“El passeig actualitzarà part de la infraestructura que no es veu”

El dijous 19 de juny a la tarda (19 h) hem convocat una sessió d’informació pública, i farem una campanya de comunicació sobre les tres fases: la del tram sud, per part de Costes; la de la passarel·la del Ridaura, que assumim nosaltres, i la redacció del projecte del tram nord, que encarregarem en les pròximes setmanes.

És un avantprojecte. No sabem encara quin serà el model de pedra, o el color de les passeres de fusta. La concreció del projecte executiu encara s’allargarà un any, i tindrà uns costos importants perquè parlem de refer 2 quilòmetres de passeig, i caldran informes favorables de Costes i altres administracions. Per això, també serà decisiva la negociació amb l’Estat pel finançament.

Es basa molt en el pla funcional participatiu que es va definir. Serà també una gran actualització de la infraestructura que no es veu. La part més grossa és la reconnexió del clavegueram i la xarxa d’aigua potable. I en segon lloc, la continuïtat 500 metres cap al nord de l’escullera subterrània contra els temporals, que és el requisit que posa Costes. La línia elèctrica, per exemple, ja la vam avançar fa tres anys i es reaprofita.

Parcialment. Partirem dels quatre metres a la zona de l’Aromar, però s’anirà alineant en diagonal respecte a la secció existent.

Hem demanat un acabat de qualitat, però de fàcil manteniment, que no requereixi grans esforços de neteja, jardineria o feines de paleta. Per exemple, si es desmunta una terrassa, que es pugui restaurar el paviment amb facilitat.

N’hi haurà, i espais verds, perquè és una de les demandes que ja havien sorgit al tram sud refet provisionalment. També hi tindran encaix algunes de les escultures que s’han emmagatzemat o reubicat provisionalment. Les terrasses no s’enganxaran a les façanes dels edificis, per facilitar-hi l’accés dels veïns i perquè podria haver-hi estructures a tocar d’algun balcó massa baix, i tindran una estètica unificada. I hi haurà algunes zones d’estada que s’endinsaran en la zona de sorra. Les bicicletes hi podran passar de l’octubre a l’abril. Però no en els mesos d’estiu.

L’àrea de Mobilitat continua treballant en la pacificació i per generar prioritats invertides per a ciclistes i vianants als carrers adjacents de la Pineda d’en Bas. Que els cotxes que hi circulen hi apareguin més vinculats a l’accés a aparcaments o segones residències.

Ja hi ha molta feina avançada. Bàsicament resta el cas de l’avinguda Onze de Setembre, que pot funcionar com a alternativa paral·lela al passeig per al trànsit, tant de vehicles com de bicicletes.

El projecte i el pressupost estan aprovats. Estem pendents de l’informe final de Medi Ambient, que hauria d’arribar d’aquí a unes setmanes. Per part de Costes, el de l’Estat el tenim, i el de la Generalitat i el de l’ACA ens els concediran perquè ja estaven tramitats. Bàsicament és canviar que els promotors som el municipi i no l’Estat. Farem una tramitació d’urgència i ens podríem trobar a l’octubre que l’obra s’executa en paral·lel a l’estatal del tram sud del passeig, que es farà en uns sis mesos.

El passeig sud hauria de quedar resolt l’estiu vinent. La passarel·la anirà més enllà. Per Sant Joan de l’any vinent hauríem d’aturar l’obra i reprendre-la a la tardor, mig any més.

Estem pendents del projecte executiu per part d’Educació aquest mes de juny, i esperem que el concurs es pugui convocar aquest estiu, perquè entre el desembre i el gener de l’any vinent comencin les obres. El que estem discutint ara amb la Generalitat és que el cofinançament parlat d’1,7 i 1,7 milions, el 2018, s’ha de renegociar perquè els preus de construcció s’han incrementat. Ens n’anirem per sobre dels quatre milions d’euros, i és necessari que la Generalitat arribi al 50% acordat aleshores. S’ha d’actualitzar.

El cronograma actual és tenir-la en obres tot l’any 2026 i la primera meitat de 2027. L’estiu de 2027 seria qüestió de fer el trasllat perquè estigués en marxa ja durant el curs 2027/28.

És la finca del Mas Ralet, una finca pairal moderna, i estem en converses amb la Fundació Art Matèria, amb empreses vinculades a la construcció i oficis d’instal·lacions i obres, com ara fusters i serrallers. No ens n’hem sortit amb els cicles formatius d’FP, centralitzats a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, però proposen fer cursos ocupacionals i una opció és que serveixin per començar a restaurar les instal·lacions de la masia, com a escola d’oficis. De moment, la tancarem i en recuperarem el control, mentre anem definint-ne el futur. Pot ser una porta de sortida per a molts joves i adolescents, per a les empreses que no troben mà d’obra, i per als privats que en necessiten.

És recuperar la figura de l’aprenent, i podríem explorar amb la Generalitat fer cursos de formació PFI, diplomes d’especialització a través de la UdG. Però no ens preocupen tant els títols com les competències assolides, la proposta lectiva i que sigui assequible per a joves i famílies.

La vocació de la fundació és comarcal. La necessitat va més enllà del nostre municipi. Però ho haurem d’anar veient en funció de l’oferta possible i la demanda. Ha de ser un equipament que es vagi construint a si mateix i cercar fórmules de finançament o subvencions.

Estem començant a fer endreça. Explicar-nos en conjunt, no només el que té cadascú. Però pel que fa a la qüestió formativa, on Sant Feliu parlava d’hostaleria o ara, nosaltres, d’oficis de la construcció, hem de cooperar. I hi ha la manca d’un sistema de transport públic, perquè continuem veient la processó de patinets amunt i avall.

Esperem una regulació a escala general d’aquí a poques setmanes. Tampoc es tracta de promoure un mitjà que tampoc és l’ideal. El que ens cal és alguna solució de transport urbà entre els tres nuclis, perquè els joves vagin a fer batxillerat artístic a Sant Feliu, o la gent vingui a treballar aquí, amb horaris coordinats. Estem més ben connectats amb Barcelona, per exemple, però encara no amb l’aeroport del Prat, on des de la covid ens vam quedar sense servei.

No hi som. Des del meu punt de vista, és una puntada endavant, perquè no veurem cap novetat a curt termini. A una dècada vista, el problema és què passa, per exemple, amb la integració tarifària. El Ripollès ja hi entra, el Baix Empordà encara, altre cop, no. Estem en greuge amb la resta de Catalunya. No fem cicles formatius a casa, d’acord, però com arriba l’alumnat de setze anys a Sant Feliu o a Palafrugell?

Tenim altres terrenys disponibles. La Guàrdia Civil defensa que l’edifici de la caserna està actiu i reclama contrapartides. Tampoc no descarto la gestió, però no la trobo prioritària quan tenim, per exemple, un solar al costat de l’estació d’autobusos i volem cercar un promotor per a famílies joves, que es puguin emancipar i estalviar durant uns anys. És el que veiem que pot fer ara mateix l’administració mentre no es va alliberant més parc d’habitatge.

Sobre els habitatges d’ús turístic (HUT), les linealitats no tenen cap sentit. El nostre mix de vacances oscil·la entre 5.000 places hoteleres, 15.000 de càmping i 3.300 d’HUT. Podríem dir que aquestes 3.300 són excessives? Potser, però segurament podríem arribar a un acord sense normatives que les facin reduir. A Barcelona pot ser necessari deixar-los en un 10%, però aquí no. La nostra borsa de demanda, ara mateix, és de 200 famílies. Amb 50 pisos per a joves i part dels 350 pisos que tenim buits, sense consum d’aigua ni llum, ho tindríem bastant resolt.