Eines

La Generalitat confia a les pimes la recuperació de l'economia catalana

L'administració catalana crea un comitè que vetllarà pel compliment d'un pla per revitalitzar el teixit empresarial del país

La innovació i la cooperació internacional són clau per al futur de la pime catalana
El govern vol introduir l'esperit emprenedor català en l'àmbit educatiu

Ningú discuteix que la petita i mitjana empresa és la base del teixit empresarial català, com ho prova el fet que moltes grans companyies han acabat esdevenint-ne després de llargs períodes d'actuar, per exemple, com a empreses familiars. Atès el rol que tenen les pimes, la Generalitat, mitjançant el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, ha engegat un seguit d'estratègies destinades, com explicava fa pocs dies el conseller Josep Huguet, a “fer que les pimes liderin el procés de recuperació econòmica i assumeixin el paper que els pertoca d'acord amb el seu pes en l'economia del país”.

Per promoure aquest objectiu, la Generalitat ha impulsat el pla d'implementació de l'Small Business Act a Catalunya 2010-2013, al mateix temps que ha creat un comitè que vetllarà perquè es compleixin els objectius que recull el pla. Aquest grup d'experts el coordinarà la catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i exdirectora general de política de PIME, Maria Callejón.

UN PAÍS DE PIMES.

Les estadístiques certifiquen que només un suport decidit a la petita i mitjana empresa revitalitzarà l'economia del país. Un 99,9% de les companyies catalanes són de dimensió petita o mitjana, segons dades de l'Anuari de la Pime Catalana 2009. En nombres absoluts: 535.169 empreses, que concentren el 76% de l'ocupació i el 67,6% del valor afegit brut. Totes aquestes xifres situen la pime catalana per sobre de la mitjana europea. Segons la Generalitat, els factors clau que expliquen aquesta situació són “el territori, la dotació de recursos i l'esperit emprenedor de la societat catalana”. L'esperit emprenedor és notable, sobretot si es té en compte que el 2000 Catalunya era la vuitena regió europea pel que fa a nombre absolut d'empresaris individuals i el 2008 ja es va situar com la segona, al darrere només de la Llombardia.

La Generalitat és conscient que el teixit productiu català, en un context de crisi, necessita suport institucional per tal que les debilitats empresarials esdevinguin fortaleses i oportunitats. L'informe de la UE anomenat Pensar primer a petita escala. Small Business Act per a Europa: iniciativa en favor de les petites empreses és l'oportunitat que ha trobat l'administració catalana per assolir els seus objectius. Aquest document, similar a una mesura que el 1953 va aprovar el govern dels Estats Units per aconseguir que les empreses petites fossin més productives, planteja diverses mesures per reforçar les pimes en l'àmbit comunitari. Entre el paquet de fórmules per adoptar destaquen: reduir la càrrega administrativa un 25% abans del 2012; simplificar la legislació que afecta aquestes empreses, sobretot pel que fa al dret de societats; fomentar l'esperit emprenedor entre les dones; garantir que els impostos no obstaculitzin la transmissió d'empreses; limitar a un any la durada del procediment jurídic de liquidació d'una empresa en fallida; disminuir les taxes per registrar empreses, i aconseguir reduir a menys d'una setmana el temps per crear una empresa.

CRÉIXER.

Tot i que l'Small Business Act no té caràcter vinculant pels estats membres de la UE, la Generalitat hi veu una oportunitat per enfortir l'empresariat català. El pla d'actuació de l'administració catalana es fonamenta en tres eixos: la creació de noves empreses, l'augment de la dimensió de les companyies i l'aposta per trobar sinergies en l'àmbit internacional que permetin a les firmes catalanes projectar-se al món i aprofundir en la innovació, sempre des d'una perspectiva de respecte pel medi ambient. En total, el pla estableix 47 actuacions concretes que el govern de la Generalitat es compromet a desenvolupar en un període de quatre anys per afavorir el creixement econòmic del país.

Els principis que inspiren aquest conjunt de mesures responen a un seguit de punts clau: l'administració no ha de tenir una actitud intervencionista, la tasca del govern és donar suport, però la iniciativa l'han de portar les empreses. L'escassedat de recursos obliga el govern a ser selectiu i a concentrar-se en els projectes prioritaris: amb més potencial de creixement i més eficaços. L'estratègia catalana s'ha de coordinar amb l'espanyola i amb l'europea. Finalment, s'ha de promoure la participació de tots els agents socials i actors econòmics per augmentar la productivitat del país.

FLEXIBILITAT.

Les 47 actuacions que recull el pla es guien pels principis de flexibilitzar els mecanismes administratius que permeten la creació d'empreses; introduir l'esperit emprenedor en el món educatiu, on s'arriba a proposar la creació d'un mòdul relatiu a l'empresa, i, sobretot, fomentar la cooperació entre països i la innovació mitjançant agències i departaments que la Generalitat ja ha anat creant els darrers anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.