contra xifrada
Neu de conreu
El mateix Murphy que un dia va predir que la torrada sempre cau del costat de la mantega i que va advertir que si una cosa pot sortir malament acabarà sortint pitjor, tindria a la Cerdanya un bon camp de cultiu per seguir desenvolupant les seves teories.
L'any passat l'estació de la Molina va allargar la temporada fins a mitjan abril gràcies a unes generoses nevades que van permetre acumular gruixos de més d'un metre a la majoria de pistes de les estacions del Pirineu. Tot un èxit i, sobre el paper, un bon preludi per a un 2011 en què la més veterana de les estacions de l'Estat afrontava el repte d'organitzar els campionats del món de snowboard.
El cas és que el mundial s'ha celebrat al llarg d'aquesta setmana després d'un mes i mig, ni més ni menys, sense que ni una volva de neu aterrés sobre les peladíssimes vessants que abracen la Tosa d'Alp. Per sobre de rocs i herba de moment encara no s'esquia, o sigui que de feina no els n'ha faltat, als tècnics de l'estació, per deixar l'escenari de la competició del gust dels comissaris de la Federació Internacional d'Esquí (FIS).
LA CIGALA I LA FORMIGA.
Els tècnics van imaginar el pitjor supòsit possible (hipòtesi que s'ha acabat complint) i a partir d'aquí van concretar quina era la seva capacitat per fabricar neu. L'equació agafava com a paràmetre les temperatures registrades entre el 15 d'octubre i el 10 de gener dels darrers vint anys a la Molina. La mitjana de cada temperatura diària va servir de guia als nivocultors per esbrinar quanta neu tindrien temps de fabricar abans del tret de sortida del mundial.
La clau de l'assumpte és que és impossible fabricar neu si el termòmetre no marca, almenys, dos graus negatius i, de la mateixa manera, es produeixen més metres cúbics a mesura que la temperatura va caient. Toni Sanmartí és un dels membres de l'oficina tècnica de la Molina i una referència en matèria de neu de tractament perquè té més de vint anys d'experiència en el tema. Explica que “no té res a veure fer neu per a una pista convencional que fer-ne per als salts i pendents que calen per a un mundial de snowboard”. De fet, només una de les rampes de l'slope style (una mena de circuit d'obstacles) requereix un gruix de 13 metres de neu.
L'HORA DE LES MÀQUINES.
Si fer gruix és important, mantenir-lo és igualment determinant. Aquí és quan entren en joc les màquines Ratrac de condicionament de pistes. La Molina en té un total de nou i cada tarda tan bon punt l'estació tanca surten a les pistes per treballar de manera ininterrompuda (hi ha dos torns de per