El món dels guitarristes és terreny propici per a les rareses i les extravagàncies. Brian May, dels Queen, es va fer a mà la seva pròpia guitarra usant, entre altres peces, les molles d'una moto i les agulles de cap amb què cosia la seva mare. Jimi Hendrix era un fanàtic de les Fender Stratocaster, una guitarra pensada només per a dretans. Hendrix era esquerrà i ho va resoldre usant la guitarra de cap per avall i canviant les cordes de lloc. BB King es va jugar la vida, entrant dins d'un bar en flames, per salvar una guitarra que va acabar batejant com a Lucille. Els guitarristes són gent peculiar i, de fet, n'hi ha que fins i tot són capaços de posar-se a tocar sense tenir ni idea de llegir música. És el cas dels mateixos Hendrix i BB King, però també de Paul McCartney, Pete Townshend o David Lebón (l'argentí integrant de Color Humano i que va declarar: “Per a mi una partitura és com llegir xinès clàssic”).

Albert Múñoz és un jove estudiant de medicina a la URV i comparteix amb Àlex Usach, graduat en administració i direcció d'empreses, una gran afició per la música. En el seu afany per tocar les cançons dels grups que fan música en català van descobrir que no hi havia cap recopilació d'acords que estigués ben feta. Explica Albert Múñoz que “els webs que tenen un recull d'informació per poder tocar les cançons dediquen molt d'espai a la música feta en anglès o en castellà, però en el cas de les cançons en català no hi havia gaire cosa i el que trobàvem era molt desordenat i presentat en un format força irregular”.

Així va ser com es van decidir a posar en marxa un racó a internet que servís per documentar l'estructura de les cançons catalanes, les més actuals i les que van triomfar en el passat. Els Catarres, Txarango, Joan Dausà, Els Amics de les Arts però també Serrat o Lluís Llach són els artistes que més capten l'interès dels guitarristes amateurs si s'atén a les visites que rep Acords Català. En només mig any de funcionament han aconseguit tenir una mitjana de 350 usuaris diaris i una tendència creixent. “Cada setmana hem anat augmentant les visites de la setmana anterior” i admeten que el seu producte “està funcionant sorprenentment molt bé”.

La base inicial de 300 cançons s'ha multiplicat fins a 600 i, a més, han ampliat l'oferta amb una secció d'articles, crítiques i notícies sobre l'actualitat musical. De fet, l'objectiu dels impulsors del projecte és convertir Acords Català en un espai de trobada a la xarxa per als aficionats a la música en català: “A Catalunya hi ha molts músics que volen començar a tocar i representen una comunitat de gent que no s'ha reunit mai a la xarxa perquè no podien interactuar.”

El projecte té ritme; la rendibilitat econòmica, de moment, és l'únic que desafina.