Eines

“Per competir amb els ports del nord cal més servei que vies”

Només el 26% de la mercaderia es descarrega a la Mediterrània; es pot aspirar al 40%

Casa Àsia presenta aquest dilluns 21 un estudi sobre les aspiracions dels ports espanyols de la Mediterrània d'esdevenir la porta d'entrada a Europa de les mercaderies procedents de la Xina, efectuat pels consultors Jacint Soler-Matutes, col·laborador de L'Econòmic, i Lijing Ye.

Els vaixells xinesos passen de llarg dels ports de la Mediterrània.

Segons dades oficials de la Comissió Europea, aproximadament un 70% del trànsit entre Europa i la Xina –i el cas del Japó o Corea també és força similar- se'n va cap als ports atlàntics i només un 26% es queda al Mediterrani, bàsicament Espanya i Itàlia, i en menor mesura Grècia i altres ports.

Per potencial logístic o de consum del nord?

Certament allà hi ha els centres de presa de decisió de les grans distribuïdores detallistes –hipermercats com ara Carrefour i Metro o grans cadenes d'electrodomèstics com ara Euronics i Media Markt–. Si agaféssim les xifres de consum, continuaria guanyant el nord, però no d'una manera tan aclaparadora, potser estaríem parlant d'un 60-40.

Per aspirar a aquesta relació en mercaderies asiàtiques, què falla? El corredor?

Sí. Però hi ha una cosa que ha sortit de l'estudi que és interessant: més que hi hagi o no la via -que evidentment és important- ho és més el servei. En aquest sentit potser més important és que el port de Barcelona hagi llançat una connexió ferroviària directa amb Lió tres cops per setmana que no el fet que hi hagi la via d'ample europeu.

El nivell de serveis al nord és superior?

Hem parlat amb operadors logístics, transitaris i exportadors xinesos i són conscients que, a priori, els ports mediterranis ofereixen un avantatge logístic que és la proximitat amb la Xina, però molts d'ells han tingut experiències negatives amb la qualitat del servei. Pensen que la qualitat del servei del nord és superior.

Potser podem competir per preus?

El tema del preu no és determinant, però sí que sigui molt clara la cadena logística. I encara els ports de la Mediterrània no la poden garantir, mentre que els del nord sí. Des de Rotterdam cada dia surten serveis per riu a París o per tren a Milà, a preus molt competitius. Fins que no puguem oferir això serà difícil competir.

Els nostres ports s'han de posar les piles.

És una qüestió que transcendeix les competències dels ports. Hi ha les inspeccions duaneres, les sanitàries... Al nord d'Europa els operadors que dispensen tot aquest paquet de serveis van a l'una. Holanda sap que el port de Rotterdam és un dels motors del país i en conseqüència els serveis portuaris, les duanes, la inspecció sanitària i els serveis ferroviaris van junts, mentre que aquí això no ha passat.

Davant aquest objectiu comú els ports mediterranis s'han de veure com a competidors o com a cooperadors?

Són competidors, però hi ha nivells per competir i altres per cooperar. Barcelona sí que competeix amb Marsella i amb València,i potser no tant amb Algesires. Sí que hi ha competència segons el hinterland (àrea d'influència) que estiguin cobrint. Però sí que és cert que una línia ferroviària que els enllaci i que funcioni bé és un aspecte que beneficia tothom i que a partir d'aquí cada port s'haurà d'espavilar pel seu compte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a