El repte de generar oportunitats

Santa Margarida de Montbui té dues realitats molt diferents. Fins a mitjans del segle XX era un petit poble al peu de la muntanya de la Tossa, que presideix la conca d’Òdena. L’arribada massiva d’emigrants des del sud d’Espanya per treballar a les fàbriques d’Igualada va fer néixer del no-res un nou barri al costat del riu Anoia. A meitat dels anys cinquanta hi havia unes poques masies, però el 1970 ja hi vivien unes 5.000 persones. Una dècada després hi havia prop de 8.000 veïns. Un creixement exponencial que va convertir el nucli urbà o barri de Sant Maure en la capital del municipi, on des de llavors viuen al voltant del 90% dels seus habitants. El nucli antic manté la seva essència de poble amb més de 600 habitants. Una realitat peculiar que fa que molts parlin directament del “barri” o del “poble” per referir-se al nucli urbà o al nucli antic de Montbui. El municipi té altres nuclis dispersos, com la Mallola, el Saió i el Coll de Guix, que sumen més d’un centenar de veïns en conjunt.

La indústria de la capital de l’Anoia, principalment dels sectors tèxtil i de la pell, es va nodrir de la mà d’obra que arribava a l’entorn d’Igualada, el que avui és el continu urbà de la conca d’Òdena format per la capital, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. El nucli urbà de Montbui ha mantingut la seva configuració socioeconòmica des de llavors. Fins fa pocs anys, l’activitat econòmica pròpia del municipi es limitava al comerç i unes poques activitats. Això ha fet que Montbui acabés patint amb duresa totes i cadascuna de les successives crisis que han castigat especialment l’Anoia i la seva indústria. La mateixa indústria que va atraure veïns fa mig segle va començar a expulsar treballadors al tombant de segle amb els primers processos de deslocalització del tèxtil, un procés empitjorat amb la crisi del 2008. Tot plegat ha estat un factor determinant per fer que Montbui tingui alguns dels pitjors indicadors del país en taxa d’atur o renda per càpita.

La taxa d’atur és superior al 14% (maig 2025) i es manté, amb la comarca de l’Anoia (10,1% d’atur), com un dels territoris més castigats del país. La renda familiar disponible és de 13.469 euros a l’any (2022), prop de 6.000 menys que la mitjana catalana, i el PIB per habitant és de 10.687 euros (2022), molt lluny dels més de 34.000 euros de la mitjana del país. Indicadors socieconòmics que dibuixen un panorama complex per a la gestió municipal, que ha de fer front a la situació difícil que passen molts veïns, mentre treballa per generar oportunitats en l’àmbit de la promoció econòmica.

Un dels problemes que arrossegava Montbui és la manca d’activitat industrial al municipi, un fet que s’ha començat a revertir en els darrers anys. Al polígon del municipi, que estava buit des de la seva urbanització, el 2011, a hores d’ara ja queden poques parcel·les lliures. En aquest sentit, el 2023 es va aprovar el pla director d’activitat econòmica de la conca d’Òdena, que preveu un centenar de noves hectàrees al conjunt de la conurbació. El treball conjunt amb els municipis veïns, a través de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, també té altres línies obertes, com les primeres converses en marxa per licitar un contracte conjunt de recollida d’escombraries entre Igualada, Montbui i Vilanova.

El govern d’Ara Montbui preveu aprovar inicialment el seu primer pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que dibuixa les àrees de creixement futur del municipi. Fins ara, el planejament de Montbui es basava en unes normes subsidiàries del 1982. Un urbanisme que durant dècades ha intentat endreçar i esponjar el creixement especulatiu amb grans blocs de pisos que van donar com a resultat un espai urbà molt dens. Al centre del barri hi ha un d’aquests edificis, els anomenats “blocs dels capellans”. Més de mig segle després de la seva construcció, l’Ajuntament vol destinar 2,5 milions dels Fons Next Generation a millorar alguns d’aquests edificis de pisos, així com 500.000 euros a ajuts als veïns per a la rehabilitació energètica dels habitatges. Un dels grans dèficits que va deixar l’urbanisme dels anys seixanta i setanta va ser el que correspon als equipaments. Un dels darrers és l’Espai de les Arts i del Coneixement Mont-Àgora, que ara fa deu anys va permetre traslladar la biblioteca dels baixos d’un bloc de pisos a l’emplaçament actual en un edifici que ha rebut múltiples reconeixements arquitectònics. El govern municipal té previst transformar l’equipament audiovisual d’aquest centre amb una inversió de més de 240.000 euros.

En l’àmbit dels equipaments, el govern actual té en marxa les obres per poder convertir un antic magatzem en un edifici que albergarà l’arxiu municipal, l’àrea de serveis a les persones i un espai polivalent de coworking. El projecte també inclou un jardí públic de 300 metres quadrats en un edifici sostenible que activarà la ventilació i l’aportació solar de manera controlada. Les obres de l’edifici, que es preveuen enllestir d’aquí a un any, tenen un cost de més de 2,1 milions d’euros, dels quals 1,5 estan coberts pels Fons Next Generation.

Des del 2019, el govern està en mans d’Ara Montbui, una formació municipalista que lidera Jesús Miguel Schummi Juárez. En un primer mandat van governar amb el suport d’ERC, però una contundent victòria el 2023 els permet continuar amb una còmoda majoria absoluta: 11 de 17 regidors. L’oposició la lidera el PSC, que té quatre regidors. Els socialistes estan en ple procés de reconstrucció del seu projecte. Van passar de 6 regidors el 2019 a 4 el 2023, malgrat que el consistori va créixer de 13 a 17 edils per l’augment de població. Una desfeta electoral que va provocar la renúncia de la candidata, Sílvia Latorre, i els altres regidors. Dels que a continuació van entrar a l’Ajuntament, un d’ells ha passat a ser regidor no adscrit per diferències amb el partit. El resultat és que Raquel Muñoz, que anava de número 6 a la llista, és ara la portaveu i cap de l’oposició. De cara a les properes eleccions municipals, el PSC té el repte de reconstruir el seu projecte. Completen el consistori Vox i ERC, amb un regidor cada un.