Reinvertir abans en habitatge

Segons un estudi presentat recentment, Salt és el municipi que més reinverteix en habitatge

En concret, s’hi destina un 43,9% del que es recapta en aquest àmbit. Sant Cugat hi reinverteix un 9,01%

El Sindicat de l’Habitatge demana aplicar una sèrie de mesures urgents per aconseguir més pisos

Reinvertir abans en habitatge.

Marta Font

L’Ajuntament de Salt convertirà l’immoble que li va ser llegat per l’artista Marta Font en un gran habitatge on puguin fer-hi estada, entre d’altres, els artistes i les companyies que fan residències al Centre de Creació d’Arts Escèniques – El Canal de Salt. Segons explicar l’alcalde, el municipi va rebre una herència de l’artista amb la condició que se li doni un ús cultural: “El Canal ja fa 4 o 5 anys que funciona com un referent d’arts escèniques de país. Ens quedava un àmbit pendent, que era poder oferir a les companyies que venen a Salt a assajar un lloc on poder-se quedar un temps per poder fer aquestes residències. Per això vam veure l’oportunitat de convertir l’edifici en una residència d’artistes. No té per què estar vinculat exclusivament amb El Canal, sinó amb totes les iniciatives artístiques. Per tant, també és un atractiu per a les companyies que venen de fora, que poden optar a fer una estada aquí”, explica l’alcalde.

El Sindicat de l’Habitatge diu que enviar la Brimo dels Mossos als desnonaments estigmatitza la ciutat

Clara Ribas - Salt

Un informe conjunt de les càtedres de la UPG i d’APCE i de Tecnocasa ha observat recentment que, l’any 2023, només 1 de cada 4 euros que es van recaptar amb impostos vinculats a l’habitatge es van reinvertir en polítiques per garantir precisament més habitatge. L’informe xifrava la pressió fiscal i la inversió dedicada també per municipis i va concloure que Sant Cugat (9,01%), Sitges (12,3%) i Esplugues de Llobregat (14,3%) són els municipis que menys diners destinen a habitatge amb relació al que recapten.

A l’extrem contrari hi ha Salt, que reverteix a polítiques d’habitatge un 43,9% del que recapta. A continuació, hi ha localitats com ara Olot (36,73%), Santa Coloma de Gramenet (35,97%), Manresa (34,84%) i Ripollet (33,04%).

“Estudis com aquest van posant en valor tota la feina que estem fent des de fa més de cinc anys, de compra d’habitatges, reforma i ajudes a comunitats de veïns per tal que millorin les seves comunitats”, explica l’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC). “Estem fent un esforç molt important, i sí, ja sabem que no n’hi ha prou. No, no n’hi ha prou, evidentment. Però l’esforç fet és molt gran comparativament amb el que segurament fan altres municipis.”

Una altra possible explicació a l’elevada taxa de reinversió en habitatge a Salt és que aquest municipi va haver de reaccionar molt abans que d’altres per les necessitats que implicava la pressió de la immigració i la complexitat de donar cobertura a una demanda en creixement constant. Preguntat sobre aquesta realitat, Viñas confirma l’anticipació que, en aquest i altres àmbits, hi ha hagut al municipi: “Crec que, estratègicament, hem anticipat molt les polítiques bàsicament en dos temes. El primer és en habitatge i el segon és en la repercussió que tindrà el Campus de Salut al municipi, des de tots els àmbits”, assegura l’alcalde.

En el tema de l’habitatge, Viñas recorda que, des de fa uns cinc anys, s’ha estat planificant com actuar, perquè ja s’havia comprovat que calia facilitar pisos: “L’habitatge és un tema clau i essencial del país, que ara comença afectar ja no la gent amb menys recursos sinó també la classe mitjana. A Salt fa temps que ens hem plantejat com donar sortida a tot això. Vam començar a comprar pisos, a buscar alternatives. Això que ara molts veuen que tenen a sobre i que no saben què s’hi ha de fer, a Salt, fa temps que hi estem treballant i estem planificant com han de les polítiques d’habitatge al nostre municipi per tal de poder consolidar població.”

Més de 100 pisos

L’any 2024, l’Ajuntament de Salt va invertir 172.000 euros per posar 15 pisos en lloguer accessible a través de l’empresa pública NouSalt, i aquest any destina 50.000 euros més per sumar 6 habitatges més (3 en obres i els altres pendents de pressupost) a una borsa que ja supera el centenar. NouSalt disposa de prop d’un centenar de pisos llogats i una vintena en què s’estan fent els tràmits administratius, millores o rehabilitacions perquè s’incorporin a aquest parc d’habitatge de Salt i hi puguin accedir els ciutadans o les famílies inscrites en el registre d’habitatges de protecció oficial (HPO) del municipi i que compleixin amb els criteris que estableix el reglament municipal d’accés a l’habitatge. La borsa d’habitatge disposa d’uns setanta pisos més que també es troben en procés perquè es puguin posar progressivament en el mercat de lloguer i garantir l’accés a l’habitatge. Des de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) de Salt també es gestiona el lloguer de 37 pisos que els propietaris han cedit per tenir tot un seguit de garanties i bonificacions municipals. Actualment, en un 73% dels habitatges de la borsa pública viuen persones o famílies d’entre 35 i 65 anys, mentre que un 12% per cent és per a estudiants o joves, un 7,2% per a persones de més de 65 anys i un 8% s’ha destinat a pisos d’inclusió o allotjament temporal. El posicionament del consistori ha estat posat en qüestió des de l’oposició, que, tot i acceptar que Salt ha estat un dels municipis pioners en matèria d’habitatge, defensa que haurien de ser altres administracions les que es fessin càrrec del finançament. Així ho constata el cap de l’oposició, Joan Martín (PSC): “Estem parlant de diverses operacions que estan al voltant dels 7-8 milions d’euros; impliquen, doncs, un cost molt elevat que repercuteix en les arques públic. Per tant, aquí hem de plantejar-nos si cal continuar així o buscar alternatives. L’Ajuntament de Salt, al contrari del que han fet altres municipis, no ha posat solars a disposició de la Generalitat, que ha anunciat la voluntat de construir pisos a tots els municipis on sigui possible. És important fer el que calgui perquè altres administracions s’encarreguin de construir pisos amb preus accessibles”, adverteix Martín.

El Sindicat de l’Habitatge

Per la seva part, el Sindicat d’Habitatge de Salt i Docents per l’Habitatge Digne han denunciat, en repetides ocasions, la “situació d’emergència” que viu la ciutat, pel que fa a l’habitatge. Les dues entitats han demanat, recentment, al Parlament que es creï una taula de treball per aplicar una sèrie de demandes que han fet arribar als representants polítics, per tal que es puguin aplicar “com més aviat millor”. Entre aquestes reclamacions hi ha que el Departament d’Interior deixi d’enviar agents d’ordre públic –Brimo i Arro– als desnonaments, ja que això “estigmatitza” la ciutat, denuncien.

A més, també reclamen que mobilitzin habitatges de lloguer social públic, i això inclou la reforma “immediata” dels pisos adquirits per l’Ajuntament de Salt i la regularització com a llogaters de les persones que viuen en pisos de Gestora Nou Salt o de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Unes regularitzacions que volen fer efectives també a les persones que viuen en pisos de la Sareb, de què també demanen la mobilització. Finalment, exigeixen que es facin expropiacions dels habitatges que faci més de 2 anys que són buits “tal com permet la llei” i legislar en favor de mesures com ara la requisa de pisos buits de grans tenidors, per posar-los en lloguer social.