Opinió

món

Les integracions regionals

Cada any el 9 de maig se cele­bra el Dia d'Europa coin­ci­dint amb la pro­clama que Robert Schu­mann va fer i que va donar lloc que el 18 d'abril d'ara fa 60 anys se signés a París el trac­tat pel qual es cre­ava la Comu­ni­tat Euro­pea del Carbó i de l'Acer del qual arrenca tot el pro­ces d'inte­gració euro­pea.

Aquest any s'ha cele­brat també el Dia d'Europa, en un entorn de cert pes­si­misme perquè en els últims temps veiem com algu­nes de les coo­pe­ra­ci­ons reforçades a les quals havíem arri­bat a la UE patei­xen:

-La lli­ber­tat de cir­cu­lació de per­so­nes, a la qual s'havia arri­bat pel con­veni de Schen­gen, es veu ara arruïnada per les immi­gra­ci­ons des­con­tro­la­des de ciu­ta­dans nord-afri­cans que estan fugint de les revol­tes que no se sap cap a on con­du­ei­xen sobre­tot després de la des­a­for­tu­nada reso­lució del Con­sell de Segu­re­tat de les Naci­ons Uni­des.

-L'euro, que fins ara havien adop­tat 17 dels 27 estats mem­bres de la UE, que veuen les difi­cul­tats que la seva adopció està supo­sant per a països fràgils tals com Grècia, Irlanda, Por­tu­gal i fins i tot Espa­nya, que no acon­se­guei­xen millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat i que estan embo­li­cats en situ­a­ci­ons de dèficit extern que els obliga a adop­tar polítiques res­tric­ti­ves que no els aju­da­ran a gene­rar prou ren­des per fer front al ser­vei del deute extern públic i pri­vat que han anat acu­mu­lant i que ara han d'afron­tar amb l'ajuda dels gar­re­pes països exce­den­ta­ris de la UE i de l'FMI, ara en tran­sició com a con­seqüència de les acu­sa­ci­ons de caràcter sexual que pesen sobre l'esquena del fins ara seu direc­tor gerent i poten­cial can­di­dat soci­a­lista a l'elecció pre­si­den­cial con­tra Sarkozy, Domi­ni­que Strauss-Khan.

-Una política exte­rior i de defensa comuna que, mal­grat que el Trac­tat de Lis­boa ha rellançat, en teo­ria no arriba a tenir l'impacte inter­na­ci­o­nal que va tenir quan Javier Solana exer­cia de Mr. PESC amb una ben arti­cu­lada ambició.

Per altra banda, la UE no és capaç, per l'ins­tant, de defi­nir un nou marc finan­cer 2014-2020 a l'altura de les ambi­ci­ons pres­su­postàries que una unió econòmica i monetària com la que repre­senta la UE actual hau­ria de mos­trar, per la sen­zi­lla raó que Europa no avançarà cap a la Unió Econòmica real si no dis­posa d'un pres­su­post euro­peu prou impor­tant per fer front als xocs asimètrics que es pre­sen­ten a cada moment i prou impor­tant per finançar mol­tes més polítiques comu­nes que les que actu­al­ment es poden finançar amb els curts recur­sos finan­cers dis­po­ni­bles en comú.

Tot això, unit a la manca d'un lide­ratge euro­peu clar en un moment en què una gran part dels governs naci­o­nals dels estats mem­bres estan sot­me­sos a urgències elec­to­ra­lis­tes sense pen­sar en l'Europa de futur, ha fet que aquest 9 de maig es facin judi­cis pes­si­mis­tes sobre el futur de la inte­gració euro­pea i que alguns es qüesti­o­nin el futur de l'euro com a moneda comuna.

Jo no crec, però, que aquesta anàlisi sigui cor­recta. El 9 maig jo era a la Uni­ver­si­tat del Lito­ral, a Santa Fe, a la República Argen­tina, en els tre­balls de la Set­mana de la Inte­gració i allà es res­pi­rava un ambi­ent de pes­si­misme res­pecte a la inte­gració lla­ti­no­a­me­ri­cana que, després, vaig tenir pos­si­bi­li­tat de com­par­tir a la seu de Mer­co­sur a Mon­te­vi­deo.

A Europa ens quei­xem que la inte­gració euro­pea no va prou de pressa, però a l'Amèrica Lla­tina els pro­ble­mes de les inte­gra­ci­ons regi­o­nals són molt més seri­o­sos. Per això allà sí que té molt més sen­tit el pes­si­misme del que podem pen­sar a Europa.

Per donar només un parell d'exem­ples: el Mer­co­sur no se sap ben bé quants estats mem­bres té perquè Veneçuela se n'ha anat de la Comu­ni­tat Andina i està pen­dent que el Par­la­ment para­guaià accepti que la Veneçuela de Chávez entri al Mer­co­sur, ara només for­mat pel Bra­sil, l'Argen­tina, l'Uru­guai i el Para­guai. A la prin­ci­pal inte­gració lla­ti­no­a­me­ri­cana no exis­tei­xen nor­mes sanitàries uni­fi­ca­des, per la qual cosa la lliure cir­cu­lació de pro­duc­tes no sem­pre és fàcil. Mal­grat que des del 31 de desem­bre de 1999 s'hau­rien d'haver supri­mit les bar­re­res en fron­tera, l'Argen­tina cobra drets a l'expor­tació, l'Uru­guai cobra drets con­su­lars i el Bra­sil i l'Argen­tina estan embo­li­cats en un procés de represàlies comer­ci­als que va començar quan l'Argen­tina va posar bar­re­res a les expor­ta­ci­ons bra­si­le­res de saba­tes, maquinària, ali­ments i mobi­li­ari i que el Bra­sil ha repli­cat amb bar­re­res a les expor­ta­ci­ons argen­ti­nes de cot­xes i peces per a la indústria de l'automòbil.

Siguem seri­o­sos. D'acord que la inte­gració euro­pea no avança com ho ha fet en altres moments “més glo­ri­o­sos”, però si ho com­pa­rem amb el que passa a les mes de 400 inte­gra­ci­ons regi­o­nals exis­tents al món, no es pot dir que la inte­gració europa no fun­ci­oni.

El pacte per l'euro

D'ençà que països de la zona euro com Grècia, Irlanda i Portugal han estat rescatats sobre la base de recursos proporcionats per altres països de la UE i, en especial, per altres països de l'eurozona i per l'FMI, així com per les compres de deute pel BCE, i d'ençà que s'han hagut de revertebrar les condicions de l'ajuda de 110.000 milions d'euros a Grècia i que les ajudes a Irlanda (85.000 milions) i Portugal (78.000 milions) porten aparellades fortes retallades socials, es parla molt que per a alguns països de l'eurozona seria millor abandonar la moneda comuna i poder devaluar les seves monedes com en el passat feien. Sortir de l'euro seria, però, contraproduent no només per a Europa, que té en l'euro un símbol d'integració, sinó per als països que l'abandonessin, que entrarien en espirals inflacionàries, cost superior pel seu deute i cost per les seves empreses davant les fluctuacions del tipus de canvi. El que passa és que estar a l'euro exigeix rigor en la política econòmica i pressupostària i millores en la productivitat i la competitivitat i això és el que no han tingut en compte alguns països perifèrics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.