Eines

gestió empresarial

Reduir costos té un límit

El que pretén la gestió de la qualitat és maximitzar l'eficiència operativa de l'empresa per tal d'oferir productes i serveis a un menor cost i amb una qualitat superior al mateix temps

Un dels camps del management més desenvolupats és el de la gestió de la qualitat. Seus van ser els anys noranta a Catalunya, seguint l'onada iniciada en els anys vuitanta als EUA, que bevia de l'èxit de les empreses japoneses. Però el que va sobtar més de tot plegat és que els impulsors de la gestió de la qualitat al Japó van ser dos nord-americans, Edward Deming i Joseph Juran –de forma paral·lela–, tots dos invitats per The Union of Japanese Scientists and Engineers, el primer a finals dels anys quaranta, i el segon a mitjans dels cinquanta. Com passa sovint, ningú és profeta a casa seva.

A risc de simplificar en excés, podem dir que el que pretén la gestió de la qualitat és maximitzar l'eficiència operativa de l'empresa per tal d'oferir productes i serveis a un menor cost i amb una qualitat superior al mateix temps. D'acord amb aquest idea, s'han desenvolupat múltiples metodologies que fan èmfasi en l'operació de l'empresa: Kaizen, Kamban, TQM, EFQM, Normes ISO, Reenginyeria de Processos, Lean Management, Six Sigma, ... Per iniciar-se, pot ser útil la recent reedició de la ISO 9001 for Small Businesses.

DIFERENCIACIÓ.

Oferir productes i serveis a un menor cost i amb una qualitat superior pot ser una font de competitivitat sempre que millorem el marge, i això el que vol dir és que l'eficiència operativa és una necessitat empresarial, però no és una estratègia per competir. Totes les empreses poden aplicar les metodologies que fa un moment hem indicat, i si totes ho fan, on és la diferència? Si tots apliquem els mateixos models de gestió i ens inspirem en el que fan els altres per reduir costos i millorar la qualitat, com podem competir? Com diu en Michael Porter en el seu famós article What is strategy?: Competir només sobre la base de l'eficiència operativa és mútuament destructiu, i condueix a guerres de desgast que tan sols es poden parar limitant la competència. I això és el que es fa amb moltes de les fusions i adquisicions que es produeixen en el mercat: reduir el nombre de jugadors, que vol dir limitar la competència.

MOTOR.

No és el que està fent des de fa anys la indústria de l'automòbil? Aquest sector és el paradigma de la recerca de l'eficiència operativa, però la brutal competència que hi ha deriva en la temptació de baixar preus, i si això es fa, totes les millores aconseguides no repercuteixen en el marge. Aleshores, per no arribar a aquesta situació, reduïm el nombre d'actors, aprofitem les economies d'escala i les sinergies, i segmentem el mercat, oferint des de cotxes low cost fins a cotxes d'alta gamma amb marques diferents. I què passa amb els nous actors xinesos i indis? Que aquests ja comencen a comprar marques europees: Geely Automobile de Xina va comprar la divisió de cotxes de Volvo; o Tata, de l'Índia, va comprar Jaguar i Land Rover.

No és el que estan fent, també, les companyies del sector de l'aviació? I en aquest cas, no confonguem les companyies tradicionals amb les low cost, ja que aquestes redueixen costos i preus a costa de la qualitat de servei, de manera que constitueixen un sector diferent, per satisfer una demanda que abans de la seva aparició no existia explícitament.

Com dèiem més amunt, l'eficiència operativa és una necessitat empresarial, però no és una estratègia per competir, i menys en temps de crisi, ja que la necessitat de vendre ens pot portar a la no desitjada reducció de preus i de marge.

CLÀSSICS.

Una bona alternativa és recuperar els clàssics, en aquest cas l'Igor Ansoff i la seva matriu producte/mercat (vegeu quadre) del 1965. Com que no podem créixer en el nostre mercat tradicional amb la nostra gamma de productes (1) –crisi–, o bé desenvolupem nous productes per a aquest mercat (3) –innovació–, o bé anem a mercats nous amb el que tenim (2) –internacionalització–. L'alternativa 4 és per a aquells que poden. La recerca de la rendibilitat amb eficiència operativa sempre té un límit, el que es busca és fer més petit el denominador i aquest no pot arribar a zero, és l'absurd; el que cal és fer més gran el numerador a partir de noves oportunitats de creixement.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.