Focus

Arriba l'hora de tocar els horaris

El nostre model d'organització del temps de treball perjudica la competitivitat de l'economia i genera pèrdues a les empreses i la societat en conjunt. Només una acció pactada i global pot corregir-ho

Tenim una organització del temps del treball amb
enfocament taylorista
Els horaris reals d'una feina sovint són el
reflex d'una direcció deficient
Les jornades
massa llargues condicionen la taxa de
sinistralitat laboral
És com una malaltia silenciosa que esclata un dia quan ja és massa tard
Qui no compensi els treballadors més enllà dels sous perdrà els millors actius
Caldria un pacte conjunt en el qual es determinés un marc més clar

Les jor­na­des labo­rals inter­mi­na­bles són apa­rent­ment un pro­blema indi­vi­dual, que pateix en les seves carns qui no pot veure el seu fill entre set­mana perquè surt de tre­ba­llar quan ja està dor­mint, o qui no va al gimnàs perquè no li que­den for­ces per fer exer­cici quan acaba la seva jor­nada labo­ral a les 9 de la nit. Però en rea­li­tat és un pro­blema col·lec­tiu que con­di­ci­ona la com­pe­ti­ti­vi­tat empre­sa­rial i hipo­teca el futur del país.

Mal­grat algu­nes ini­ci­a­ti­ves pun­tu­als, encara es viu d'esquena a aquest llast i, per si no n'hi hagués prou, la crisi ha fet recu­lar els petits avenços que s'havien asso­lit. El temps per posar-hi remei se'ns acaba. Hem arri­bat a una situ­ació límit, afir­men els experts. La neces­si­tat d'aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses és el gran repte que tenim al davant.

El tei­xit empre­sa­rial es veu abo­cat a ser fle­xi­ble per adap­tar-se a les exigències econòmiques del mer­cat glo­bal, sense renun­ciar a ser com­pe­ti­tiu en cos­tos. En canvi, com explica la direc­tora del màster de lide­ratge femení de l'Escola Supe­rior de Comerç Inter­na­ci­o­nal, Carme García, con­ser­vem una orga­nit­zació del temps del tre­ball rígida i des­fa­sada basada en l'estruc­tura econòmica tay­lo­rista (el sis­tema d'orga­nit­zació indus­trial de prin­ci­pis del segle XX).

SET MÉS QUE A HOLANDA.

Les dades de l'Euros­tat mos­tren que a l'Estat espa­nyol l'any 2010, amb una jor­nada set­ma­nal efec­tiva de 38,2 hores, es tre­ba­llava 1,3 hores més que a la mit­jana de la UE27. Tre­ba­llem igual que a Por­tu­gal, quasi 3 hores menys que a Grècia, però 7,7 hores més que a Holanda, 5,2 hores més que a Noru­ega o 4 més si ens com­pa­rem amb Dina­marca. La rea­li­tat que no recu­llen les estadísti­ques és encara més crua, ja que tot i que ofi­ci­al­ment són 38 hores, se'n fan més de 40. Com explica la direc­tora del cen­tre de Tre­ball i Família de l'Iese, Nuria Chinc­hi­lla, “els hora­ris ofi­ci­als són cor­rec­tes, però els reals sovint són el reflex d'una direcció defi­ci­ent que atempta con­tra la salut de l'empresa i del tre­ba­lla­dor”.

Veient el temps que dedi­quen uns països i altres a estar a la feina sem­bla obvi que ser-hi més hores no implica ser més pro­duc­tiu, més aviat al con­trari. L'Estat espa­nyol està a la cua d'Europa en pro­duc­ti­vi­tat, i Holanda o Dina­marca són els pri­mers de la classe. L'Euros­tat mos­tra que any rere any estem des­cui­dant la com­pe­ti­ti­vi­tat. Òbvi­a­ment aquesta pèrdua no es pot atri­buir exclu­si­va­ment al model d'orga­nit­zació del temps que tenim, però tots els experts coin­ci­dei­xen que hi ha una relació molt sig­ni­fi­ca­tiva. “Qual­se­vol per­sona a par­tir de les vuit hores de feina ja no ren­deix i si, a més, acu­mula can­sa­ment és evi­dent que hi ha una pèrdua de con­cen­tració”, diu Anna Fornés, direc­tora de la Fun­dació per a la Moti­vació de Recur­sos Humans. L'efecte per­vers és que la rigi­desa dels hora­ris actual acaba des­mo­ti­vant les per­so­nes i donant pas al feno­men de vege­tals a la feina: tre­ba­lla­dors sense més ambició que escal­far la cadira.

Així les con­seqüències d'aquests hora­ris labo­rals irra­ci­o­nals van bai­xant en cas­cada des de cada lloc de feina i arri­ben a molts altres àmbits. La difi­cul­tat per com­pa­gi­nar temps de tre­ball amb temps per­so­nal acaba gene­rant nom­bro­sos pro­ble­mes de salut en la població activa, amb tot el cost econòmic que això repre­senta. L'Estat espa­nyol se situa en els pri­mers llocs del pòdium euro­peu en índex de sinis­tra­li­tat labo­ral, i també lidera les taxes d'absen­tisme labo­ral.

Segons un baròmetre de clima labo­ral que va diri­gir Nuria Chinc­hi­lla per conèixer la relació amb el tre­ball, la prin­ci­pal pre­o­cu­pació dels emple­ats a tot l'Estat és la falta de temps. Errònia­ment aquesta pre­o­cu­pació s'ha vol­gut reduir a un pro­blema exclu­si­va­ment femení, però va molt més enllà.

EXPUL­SA­DES.

Un estudi de La Caixa publi­cat al novem­bre aler­tava que les difi­cul­tats per com­pa­gi­nar vida per­so­nal i labo­ral fan que un 23% de les dones aca­bin dei­xant la feina per tenir cura dels seus fills menors de cinc anys. La Cam­bra de Bar­ce­lona va cal­cu­lar l'any 2008 que dei­xar pel camí el talent femení supo­sava una pèrdua de 1.000 mili­ons d'euros, és a dir, el 0,5% del PIB. La pèrdua de com­petències i conei­xe­ments de les dones que sur­ten del mer­cat del tre­ball superava els 12.000 mili­ons d'euros.

El cert és que l'orga­nit­zació del temps actual pena­litza la vida labo­ral de la dona (el 50% de la soci­e­tat) i con­di­ci­ona la taxa de nata­li­tat, de la qual l'Estat espa­nyol, i pit­jor Cata­lu­nya, regis­tra una de les més bai­xes d'Europa.

Mal­grat la dimensió de les xifres, la pre­gunta és per què el model con­ti­nua sent tan rígid?

Hi ha qui creu que la cul­tura del pre­sen­ci­a­lisme és una de les prin­ci­pals resistències al canvi. Que­dar-se fins que marxi el cap, encara que no s'esti­gui tre­ba­llant, resulta encara una pràctica massa habi­tual en mol­tes orga­nit­za­ci­ons. Carme García, per la seva banda, creu que hi ha un pro­blema en el model de lide­ratge actual que cal modi­fi­car. “Cal ori­en­tar els líders i diri­gir-los cap a la gestió de les emo­ci­ons i no cap a la cul­tura de la por”, diu.

Mal­grat el pano­rama gris en què ens tro­bem, hi ha pimes que per ini­ci­a­tiva pròpia han incor­po­rat mesu­res d'orga­nit­zació del temps més fle­xi­bles que sem­bla­ven només ter­ri­tori de les mul­ti­na­ci­o­nals nord-ame­ri­ca­nes. El pro­blema és que encara són l'excepció i que està en funció de la sen­si­bi­li­tat de l'empre­sari.

Jordi Ojeda, doc­tor engi­nyer indus­trial, pro­fes­sor del Depar­ta­ment d'Orga­nit­zació d'Empre­ses de la UPC, va posar en marxa junt amb d'altres socis una com­pa­nyia dedi­cada a desen­vo­lu­par solu­ci­ons tec­nològiques per aju­dar les empre­ses a ges­ti­o­nar millor l'orga­nit­zació del temps. En els qua­tre anys de vida de Rati­o­nal Time, han rea­lit­zat una desena de pro­jec­tes. “Ens costa molt que l'empre­sari enten­gui que té un pro­blema. És una malal­tia silen­ci­osa difícil de detec­tar que arriba un moment que esclata quan ja és massa tard”, explica.

Per tot ple­gat han nas­cut ini­ci­a­ti­ves com la Comissió Esta­tal per a la Raci­o­na­lit­zació dels Hora­ris Labo­rals, que pre­si­deix el català Ignasi Buque­ras i que agrupa un cen­te­nar d'enti­tats per fer publi­ci­tat de les bon­dats d'un horari labo­ral homo­lo­gat amb Europa.

No només fan peda­go­gia, enguany han enge­gat una ini­ci­a­tiva de pac­tes glo­bals d'àmbit esta­tal per girar la truita i volen por­tar al Congrés dels Dipu­tats una pro­po­sició de llei per raci­o­na­lit­zar els hora­ris (Vegeu l'entre­vista de la pàgina 4).

El res­pon­sa­ble de rela­ci­ons labo­rals de Pimec, José Hallado, coin­ci­deix que mal­grat les acci­ons que s'han anat rea­lit­zant des de Cata­lu­nya cal­dria un pacte con­junt en el qual es deter­minés un marc més clar.

L'any 2008 UGT, per exem­ple, va fer una cam­pa­nya per sen­si­bi­lit­zar sobre la neces­si­tat de reor­ga­nit­zar els usos del temps. “A les sis a casa”, deia la ini­ci­a­tiva. No es va que­dar només en un lema, sinó que el sin­di­cat va donar eines sobre fle­xi­bi­li­tat horària als dele­gats sin­di­cals perquè les tin­gues­sin en compte en les nego­ci­a­ci­ons dels con­ve­nis col·lec­tius, una altra de les assig­na­tu­res pen­dents. Així mateix, el Con­sell de Rela­ci­ons Labo­rals de Cata­lu­nya, en el qual par­ti­ci­pen patro­nals i sin­di­cats, va crear ales­ho­res un docu­ment de reco­ma­na­ci­ons per a la millor orga­nit­zació del temps a din­tre de les empre­ses. La crisi, però, ha aca­bat blo­que­jant la nego­ci­ació de nous con­ve­nis i les reco­ma­na­ci­ons encara no s'han pogut apli­car.

La secretària d'igual­tat i polítiques soci­als de la UGT, Raquel Gil, creu que ha estat una altra opor­tu­ni­tat per­duda. “La crisi hau­ria d'haver ser­vit per fer aflo­rar les mesu­res de reor­ga­nit­zació del temps ja que les empre­ses no tenien capa­ci­tat per millo­rar els sous, però la nego­ci­ació col·lec­tiva ha que­dat blo­que­jada i no hem acon­se­guit avançar”, lamenta Gil, que asse­gura que amb la crisi tot allò rela­ci­o­nat amb aques­tes àrees s'ha dei­xat apar­cat.

CASOS D'ÈXIT.

Mal­grat que no s'han quan­ti­fi­cat els efec­tes econòmics que com­porta aquest model d'hora­ris labo­rals tan par­ti­cu­lar, sí que hi ha mos­tres pun­tu­als que un horari fle­xi­ble, que tin­gui en compte les neces­si­tats de cada empleat, és bene­ficiós per a l'empresa que l'aplica. Ojeda asse­gura que un estudi científic que va rea­lit­zar el grup de recerca en engi­nye­ria d'orga­nit­zació d'empre­ses de la UPC va demos­trar que les solu­ci­ons en gestió de temps fan aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses, ja que millo­ren la satis­facció del per­so­nal, fins al punt que fan aug­men­tar els resul­tats econòmics. Així mateix alguns dels indi­ca­dors en els quals es bene­fi­cien les com­pa­nyies que han incor­po­rat les solu­ci­ons de Rati­o­nal Time resul­ten molt interes­sants econòmica­ment. “El nom­bre d'hores extres baixa un 90%, i l'absen­tisme va bai­xar un 3%”, diu.

Per la seva banda, el Depar­ta­ment de Tre­ball va fer l'any pas­sat una prova pilot amb 33 empre­ses, majo­ritària­ment indus­tri­als, de Bar­berà del Vallès i Rubí, en les quals apli­ca­ven dife­rents mesu­res de fle­xi­bi­li­tat horària. El 81% de les par­ti­ci­pants asse­gu­ra­ven que després de millo­rar la gestió del temps de tre­ball havien aug­men­tat la pro­duc­ti­vi­tat, l'absen­tisme els va bai­xar un 19% en només un any i, a més, el 73% de les empre­ses va alleu­ge­rir l'estrès.

Amb aques­tes dades sobre la taula, sem­bla lògic que les empre­ses es llan­ces­sin a imple­men­tar la raci­o­na­lit­zació de l'horari labo­ral. Però com? Tot­hom coin­ci­deix que no tots han d'aca­bar a les 17 h. de tre­ba­llar. “La tendència és anar cap a un horari per­so­ni­fi­cat”, augura Ojeda. La rea­li­tat és que les empre­ses neces­si­ten fle­xi­bi­li­tat i ver­sa­ti­li­tat en els seus emple­ats, i les per­so­nes recla­men una gestió del temps dife­rent en funció de l'etapa de la vida en què es tro­ben. Pot­ser la solució és tan fàcil com asseure's a par­lar i orga­nit­zar-se el temps com una eina estratègica més.


La com­pa­nyia de trans­ports MRW fa més de 10 anys que va apli­car un horari con­ti­nuat entre els seus emple­ats. Com explica la direc­tora de l'àrea de per­so­nes, Sonia Yan­guas, el 80% dels col·labo­ra­dors de MRW tenen una jor­nada que els per­met con­ci­liar la vida labo­ral amb la fami­liar.

A més, la firma té un horari fle­xi­ble d'entrada i de sor­tida de mitja hora, con­ce­deix una set­mana de vacan­ces quan es com­plei­xen deu anys a l'empresa i reduc­ci­ons de jor­nada a mida, que poden ser fins i tot d'un dia per set­mana.

El nivell d'absen­tisme de la firma de ser­veis està per sota del 4%.


“Ente­nem que desen­vo­lu­par unes bones polítiques de con­ci­li­ació labo­ral és un ele­ment molt moti­va­dor. Una per­sona com­pro­mesa i moti­vada amb l'empresa tre­ba­lla molt més a gust i, per tant, molt millor. És total­ment bene­ficiós per a amb­dues parts”, diu Josep Llo­reda, pre­si­dent de la com­pa­nyia KH Els dar­rers anys han anat apli­cant acci­ons per adap­tar els hora­ris a les neces­si­tats dels emple­ats, com la fle­xi­bi­li­tat en l'horari d'entrada i la pos­si­bi­li­tat de dinar entre una o dues hores i l'horari inten­siu de 7 hores en el període de vacan­ces esco­lars d'estiu. L'any pas­sat van donar també l'opció d'esco­llir un segon horari únic durant tot l'any que per­met fina­lit­zar a les 16.30 hores.

Des de fa anys la firma té una escola bres­sol per als més petits (en la imatge).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.