Menys platges, més IBI
Montgat està pendent que l’Estat presenti el projecte definitiu per regenerar el litoral desaparegut
Es vol avançar en la pacificació de l’N-II al Maresme amb l’actuació pactada amb l’AMB al carrer de Marina
El govern justifica l’increment del 50% de l’impost per la reducció dràstica dels ingressos municipals
Montgat s’ha convertit en els darrers anys en un dels exemples recurrents quan es tracta d’exemplificar les conseqüències evidents del canvi climàtic. El municipi maresmenc, la porta d’entrada a la comarca pel sud, ha vist com desapareixien una a una les seves platges i quedava orfe de sorra un litoral que fins llavors havia atret centenars de visitants d’altres territoris i s’havia convertit en un motor destacat de l’economia local. Actualment, amb només dues de les sis platges en actiu i el 80% de la costa inexistent, la població posa l’esperança de redreçar la situació en el projecte de recuperació que els tècnics del Ministeri de Transició Ecològica haurien de tenir enllestit, si es compleixen les expectatives més optimistes de l’equip de govern (PSC, Junts i Som de Montgat), abans de final d’any. Les actuacions, encara per concretar, parlen de sistemes molt semblants als que ja s’han utilitzat amb èxit al municipi veí de Premià de Mar i que preveuen espigons submergits. Segons l’Estudi sobre les tendències del canvi climàtic a les platges de Barcelona fet per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’any passat, Montgat necessitaria 391.383 metros cúbics de sorra, com a mínim, per recuperar una certa normalitat. De fet, l’Ajuntament i l’AMB van acordar un trasllat previ de sorra provinent del port del Masnou per poder condicionar en part el litoral, però la mesura no es va poder dur a terme perquè la sorra s’havia traslladat prèviament al port del Balís, a Sant Andreu de Llavaneres, i el cost del transport havia pujat i ja no era assumible. Al consistori asseguren que quedar-se sense la platja ha comportat per al municipi “pèrdues milionàries” que no s’han pogut equilibrar amb entrades de diners provinents d’altres sectors. “Montgat no té indústria que ho pugui compensar”, lamenta l’alcalde, Andreu Absil, que recorda que, més enllà de la pèrdua de la platja, la població té un problema tant o més greu, com és que la via del tren és a tocar del mar, amb el perill que suposa per a la infraestructura ferroviària en cas de temporal.
Aquesta manca d’ingressos ha estat terreny adobat perquè durant l’aprovació de les ordenances fiscals del 2025 el govern local anunciés una significativa pujada de l’IBI. En concret, un 50% més de la quota municipal. L’IBI que es paga al municipi l’integren dos coeficients, el municipal i el metropolità, i és el primer el que ha passat del 0,44% al 0,66%, mentre que el segon s’ha mantingut en el 0,20%. La justificació de l’increment: compensar en part serveis com el de la zona blava, que ha baixat en recaptació perquè ja no venen tants banyistes. L’augment de l’impost, que va venir acompanyat d’un seguit de protestes veïnals i sonores cassolades, va ser justificat per l’Ajuntament “ per donar resposta als increments de costos i la congelació d’ingressos”. La suspensió de les regles fiscals entre els anys 2020 i 2024 havia permès al consistori destinar el romanent de tresoreria a despeses ordinàries, però un cop restablertes aquest sistema ja no va ser viable i, segons defensa el govern local, calia prendre una decisió que permetés garantir l’equilibri pressupostari. L’IBI del 2025 s’ha fraccionat en una quota més, passant de quatre a cinc, pel que fa als rebuts domiciliats, i malgrat les crítiques rebudes el consistori continua defensant que l’IBI que es paga a Montgat és igualable a la mitjana dels municipis del Maresme i de la resta de Catalunya.
Un pas endavant per a l’N-II
Montgat va un pas endavant quan es tracta d’impulsar el projecte de pacificació de l’N-II que a la resta del Maresme està condicionat a la construcció dels nous accessos a la C-32 i als diners compromesos per l’Estat, que avui dia encara s’esperen. El mes de gener passat, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va iniciar tot just el procés d’exposició pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental per a la millora de la connectivitat de la C-32 entre Alella i Sant Pol de Mar. Un any abans, Montgat anunciava el projecte de transformació urbana del carrer de Marina, entre la sortida de la C-31 i el límit del terme municipal amb Badalona. Una transformació gestada a partir de la col·laboració entre el consistori i l’AMB, amb un pressupost de prop de 700.000 euros i apostant clarament pels vianants, incrementant les zones verdes, creant una plataforma única davant l’estació de tren, afavorint la circulació de bicicletes i reduint la velocitat a 30 km/h. L’objectiu inicial era que les obres comencessin abans de l’estiu, però s’espera que el retard no vagi més enllà d’uns mesos.
Habitatge de promoció pública
Ara fa just un any començaven les obres de construcció de dos edificis de promoció pública al parc del Turó del Sastre. En concret es preveuen 130 habitatges de lloguer social que haurien d’estar enllestits no més enllà del 2026. A aquesta actuació, que ha estat molt ben rebuda tant en el vessant polític com en el social, s’hi afegeix una segona que sí que ha generat certa tensió entre les diferents forces polítiques a l’oposició des que es va anunciar, atès que es tracta d’una construcció molt més gran que suposa aixecar prop de 500 habitatges a la zona de les Mallorquines. El projecte comporta la modificació del planejament urbanístic del pla general metropolità (PGM) –la zona passa d’industrial a residencial– i el debat està servit, perquè allà on el govern hi veu una oportunitat de créixer de forma ordenada en un dels pocs espais que encara queden, l’oposició respon que suposa incrementar un 15% la població, un creixement que consideren excessiu.
Un aspecte final que s’arrossega des de fa temps és la construcció d’una residència pública, un equipament molt necessari arran de l’envelliment de la població. Segons explica el mateix alcalde, la futura gestió dels terrenys municipals de la ronda 8 de Març per part de l’AMB on s’han de construir pisos dotacionals podria obrir les portes a la creació d’una nova instal·lació destinada a la gent gran, perquè hi ha suficient espai perquè hi convisquin els dos àmbits, que, d’altra banda, estan estretament vinculats.
