important al municipi i també per sostenir els serveis. Ribes ha de continuar creixent però amb qualitat perquè els veïns de hi vulguin i puguin continuar vivint, adaptats als nous temps. Per això és essencial també tenir les connexions, tant per tren com per carretera, en condicions.