gestió empresarial
‘The heart of Mango'
Si escriure llibres sobre empreses comporta avantatges per a les diferents parts, per què tants pocs llibres i pocs casos acadèmics sobre les grans empreses catalanes? No podem aprendre de La Caixa, Gas Natural, Catalana Occidente, Roca, Agrolimen, Quadis, Comsa Emte, Planeta, Puig, Ficosa, Esteve, Almirall, Condis, Damm, Borges, Grifols, Cobega, Grupo Ferrer, etc., etc., etc.?
Potser és una percepció errònia per part meva, però crec que no estudiem prou l'entramat de grans empreses que tenim a Catalunya. Som un país petit i n'hi ha poques, això és així, i també en són menys de les que haurien de ser –el problema de dimensió de l'empresa catalana està més que explicat–. Però que se n'estudiïn poques tal vegada és perquè no són prou valorades, o també podria ser que a aquestes empreses no els agradés ser focus d'atenció. Sigui com sigui, el que és cert és que tenim una font de coneixement en management molt cabalosa que hauríem de saber esprémer més. Ara bé, sempre hi ha l'excepció, i en tenim una, d'empresa, que sí que vol aportar i que sí que es deixa estudiar: és Mango.
Humberto Salerno, periodista i comunicador, i Andrea Gay Zaragoza, experta en màrqueting, han presentat fa pocs dies el llibre El corazón de Mango, en el qual fan un viatge al nucli, a l'essència de la companyia i ens expliquen la seva història, analitzen el seu model de gestió, els seus valors, la seva expansió i el seu creixement, i la seva estratègia. És un llibre com molts altres a àmbit internacional però poc habitual a casa nostra.
Sobre empreses com ara Ford, General Motors o General Electric, paradigmes de la gran corporació del segle XX, hi ha moltíssims llibres. D'altres casos que podem esmentar són Disney (The Disney way, revised edition: harnessing the management secrets of Disney in your company. 2006); Microsoft (The 12 simple secrets of Microsoft management: how to think and act like a Microsoft manager and take your company to the top. 2000; Microsoft 2.0: How Microsoft plans to stay relevant in the post-Gates era. 2008); Toyota (Toyota culture: the heart and soul of the Toyota. 2008); Sony (Made in Japan: Akio Morita and Sony. 1988; Sony vs Samsung: The inside story of the electronics giants' battle for global supremacy. 2008); Nokia (Winning across global markets: how Nokia creates strategic advantage in a fast-changing world. 2010); BMW (Driven: inside BMW, the most admired car company in the world. 2004).
MOLTA BIBLIOGRAFIA.
Tornant a Mango, val la pena dir, per emfatitzar el seu mèrit, que també va ser objecte de dos casos elaborats per professors d'Esade: Mango: the US market (2006) i Mango: una logística sostenible (2007); i que Marcel Planellas –també professor d'Esade i autor del pròleg del llibre de Salerno i Gay– ha publicat sobre l'empresa.
Mireu, que una editorial o uns autors s'interessin per escriure sobre una empresa vol dir que creuen que l'empresa en qüestió és un bon argument per fer negoci amb un llibre. En segon lloc, sempre acostumen a estar escrits en positiu, ja que es vol reforçar i transmetre què hi ha darrere del seu èxit. I en tercer lloc, en època d'escassetat de talent, és la millor campanya de comunicació per atreure'l i si, a més a més, es tradueix a l'anglès i ets multinacional, oli en un llum.
Aleshores, si tot són avantatges per a les diferent parts, per què tants pocs llibres i pocs casos acadèmics sobre les grans empreses catalanes? No podem aprendre de La Caixa, Gas Natural, Catalana de Occidente, Roca, Agrolimen, Quadis, Comsa Emte, Planeta, Puig, Ficosa, Esteve, Almirall, Condis, Damm, Borges, Grifols, Cobega, Grupo Ferrer, etc., etc., etc.?
