Empreses

Salgot comença a recollir producció de l'ecogranja i mira d'exportar a Europa

La granja ecològica representa ja l'1% del grup d'embotits en el primer any. Tanca l'exercici com el 2009, amb 10,7 milions facturats

De les plantes d'Aiguafreda i Balenyà surten
1,2 milions de quilos d'embotits
L'ecogranja busca un producte que recordi al de l'antiga matança del porc

Els Sal­got sem­blen entes­tats a con­tra­dir aque­lla estadística que diu que un per­cen­tatge molt ele­vat d'empre­ses fami­li­ars des­a­pa­rei­xen a la segona gene­ració. La firma cata­lana d'embo­tits ja és a la ter­cera, lide­rada per Valeri Sal­got, actual con­se­ller dele­gat de la com­pa­nyia i nét del fun­da­dor, Antoni Sal­got, que va crear el 1928 una petita empresa d'embo­tits en una casa d'Aigua­freda que avui encara es manté com a obra­dor. Segons Valeri Sal­got, el mer­cat català és encara el prin­ci­pal des­ti­na­tari de la pro­ducció de la marca (amb el 80% de les ven­des), però ja tre­ba­llen per ampliar mer­cats amb l'inici de l'expor­tació a països euro­peus, ja que el 20% res­tant “es con­cen­tra a l'Estat espa­nyol, i bàsica­ment a Madrid i l'àrea medi­terrània”, con­creta Sal­got. Tot i la crisi, Sal­got va tan­car el 2010 amb una fac­tu­ració de 10,7 mili­ons d'euros, la mateixa xifra que l'exer­cici ante­rior, un any que també el va començar inver­tint dos mili­ons en una granja ecològica i sos­te­ni­ble a la finca del Saüc —a Aigua­freda mateix, però ja al Parc Natu­ral del Mont­seny—, una espec­ta­cu­lar edi­fi­cació que ja està donant els seus pri­mers fruits amb la línia Eco­sal­got. Aquesta, tot just repre­senta l'1% de la seva pro­ducció, tot i que per a la firma és un per­cen­tatge impor­tant en el seu pri­mer any de vida, i que ja ofe­reix deu referències de pro­ducte (en les altres línies, entre curats, cuits i fres­cos supera la qua­ran­tena). En cinc anys vol arri­bar a repre­sen­tar entre el 10 i el 15% de les ven­des.

Sal­got, doncs, dis­posa de tres línies de pro­ducte, com són Sal­got (gran con­sum), Reserva Sal­got (per a espais gur­met) i l'Eco­sal­got, Valeri Sal­got insis­teix en el fet que la com­pa­nyia s'adreça a una pro­ducció d'alta gamma, és a dir, amb un preu que ja sol doblar la mit­jana d'altres mar­ques. En el cas de la línia ecològica, el preu s'enca­reix entre un 50% i un 80%.

L'empresa té pre­vist aug­men­tar la fac­tu­ració aquest 2011 amb l'incre­ment de ven­des en el mer­cat esta­tal, les expor­ta­ci­ons i les acci­ons con­jun­tes amb altres empre­ses cata­la­nes. Sal­got dis­posa de dues plan­tes de pro­ducció (a Aigua­freda i a Balenyà), d'on sur­ten els prop d'1,2 mili­ons de qui­los d'embo­tits que, en total, pro­du­eix la marca, que el 2010 va rebre el premi Ali­men­tos de España, con­ce­dit pel Minis­teri de Medi Ambi­ent i Medi Rural, en la cate­go­ria de pro­ducció agrària.

EL SAÜC.

Les ins­tal·laci­ons de la granja ecològica estan situ­a­des en una antiga pedrera, que s'ha arre­glat i refo­res­tat, amb una superfície de 4.000 metres qua­drats. Per Valeri Sal­got, és la joia de la corona del grup i té clar que és un con­cepte de granja “dife­rent”, tant pel que fa “a la cons­trucció, com a la gene­ració d'ener­gia i al trac­ta­ment dels resi­dus”. L'objec­tiu final és acon­se­guir un pro­ducte “que recordi al de les anti­gues matan­ces de porcs”, però també dur a terme una tasca pedagògica i inno­va­dora des d'una eco­granja de recerca, en què s'ha comp­tat amb estu­dis d'engi­nye­ria per dis­se­nyar una estruc­tura arqui­tectònica i la situ­ació de les naus, ori­en­ta­des al sud, per tal que els porcs tin­guin llum natu­ral directa. Cada nau dis­posa de cale­facció, d'espais pre­pa­rats per al procés de cria i d'uns exte­ri­ors amplis on els ani­mals es mouen amb como­di­tat. Tot això, com­bi­nat amb una ali­men­tació ecològica basada en ordi, blat, pèsols i oli d'oliva. La qua­li­tat resul­tant ofe­reix un sabor i una tex­tura “inu­sual” en altres tipus d'embo­tits. La palla i el far­ratge també es cul­ti­ven als camps de la finca El Saüc, sense cap addi­tiu químic.

Sal­got comenta que en aquest entorn els ani­mals “no són gens agres­sius” i dis­po­sen d'entre tres i qua­tre metres qua­drats per porc, quan en una granja con­ven­ci­o­nal no passa del mig metre. A les tru­ges —El Saüc en té 35, uns exem­plars que poden arri­bar als 220 qui­los de pes—, no se les lliga —tot i que això com­porti per­dre el 10% de cries per aixa­fa­ment— i als por­quets, se'ls té fins als deu mesos —arri­bant a un pes d'uns 120 qui­los—, quan nor­mal­ment se'ls sacri­fica als cinc. En total, la granja té uns 200 ani­mals. El pro­jecte de recerca també es basa en el cre­ua­ment de races: el 80% són Duroc Jer­sey —“amb millor qua­li­tat de carn”, deta­lla Sal­got— i el 20%, Lan­drace, una raça danesa que asse­gura millors mares. Cada set­mana, la granja sacri­fica uns 17 porcs, amb 100 qui­los de pro­ducte ela­bo­rat pro­vi­nent d'ani­mals “més rela­xats”. I per tren­car amb els tòpics, Sal­got explica com, en dis­po­sar d'espai, “els porcs no són tan bruts com cre­iem i fins i tot fan les seves neces­si­tats en un racó”.

El fun­ci­o­na­ment de la granja es basa en la gene­ració d'ener­gia pròpia amb una cal­dera de bio­massa, pla­ques solars tèrmi­ques i foto­vol­tai­ques —que cobrei­xen bona part de les neces­si­tats d'aigua calenta i elec­tri­ci­tat—, una depu­ra­dora biològica i com­pos­tatge de fems.

Un altre pas que Sal­got està duent a terme és l'ade­quació de les ins­tal·laci­ons per a visi­tes, espe­ci­al­ment per a esco­les, per tal que puguin conèixer les dife­rents naus i els seus habi­tants, des de les feme­lles ges­tants fins a les gar­ri­na­des en lac­tació o els gar­rins petits. Mares i cries, diu Sal­got, poden “desen­vo­lu­par la seva eto­lo­gia, les con­duc­tes natu­rals, amb gran lli­ber­tat”, tant pel que fa a l'ins­tint mater­nal com a la soci­a­lit­zació i el joc. El resul­tat final? En la línia ecològica d'Eco­sal­got, per exem­ple, des de boti­farra negra i del perol fins a llon­ga­nissa de Vic i llar­dons d'Aigua­freda.

Clúster català d'alta gamma

Complementar més que competir. És la filosofia amb la qual va néixer el Clúster Gourmet —que presideix Valeri Salgot— per dur a terme accions entre firmes catalanes de producte d'alta gamma (des de Galetes Trias fins a Conserves Ferrer, passant per La Senalla Bio o Benfumat) per potenciar-les a l'Estat i en mercats exteriors. Són empreses de qualitat, però petites, amb poca capacitat exportadora. La idea és promoure una marca conjunta i, el 2012, fins i tot poder crear una xarxa de botigues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.