El deute colpeja altre cop
L'empitjorament de la crisi del deute i els dubtes per les eleccions del 22-M, que segons The Wall Street Journal poden mostrar “piles de deute”, sacsegen la borsa. L'Íbex cau un 1,25%.
La Reserva Federal (Fed) ha començat a debatre com ajustar de manera progressiva l'actual política monetària expansiva dels EUA
La setmana prometia ésser moguda només encetar-se. La detenció el cap de setmana del director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, a Nova York, acusat, entre d'altres, d'un delicte sexual, va fer pensar que els mercats ho recollirien, o bé amb alces o bé amb descensos, però que es mourien. Però l'escàndol a les files de l'FMI va deixar impassibles els inversors, que no volen prendre riscos i en les darreres sessions han decidit no moure fitxa.
Així, el principal índex de la borsa espanyola, l'Íbex-35, ha continuat amb el degoteig baixista que arrossega des de l'inici del maig i va acabar la sessió de divendres en els 10.226,60 punts, tancament que representa un descens setmanal de l' 1,25%. Amb aquesta ja són tres les setmanes consecutives que la borsa espanyola tanca en números vermells i això està reduint el positiu balanç anual fins al 3,73% en enregistrar una retallada del 6% d'ençà que va començar el mes de maig. Els inversors internacionals tornen a mirar de cua d'ull a Espanya després que s'iniciés el darrer episodi en la crisi de deute perifèric en la zona euro protagonitzat per Grècia, fet que està frenant les compres en el mercat espanyol i sacsejant la pràctica totalitat de borses europees i nord-americanes. Les negociacions al voltant d'una reestructuració o d'una renegociació del deute de Grècia no aporten gaire llum a uns inversors desorientats i ansiosos de conèixer els detalls del pla grec per fer front als seus pagaments.
Del contingut de les reunions està arribant poc als mercats, que s'han hagut de conformar amb la relació de mesures que posarà en marxa el govern grec per evitar la reestructuració del deute. Entre aquestes, Grècia vol accelerar les privatitzacions i aplicar més retallades de despeses per obtenir finançament addicional. Però això no tranquil·litza els mercats i la rendibilitat del bo grec a deu anys va situar-se divendres per sobre del 16,5%, el seu màxim històric.
COMICIS AMB SORPRESA.
Així, la confiança dels inversors torna a estar tocada i la prima de risc del bo espanyol respecte del bund alemany s'ha enlairat de nou per sobre dels 230 punts bàsics. I això que durant la setmana el Tresor espanyol ha dut a terme un parell d'emissions de deute amb un resultat força positiu en el seu conjunt. La subhasta de lletres a dotze i divuit mesos de dimarts passat va saldar-se amb una forta demanda, més de 15.600 milions d'euros respecte dels 5.447 milions col·locats, i a interessos menors al d'emissions precedents, igual que va passar amb la subhasta d'obligacions a deu anys de dijous.
Per contra, el Tresor va veure's obligat a pagar més rendibilitat als inversors en l'emissió d'obligacions a un termini de 30 anys a més de no comptar amb gaire demanda, fet pel qual la col·locació va situar-se en la part baixa de la forquilla (3.200 milions d'euros).
En el pla macroeconòmic, s'han conegut diversos indicadors als Estats Units que mostren que l'economia nord-americana perd pistonada, fet que desorienta encara més els inversors, neguitejats també en conèixer les actes de la darrera reunió de la Reserva Federal (Fed) dels EUA publicades aquesta setmana. Segons aquestes actes, els membres del Comitè de Mercats Oberts (FOMC) de la Fed van debatre a l'abril com anar ajustant progressivament l'actual política monetària expansiva, malgrat que Ben Bernanke va assenyalar que encara han de passar un parell més de reunions de la Fed per apujar els tipus d'interès.