Eines

gestió empresarial

Un món complex

Vivim en un sistema global de sistemes que defineixen un context competitiu i econòmic mai vist anteriorment, i creuen que aquest sistema, conseqüència de les relacions dinàmiques dels altres sistemes i dels elements que els componen, serà encara més complex. Però el més xocant i sorprenent és que més de la meitat d'aquests CEO dubten de la seva capacitat per gestionar aquesta complexitat

Gestionar la complexitat és el nou repte al qual s'enfronten les empreses a escala global, segons The global CEO study 2010 titulat Capitalizing on complexity, elaborat per l'IBM Institute for Business Value. Aquest és un treball que realitzen cada dos anys amb una àmplia mostra, més de 1.400 CEO, tant d'empreses privades com públiques. En els tres darrers estudis, els primers executius manifestaren sempre que el seu repte més important era afrontar el canvi, tanmateix, en el del 2010, apareix un nou repte principal: la complexitat. Vivim en un sistema global de sistemes que defineixen un context competitiu i econòmic mai vist anteriorment, i creuen que aquest sistema, conseqüència de les relacions dinàmiques dels altres sistemes i dels elements que els componen, serà encara més complex. Però el més xocant i sorprenent és que més de la meitat d'aquests CEO dubten de la seva capacitat per gestionar aquesta complexitat. I és xocant i sorprenent perquè, primer, els CEO no dubten mai, i menys sobre les seves capacitats; i segon, si ho fan, i ho manifesten, és que realment estan angoixats.

els nostres avantpassats.

Però aquest és el món que ens toca viure, encara que no és diferent del món en què van viure els nostres avantpassats. Què va representar per a ells l'aparició del petroli i l'electricitat com a noves fonts d'energia? Que el ferrocarril s'estengués com a mitjà de transport? Que després aparegués el cotxe? I la millora de la salut pels avenços de la medicina? I les telecomunicacions que canviaren les possibilitats de relació entre les persones –telègraf, telèfon, ràdio, televisor? O quan l'avió comercial va ser una realitat? I així, tantes i tantes coses. Per a ells també va ser un canvi molt important. Però potser per a nosaltres els avenços que s'estan produint tenen dues dimensions diferents: que són globals i que van molt més de pressa. És a dir, passen en un espai diferent i en un temps diferent i la conseqüència és un immens volum d'informació, i també de coneixement, que s'actualitza molt ràpidament. La conseqüència és que el consumidor té un món per escollir i les empreses, un món per oferir, però la dificultat està en saber què escollirà aquell i la dificultat està en saber si com a empresa l'encertaré. I aquesta és la incertesa provocada per la complexitat.

inventar el futur.

Què fan els que viuen més bé aquesta realitat? Inventen el futur, són ells els que creen el futur i el seu futur. Són creatius en els seus productes i serveis, però com que les idees no apareixen del no res, gestionen informació i són capaços d'anticipar el que pot passar. Perquè el present és l'embrió del futur, el que avui passa es va generar abans-d'ahir i el que esdevindrà demà passat s'està elaborant avui. La incertesa que provoca la complexitat només pot reduir-se des de l'anticipació. Ens ho diu Jorge Wagensberg: “Complexitat més anticipació és igual a incertesa més acció”. Els CEO de l'estudi ho hauran de tenir ben present.

Però anticipar-se, primer de tot, és una actitud, per a la majoria, arriscada; per a uns pocs, la que cal precisament per reduir els riscos. Anticipar-se vol dir no deixar-se portar pel client sinó identificar necessitats de la gent, vol dir anar més enllà del sector en el qual s'està, vol dir ser curiós i, en definitiva, vol dir ser capaç de qüestionar l'statu quo sent creatiu. I precisament l'estudi que ens serveix de referència proposa el lideratge creatiu com un dels factors clau per fer front a la complexitat, ja que aquest tipus de persones se senten còmodes amb l'ambigüitat i l'experimentació i poden afavorir cultures més obertes a acceptar maneres diferents de veure el món.

El Palo Alto Research Center (PARC), a Califòrnia, és d'on diuen que va sortir la frase “la millor manera de predir el futur és inventar-lo”, i ells i Apple s'ho van creure i ha passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.