“El problema més greu és que el govern no té un model clar”

És obligatori remuntar-nos a l’inici de mandat. No podem oblidar que aquest govern es constitueix bàsicament per anar a la contra. Sorgeix quan una sèrie de partits es van prendre molt malament la decisió de la ciutadania de donar-nos per primera vegada la victòria a nosaltres; és a dir, van decidir constituir aquest govern, que no va entendre gaire ningú, que és un pacte bastant contra natura.

Un projecte que neix per anar a la contra és molt difícil que aporti res de positiu i aquests dos anys ho demostren. A nosaltres ens sembla que l’evolució en aquests dos anys justament ho demostra. Jo crec que pràcticament tots els temes estan estancats, o en molts casos, fins i tot, hem anat endarrere. I, per tant, ens sembla que d’alguna manera allò que vam predir que passaria és el que està passant.

Hi ha un tema, que és cert, perquè és conjuntural, que ens pot servir, com és la col·locació d’elements físics al passeig. Això ha comportat carregar-se el carril bici i afectar el passeig. S’ha fet sense cap consens ni amb l’associació d’empresaris ni amb l’associació de veïns de Santa Margarida.

Tenen una manera de fer caòtica, molt poc transparent i, sobretot, amb poca vocació d’informar i de fer partícips els agents importants de la ciutadania. En els dies següents, un cop es va veure tot el malestar creixent, es va intentar anar corregint la situació dels pilons a còpia de notes de premsa o matisant la normativa.

Sí. Van col·locar els pilons sense tramitar cap llicència, sense permís de Costes, que és una cosa preceptiva; per tant, el mateix Ajuntament ens reconeix que està vulnerant la seva pròpia normativa actuant d’una manera que és absolutament impulsiva.

Se’ns va dir que era la gran mesura proposada per la policia per combatre el top manta. Però quan gratem trobem l’informe del cap de la policia en què demana comprar aquests pilons, però no pel top manta sinó per blindar el passeig de possibles entrades de vehicles de motor, en el marc de l’amenaça antiterrorista. És a dir, s’ha fet malament la planificació, s’ha fet malament l’execució i s’ha fet malament la comunicació.

Sí. El problema més greu és que el govern no té un model clar. Entenem que el debat important, el de veritat, és el de treballar per un model propi per a Roses. I això no s’està fent. Hi ha temes clau per a nosaltres, com el de l’habitatge, que no s’aborden. La pregunta és: com donarà Roses resposta a les necessitats d’habitatge de la seva pròpia població? I això va lligat amb un altre tema fonamental, i que també té a veure amb el model, que és l’ocupació. Aquí tenim els pisos turístics.

Segurament per pressions o per interessos de posicionament davant d’un cert sector, l’Ajuntament va voler liderar, d’alguna manera, l’oposició a la regulació; és a dir, quan la Generalitat va dir que cal regular el tema dels pisos turístics, l’Ajuntament es va posar al capdavant de la lluita contra això.

A més, fa poc, la Generalitat, i ja amb el nou govern, va estar a punt d’aprovar una regulació de la taxa turística que, al meu entendre, claríssimament perjudicava la voluntat de tenir un model turístic diferent.

No. A Barcelona, segurament té sentit, però a zones com l’Ebre o la Costa Brava, i concretament Roses, on tenim temporada alta i temporada baixa, això no té cap sentit. Necessitem ser molt competitius, perquè en temporada baixa necessitem que els establiments obrin. Si apliquem una taxa turística alta però lineal, per tot l’any, el que estem fent és desincentivar la desestacionalització.