DE MEMÒRIA
L'origen del turisme industrial
a la plaça de Catalunya de Barcelona,
del moderníssim
hotel Colón.
La creació, el 1908, de la Societat d'Atracció de Forasters (SAF), una empresa turística mixta promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, amb local al bell mig de la Rambla, al davant de l'hotel de les Quatre Nacions, va significar l'inici de diverses línies d'actuació. Vistes amb perspectiva, les propostes de la SAF foren d'una extrema modernitat, car combinaven molt bé la passió per les tecnologies modernes, el confort i l'enamorament per les joies de les cultures del passat. Potser perquè al capdavant de la SAF hi hauria gent amb talent i imaginació, com ara Marià Rubió i Bellver, Lluís Duran i Ventosa i Manuel Folch i Torres.
Una d'aquestes línies fou la promoció d'un molt incipient turisme urbà. Un turisme que anava avançant lentament des de l'Exposició Universal de 1888 i des de l'obertura, el 1902, a la plaça de Catalunya de Barcelona, del moderníssim hotel Colón, amb “chauffage à vapeur dans tous ses appartements”.
Una altra línia d'actuació, sorprenent: les beceroles del turisme que molt més tard s'ha conegut com a turisme industrial. Vegem-ho seguint la guia Douze jours à Barcelone, publicada per Atracció de Forasters el 1908. En el primer dia d'estada a Barcelona, la guia proposa una passejada per la Rambla fins al port, la Barceloneta, els banys de mar, i la Maquinista Terrestre i Marítima! En els dies que segueixen, la guia recomana vivament la visita a la gran fàbrica tèxtil cotonera: La Espanya Industrial. Diu, sense problemes: “Tots els estrangers que vénen a Barcelona la visiten i tots se sorprenen de la seva organització meravellosa. [...] Tots els personatges que han sojornat a Barcelona durant uns dies han honorat amb la seva presència la fàbrica de Sants”.
Entre aquests personatges, una llista de reis i reines de les Espanyes, dos presidents catalans de la República de 1873, “el virrei de Xina i el gran visir de Turquia”.
Seguim: “Tots els automobilistes que visitin Barcelona han de dedicar alguns moments als tallers de la Hispano-Suiza”. A més dels cotxes esportius, el model de 12/15 C.V. “és de veritable turisme”. Sense oblidar la fabricació d'autocars, útils per als turistes.
El dia de l'excursió fins a Caldetes comença amb una parada a Sant Martí de Provençals, “el primer centre manufacturer d'Espanya”. En aquest punt, perilla la separació entre turisme industrial i enoturisme, car “el turista [...] no pot passar de visitar les immenses caves de Pere G. Maristany”.
El pas següent és la ciutat de Badalona, que produeix “aiguardent, sucre, pells adobades, productes químics, petroli, conserves alimentàries, tintes, vidres, que li han donat un renom ben merescut”. A Arenys de Mar, la guia recomana la visita a la Granja Avícola El Paraiso, fundada per Salvador Castelló.
El dia que té com a punt final la ciutat de Vilanova i la Geltrú, la guia proposa una visita a la Colònia Güell. L'espai construït amb l'església que la Unesco declararà, molts anys després, Patrimoni Mundial, és presentat com una fàbrica moderna amb treballadors especialment destres. La Colònia té “les màquines més perfeccionades, que fan funcionar un veritable exèrcit d'obrers”.
L'entusiasme pel museu del Cau Ferrat de Sitges prové sobretot del testimoni dels avenços catalans en la forja. El Cau Ferrat explica molt bé com “el producte d'una simple indústria es transforma en joies d'un art exquisit”.
L'onzena jornada proposada per la guia als turistes estrangers és plenament industrial: és l'excursió a Montcada, Sabadell, Terrassa, Manresa, Cardona i Fígols. L'inici de l'excursió és tecnològic: “El més interessant [de Montcada] és l'aqüeducte, [...] un lloc digne d'ésser visitat pels viatgers”.
Al final, la muntanya de Sal de Cardona, única a Europa. Després, “deixant les mines blanques de la sal, el turista pot seguir avançant [...] i trobarà les mines negres, propietat del Sr. Olano, comte de Fígols”. Els hipotètics turistes de 1908 són guiats per la SAF de Barcelona de la muntanya blanca als pous de la muntanya negra!
La feina de Marià Rubió i Bellver
L'enginyer militar Marià Rubió i Bellver (Tarragona, 1862-Niça, 1938), l'home de la urbanització del Tibidabo promoguda pel Dr. Andreu i el màxim responsable tècnic de l'Exposició Internacional de 1929, fou president de la Societat d'Atracció de Forasters entre 1910 i 1936. Aquest militar va donar un impuls considerable a aquesta societat que ha jugat el seu paper a la història.
