Com escurçar el termini de pagament de factures

Segons un comu­ni­cat de l'agència Europa Press del 17 de juny pas­sat, citant una empresa de reco­ne­gut pres­tigi en el camp del reco­bra­ment d' impa­gats, es posava de mani­fest que el ter­mini mitjà de paga­ment de les fac­tu­res a l'Estat espa­nyol és de 103 dies. La mit­jana euro­pea és de 55 dies i única­ment ens superen Grècia (106 dies) i Itàlia (114 dies). Al cap­da­vant de la llista dels bons paga­dors hi tro­bem Finlàndia (22 dies).

Aquesta rea­li­tat, clara­ment cone­guda a la pràctica nego­cial espa­nyola, sem­bla que començarà a can­viar en breu, a par­tir de l'1 de gener de 2011, ja que el 7 de juliol va entrar en vigor la llei 15/2010 de 5 de juliol de modi­fi­cació de la llei 3/2004 de moro­si­tat.

Aquesta nova redacció està ins­pi­rada en la llei fran­cesa de “moder­nit­zació de l'eco­no­mia” de l'any 2008, en què es limita els ter­mi­nis de paga­ment en les rela­ci­ons comer­ci­als entre empre­ses a 60 dies; sense pos­si­bi­li­tat d'ampliar el pacte per acord entre les parts. Aquesta és la gran nove­tat de la llei, i és que els ter­mi­nis que marca la llei no es poden modi­fi­car per acord de les parts, per així evi­tar pos­si­bles posi­ci­ons d'abús o qui sap de com­petència des­lle­ial entre com­pe­ti­dors, uti­lit­zant l'argu­ment del període més ampli de paga­ment en con­tra del que diu la llei, per atraure més cli­en­tela.

I quins són aquests ter­mi­nis de paga­ment d'obli­gat com­pli­ment? Doncs bé, la llei dife­ren­cia si el paga­dor per­tany al sec­tor pri­vat o al públic (quan el paga­dor és una admi­nis­tració). Així, els ter­mi­nis que­den fixats de forma gra­dual de tal manera que les fac­tu­res s'hau­ran de pagar des del moment de l'entrada en vigor de la llei i fins al 31 de desem­bre de 2011 en el ter­mini màxim de 85 dies en el sec­tor pri­vat, i en el públic serà de 55 dies fins al 31 de desem­bre de 2010, pas­sant a 50 fins al 31 de desem­bre de 2011; per a les que s'eme­tran entre l'1 de gener i el 31 de desem­bre de 2012, el ter­mini màxim serà de 75 dies en el sec­tor pri­vat i 40 en el públic i a par­tir de l'1 de gener del 2013 ja pas­sarà a que­dar fixat en 60 dies en el pri­vat i en 30 en el públic.

Si bé és cert que la nova llei s'aplica als con­trac­tes que es cele­brin a par­tir de la seva entrada en vigor, la volun­tat d'escurçar els ter­mi­nis de paga­ment s'ha con­ver­tit en una pri­o­ri­tat, ja que, ara que la banca no està pre­ci­sa­ment faci­li­tant l'accés a la liqui­di­tat a les empre­ses, seran aques­tes les que hau­ran d'agi­lit­zar els seus paga­ments i con­tri­buir a fer dis­mi­nuir la dependència de les empre­ses del finançament ban­cari del seu capi­tal cir­cu­lant. De tots és sabuda la uti­lit­zació que fan les empre­ses de finançar-se a través del retard del paga­ment als seus proveïdors, tras­pas­sant el pro­blema a aquests; doncs bé, a par­tir d'ara serà més difícil perquè les empre­ses, a més de com­plir els ter­mi­nis de paga­ment abans esmen­tats, ho hau­ran d'apa­ren­tar, ja que esta­ran obli­ga­des a con­sig­nar als seus comp­tes anu­als el període mitjà de paga­ment. Qüestió d'imatge.