Cada any el 9 de maig se celebra el Dia d'Europa coincidint amb la proclama que Robert Schumann va fer i que va donar lloc que el 18 d'abril d'ara fa 60 anys se signés a París el tractat pel qual es creava la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer del qual arrenca tot el proces d'integració europea.

Aquest any s'ha celebrat també el Dia d'Europa, en un entorn de cert pessimisme perquè en els últims temps veiem com algunes de les cooperacions reforçades a les quals havíem arribat a la UE pateixen:

-La llibertat de circulació de persones, a la qual s'havia arribat pel conveni de Schengen, es veu ara arruïnada per les immigracions descontrolades de ciutadans nord-africans que estan fugint de les revoltes que no se sap cap a on condueixen sobretot després de la desafortunada resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

-L'euro, que fins ara havien adoptat 17 dels 27 estats membres de la UE, que veuen les dificultats que la seva adopció està suposant per a països fràgils tals com Grècia, Irlanda, Portugal i fins i tot Espanya, que no aconsegueixen millorar la productivitat i que estan embolicats en situacions de dèficit extern que els obliga a adoptar polítiques restrictives que no els ajudaran a generar prou rendes per fer front al servei del deute extern públic i privat que han anat acumulant i que ara han d'afrontar amb l'ajuda dels garrepes països excedentaris de la UE i de l'FMI, ara en transició com a conseqüència de les acusacions de caràcter sexual que pesen sobre l'esquena del fins ara seu director gerent i potencial candidat socialista a l'elecció presidencial contra Sarkozy, Dominique Strauss-Khan.

-Una política exterior i de defensa comuna que, malgrat que el Tractat de Lisboa ha rellançat, en teoria no arriba a tenir l'impacte internacional que va tenir quan Javier Solana exercia de Mr. PESC amb una ben articulada ambició.

Per altra banda, la UE no és capaç, per l'instant, de definir un nou marc financer 2014-2020 a l'altura de les ambicions pressupostàries que una unió econòmica i monetària com la que representa la UE actual hauria de mostrar, per la senzilla raó que Europa no avançarà cap a la Unió Econòmica real si no disposa d'un pressupost europeu prou important per fer front als xocs asimètrics que es presenten a cada moment i prou important per finançar moltes més polítiques comunes que les que actualment es poden finançar amb els curts recursos financers disponibles en comú.

Tot això, unit a la manca d'un lideratge europeu clar en un moment en què una gran part dels governs nacionals dels estats membres estan sotmesos a urgències electoralistes sense pensar en l'Europa de futur, ha fet que aquest 9 de maig es facin judicis pessimistes sobre el futur de la integració europea i que alguns es qüestionin el futur de l'euro com a moneda comuna.

Jo no crec, però, que aquesta anàlisi sigui correcta. El 9 maig jo era a la Universitat del Litoral, a Santa Fe, a la República Argentina, en els treballs de la Setmana de la Integració i allà es respirava un ambient de pessimisme respecte a la integració llatinoamericana que, després, vaig tenir possibilitat de compartir a la seu de Mercosur a Montevideo.

A Europa ens queixem que la integració europea no va prou de pressa, però a l'Amèrica Llatina els problemes de les integracions regionals són molt més seriosos. Per això allà sí que té molt més sentit el pessimisme del que podem pensar a Europa.

Per donar només un parell d'exemples: el Mercosur no se sap ben bé quants estats membres té perquè Veneçuela se n'ha anat de la Comunitat Andina i està pendent que el Parlament paraguaià accepti que la Veneçuela de Chávez entri al Mercosur, ara només format pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai. A la principal integració llatinoamericana no existeixen normes sanitàries unificades, per la qual cosa la lliure circulació de productes no sempre és fàcil. Malgrat que des del 31 de desembre de 1999 s'haurien d'haver suprimit les barreres en frontera, l'Argentina cobra drets a l'exportació, l'Uruguai cobra drets consulars i el Brasil i l'Argentina estan embolicats en un procés de represàlies comercials que va començar quan l'Argentina va posar barreres a les exportacions brasileres de sabates, maquinària, aliments i mobiliari i que el Brasil ha replicat amb barreres a les exportacions argentines de cotxes i peces per a la indústria de l'automòbil.

Siguem seriosos. D'acord que la integració europea no avança com ho ha fet en altres moments “més gloriosos”, però si ho comparem amb el que passa a les mes de 400 integracions regionals existents al món, no es pot dir que la integració europa no funcioni.