Borsa

La Fed aplana el camí

La decisió de la Fed i els resultats empresarials, que superen les expectatives, aplanen el camí de la borsa. L'Íbex-35 recupera a l'abril (+2,70%) el que va perdre al març. Per Marisa Nuez

El dòlar respon amb caigudes al manteniment en nivells mínims dels tipus d'interès als EUA mentre que l'or s'enfila cap a nous màxims històrics

Els inver­sors han tor­nat de les mini­va­can­ces de Set­mana Santa amb l'opti­misme reno­vat. Cap nove­tat en la crisi de deute sobirà en els països perifèrics i cap rees­truc­tu­ració del deute grec mal­grat els insis­tents rumors pre­sents en els mer­cats des de fa set­ma­nes han bene­fi­ciat la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals en les dar­re­res jor­na­des.

Amb aquesta rela­tiva calma a Europa, els inver­sors han pogut diri­gir la seva atenció cap a l'altra banda de l'Atlàntic, on es reu­nia el Comitè de Mer­cats Oberts (FOMC) de la Reserva Fede­ral (Fed), per com­pro­var que el banc cen­tral nord-ame­ricà com­plia amb les expec­ta­ti­ves dels mer­cats i no obs­ta­cu­lit­zava la marxa dels prin­ci­pals par­quets. El man­te­ni­ment dels tipus d'interès en una for­qui­lla que està entre el 0% i el 0,25% era espe­rat pels mer­cats, que volien més infor­mació sobre la recom­pra de bons que està duent a terme la Fed per esti­mu­lar l'eco­no­mia del país.

Segons el pre­si­dent del banc, Ben Ber­nanke, aquest pro­grama seguirà actiu fins al juny tot i que la Fed podria con­ti­nuar com­prant deute nord-ame­ricà però sense afe­gir més liqui­di­tat al sis­tema, ja que l'eco­no­mia creix a un ritme més lent del que s'havia esti­mat. La Fed ha revi­sat a la baixa les pre­vi­si­ons del pro­ducte inte­rior brut (PIB) i del 3,9% de crei­xe­ment esti­mat al gener per al con­junt de l'exer­cici ara pre­veu un des­cens fins al 3,1%-3,3%. Però això a les bor­ses els ha resul­tat indi­fe­rent. Com també han igno­rat l'alen­ti­ment de l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana en el pri­mer tri­mes­tre de 2011 fins a l'1,8%, enfront del 3,1% enre­gis­trat el dar­rer tri­mes­tre de 2010.

El man­te­ni­ment dels tipus d'interès en mínims als EUA i que els can­vis en política monetària a aquest país no arri­ba­ran pro­ba­ble­ment fins a la tar­dor ha estat un motiu sufi­ci­ent per con­ti­nuar les com­pres en la renda vari­a­ble.

Així, l'Íbex-35 ha des­per­tat de l'ato­nia de la set­mana pre­ce­dent i s'ha apun­tat un ascens del 2,79% en qua­tre ses­si­ons, tan­cant la set­mana en els 10.878,90 punts. Aquest diven­dres, a part d'aco­mi­a­dar la set­mana, també es posa fi a l'abril, mes en què l'Íbex-35 s'ha reva­lo­rat un 2,86% retor­nant als nivells que tenia l'índex a finals de febrer -atès que al març l'Íbex-35 va recu­lar un 2,53%. En aquests moments, el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola acu­mula una plusvàlua anual del 10,34%, ocu­pant els pri­mers llocs de la llista dels índexs euro­peus amb millor com­por­ta­ment d'ençà que va començar l'any.

Pre­vi­si­ons a l'alça.

A part de l'efecte Fed, els inver­sors també han cele­brat en les dar­re­res jor­na­des els resul­tats empre­sa­ri­als de les grans cor­po­ra­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes i d'algu­nes empre­ses euro­pees, que en la majo­ria dels casos estan batent les pre­vi­si­ons dels mer­cats con­fir­mant que són capa­ces de gua­nyar diners. L'auto­mo­bilística Ford, l'empresa de mis­sat­ge­ria UPS, el gegant Coca-Cola, Moody's, 3M, Merck o Cater­pi­llar han cal­mat els par­quets anun­ci­ant sig­ni­fi­ca­tius incre­ments en els bene­fi­cis del pri­mer tri­mes­tre i ele­vant en molts dels casos les pre­vi­si­ons per al con­junt de l'exer­cici. A casa nos­tra, el banc San­tan­der ha reduït els bene­fi­cis un 5% res­pecte a un any enrere, però ha gua­nyat més de 2.100 mili­ons d'euros en el pri­mer tri­mes­tre. Amb això els inver­sors s'han donat per satis­fets i el sec­tor ban­cari va con­tri­buir dijous a impul­sar l'Íbex-35 per sobre dels 10.800 punts sumant una alça de l'1,18% en la jor­nada (la més ele­vada en la set­mana).

La decisió de la Fed en matèria de tipus d'interès va tenir un ràpid reflex en la seva moneda i el dòlar ha començat a per­dre valor enfront de l'euro, la cotit­zació del qual també s'ha estat enlai­rant arran de la pujada de tipus a la zona euro que va apli­car a prin­ci­pis de mes el Banc Cen­tral Euro­peu. Així, la moneda única ha fre­gat aquesta set­mana els 1,49 dòlars per euro, mal­grat que Ber­nanke ha anun­ciat que als Estats Units i al món sen­cer els interessa un bit­llet verd més fort. A part de l'evo­lució de les mone­des, el man­te­ni­ment de la política monetària nord-ame­ri­cana i la con­següent feblesa del dòlar han impul­sat una mica més la cotit­zació de l'or, metall que ha tor­nat a mar­car rècords històrics aquesta set­mana, per sobre dels 1.517 dòlars per unça. Cal recor­dar que ja fa mesos que alguns ana­lis­tes estan aler­tant de l'existència d'una bom­bo­lla espe­cu­la­tiva en el preu de l'or, però aques­tes advertències no estan pas fre­nant l'evo­lució del preu d'aquest metall, atès que set­mana rere set­mana rep el vis­ti­plau d'aquells que bus­quen actius segurs per inver­tir-hi, vis­tes les incer­te­ses que envol­ten la renda fixa i la renda vari­a­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.