Eines

Els aparelladors es fan tècnics de capçalera per rehabilitar edificis

El CAATEEB promociona l'alternativa a l'obra nova amb un servei gratuït de consultes sobre manteniment

“És un metge que per encàrrec de la comunitat de propietaris té cura d'un edifici”

El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona (CAATEEB) ha creat una plana web, www.tecnicdecapcalera.at, per donar a conèixer la figura professional del tècnic de capçalera d'edificis, una figura que va crear fa dos anys com una alternativa de feina en rehabilitació i manteniment perquè l'obra nova estava paralitzada. El col·legi defineix aquest tècnic com “el professional que, per encàrrec de la comunitat de propietaris, vetlla per la conservació i el manteniment de la casa i la qualitat de la construcció, allarga la vida de l'edifici i assegura la qualitat de vida dels seus ocupants. És un metge que té cura de la salut d'un edifici d'habitatges. L'aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d'edificació col·legiat és un professional amb la preparació tècnica idònia per assumir aquesta funció”.

Aquesta figura, assenyala el col·legi, “té encara poca difusió entre els usuaris de l'habitatge, tot i els avantatges que representa per a la necessària conservació i millora continuada del parc immobiliari”.

A través d'aquesta web, es poden fer consultes gratuïtes sobre la inspecció tècnica d'edificis, patologies en façanes, cobertes i instal·lacions, humitats i esquerdes, millora del confort de la llar i eficiència energètica, instal·lació d'ascensors i millora de l'accessibilitat, certificats i informes i assessorament en marxa de les obres.

LA CIUTAT EXISTENT.

L'impuls de les obres en els edificis ja existents es va debatre en el congrés R+S= F (Reforma i sostenibilitat. El futur és possible), que es va celebrar el novembre passat a Barcelona i que va tenir el seu origen en el manifest El repte de la rehabilitació, que el 2009 van firmar el CAATEEB, el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, els Col·legis d'API i Administradors de Finques, l'OCUC, la Federació d'Associacions de Veïns de Catalunya i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Un congrés en el qual es va assenyalar la necessitat d'assumir políticament un canvi de model per prioritzar la regeneració urbana integrada i la rehabilitació sostenible, desenvolupant un sector econòmic orientat al “dret a la ciutat i a l'edificació existent”.

En el congrés es va proposar la creació d'una Agència per a la Regeneració Urbana interministerial, responsable de la promoció del nou sector de la ciutat existent; l'articulació d'un marc econòmic específic per a la rehabilitació, sobre la base d'una inversió pública dinamitzadora capaç d'arrossegar la inversió privada fins al punt que els retorns a les administracions, per diverses vies com els impostos i les cotitzacions socials permetin recuperar la inversió publica; i la creació d'una certificació de perfil de qualitat dels edificis existents, que informi la ciutadania de les millores assolibles amb la rehabilitació i doni més transparència al mercat.

L'aposta per la rehabilitació no estranya veient com la recessió dels darrers anys l'ha afectat molt menys que a altres sectors de la construcció: mentre que el volum de negoci va baixar un 2,5% el 2008, un 1% el 2009 i un 0,7% el 2010, en obra nova les caigudes van ser en els mateixos períodes del 27%, el 50% i el 45%; i l'any passat només es van fer a Catalunya 2.531 visats d'obra nova residencial.

Obra pública paralitzada

Onze col·legis professionals i associacions que representen més de 600 empreses i més de 25.000 treballadors han signat aquesta setmana el Manifest en defensa dels professionals d'arquitectura, consultoria tècnica i enginyeria de Catalunya, en el qual s'assenyala que des del 1995 s'ha desenvolupat un teixit empresarial i emprenedor basat en el coneixement i la seva aplicació pràctica, que corre perill per “la pèrdua continuada i progressiva de projectes, de finançament i d'ocupació”. Entre altres coses, reclamen que les administracions públiques destinin recursos a disposar d'una cartera de projectes susceptibles de ser executats quan remeti la crisi econòmica, i posen com a exemple el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que, malgrat reduir el seu pressupost un 20%, no preveu una disminució elevada en la licitació de projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.