0
Eines
11 setembre 2010 2.00 h

gestió empresarial

Reduir costos té un límit

El que pretén la gestió de la qualitat és maximitzar l'eficiència operativa de l'empresa per tal d'oferir productes i serveis a un menor cost i amb una qualitat superior al mateix temps

Un dels camps del mana­ge­ment més desen­vo­lu­pats és el de la gestió de la qua­li­tat. Seus van ser els anys noranta a Cata­lu­nya, seguint l'onada ini­ci­ada en els anys vui­tanta als EUA, que bevia de l'èxit de les empre­ses japo­ne­ses. Però el que va sob­tar més de tot ple­gat és que els impul­sors de la gestió de la qua­li­tat al Japó van ser dos nord-ame­ri­cans, Edward Deming i Joseph Juran –de forma paral·lela–, tots dos invi­tats per The Union of Japa­nese Sci­en­tists and Engi­ne­ers, el pri­mer a finals dels anys qua­ranta, i el segon a mit­jans dels cin­quanta. Com passa sovint, ningú és pro­feta a casa seva.

A risc de sim­pli­fi­car en excés, podem dir que el que pretén la gestió de la qua­li­tat és maxi­mit­zar l'eficiència ope­ra­tiva de l'empresa per tal d'ofe­rir pro­duc­tes i ser­veis a un menor cost i amb una qua­li­tat supe­rior al mateix temps. D'acord amb aquest idea, s'han desen­vo­lu­pat múlti­ples meto­do­lo­gies que fan èmfasi en l'ope­ració de l'empresa: Kai­zen, Kam­ban, TQM, EFQM, Nor­mes ISO, Reen­gi­nye­ria de Pro­ces­sos, Lean Mana­ge­ment, Six Sigma, ... Per ini­ciar-se, pot ser útil la recent ree­dició de la ISO 9001 for Small Busi­nes­ses.

DIFE­REN­CI­ACIÓ.

Ofe­rir pro­duc­tes i ser­veis a un menor cost i amb una qua­li­tat supe­rior pot ser una font de com­pe­ti­ti­vi­tat sem­pre que millo­rem el marge, i això el que vol dir és que l'eficiència ope­ra­tiva és una neces­si­tat empre­sa­rial, però no és una estratègia per com­pe­tir. Totes les empre­ses poden apli­car les meto­do­lo­gies que fa un moment hem indi­cat, i si totes ho fan, on és la diferència? Si tots apli­quem els matei­xos models de gestió i ens ins­pi­rem en el que fan els altres per reduir cos­tos i millo­rar la qua­li­tat, com podem com­pe­tir? Com diu en Mic­hael Por­ter en el seu famós arti­cle What is stra­tegy?: Com­pe­tir només sobre la base de l'eficiència ope­ra­tiva és mútua­ment des­truc­tiu, i con­du­eix a guer­res de des­gast que tan sols es poden parar limi­tant la com­petència. I això és el que es fa amb mol­tes de les fusi­ons i adqui­si­ci­ons que es pro­du­ei­xen en el mer­cat: reduir el nom­bre de juga­dors, que vol dir limi­tar la com­petència.

MOTOR.

No és el que està fent des de fa anys la indústria de l'automòbil? Aquest sec­tor és el para­digma de la recerca de l'eficiència ope­ra­tiva, però la bru­tal com­petència que hi ha deriva en la temp­tació de bai­xar preus, i si això es fa, totes les millo­res acon­se­gui­des no reper­cu­tei­xen en el marge. Ales­ho­res, per no arri­bar a aquesta situ­ació, reduïm el nom­bre d'actors, apro­fi­tem les eco­no­mies d'escala i les siner­gies, i seg­men­tem el mer­cat, ofe­rint des de cot­xes low cost fins a cot­xes d'alta gamma amb mar­ques dife­rents. I què passa amb els nous actors xine­sos i indis? Que aquests ja comen­cen a com­prar mar­ques euro­pees: Geely Auto­mo­bile de Xina va com­prar la divisió de cot­xes de Volvo; o Tata, de l'Índia, va com­prar Jaguar i Land Rover.

No és el que estan fent, també, les com­pa­nyies del sec­tor de l'avi­ació? I en aquest cas, no con­fon­guem les com­pa­nyies tra­di­ci­o­nals amb les low cost, ja que aques­tes redu­ei­xen cos­tos i preus a costa de la qua­li­tat de ser­vei, de manera que cons­ti­tu­ei­xen un sec­tor dife­rent, per satis­fer una demanda que abans de la seva apa­rició no exis­tia explícita­ment.

Com dèiem més amunt, l'eficiència ope­ra­tiva és una neces­si­tat empre­sa­rial, però no és una estratègia per com­pe­tir, i menys en temps de crisi, ja que la neces­si­tat de ven­dre ens pot por­tar a la no desit­jada reducció de preus i de marge.

CLÀSSICS.

Una bona alter­na­tiva és recu­pe­rar els clàssics, en aquest cas l'Igor Ansoff i la seva matriu pro­ducte/mer­cat (vegeu qua­dre) del 1965. Com que no podem créixer en el nos­tre mer­cat tra­di­ci­o­nal amb la nos­tra gamma de pro­duc­tes (1) –crisi–, o bé desen­vo­lu­pem nous pro­duc­tes per a aquest mer­cat (3) –inno­vació–, o bé anem a mer­cats nous amb el que tenim (2) –inter­na­ci­o­na­lit­zació–. L'alter­na­tiva 4 és per a aquells que poden. La recerca de la ren­di­bi­li­tat amb eficiència ope­ra­tiva sem­pre té un límit, el que es busca és fer més petit el deno­mi­na­dor i aquest no pot arri­bar a zero, és l'absurd; el que cal és fer més gran el nume­ra­dor a par­tir de noves opor­tu­ni­tats de crei­xe­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Muñoz
Altres articles de l'autor

Publicat a