Eines

Els auditors proposen fórmules per poder fiscalitzar els ajuntaments

Demanen que els interventors municipals els contractin en vista de la manca de mitjans per controlar amb immediatesa els comptes públics

Els contractes de col·laboració publicoprivada proliferen per ajornar dèficit

Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), va demanar el 7 de juny, en una jornada sobre els comptes del sector públic organitzades per aquest col·lectiu, que “en l'actual context de crisi i de futures limitacions pressupostàries, les administracions impulsin la col·laboració amb els auditors privats en la tasca de fiscalització dels comptes públics”. I hi afegia que “llevat d'excepcions, els terminis d'execució real de les responsabilitats d'auditoria i fiscalització són clarament millorables”.

Expressat en xifres de la Sindicatura de Comptes, gairebé la meitat dels municipis catalans -447 de 946- no havien lliurat a la Sindicatura de Comptes els comptes del 2009 en el termini, abans del 15 d'octubre del 2010. El 15 d'abril del 2011, només incomplien totalment la norma 149 ajuntaments, el 15,6% del total, però 45 havien presentat una documentació incompleta, la majoria perquè havien presentat els comptes municipals però no els generals, que inclouen fundacions i empreses públiques del mateix consistori que tenen una comptabilitat independent. A més, una cosa és que els ajuntaments presentin els comptes i una altra de diferent que es fiscalitzin, i la Sindicatura de Comptes només ho fa anualment en una dotzena de municipis.

¿Com es pot fer aquesta col·laboració dels auditors privats, tenint en compte que la llei els impedeix expressament fiscalitzar els comptes públics, tasca de control que internament correspon als interventors i externament als síndics de comptes? Pere Ruiz, censor de comptes que participarà en una ponència sobre empreses públiques municipals al fòrum de l'auditor de la setmana que ve, apunta que una solució que a la vegada respecta la legalitat i és útil per als governs municipals -als quals no els interessa tant encarregar auditories per saber l'estat dels comptes heretats com saber el més aviat possible les seves disponibilitats financeres pel futur- consisteix en què l'interventor municipal contracti auditors per ajudar-lo a fer una feina per a la qual no té prou personal. “Ja ho fan alguns ajuntaments, i la Intervenció General de l'Estat, que contracta auditors privats per controlar les subvencions dels fons europeus”, assenyala Ruiz.

Els auditors reclamen poder participar en el control dels comptes del sector públic perquè, segons Faura, “malauradament, la Intervenció General de l'Estat i el Tribunal de Comptes, després de fiscalitzar la contractació externa d'entitats públiques han posat de manifest que sovint s'incompleixen els principis de publicitat, transparència i de lliure competència”. El volum de contractació del sector públic en el conjunt de l'Estat espanyol arriba als 130.000 milions d'euros, que representa el 13% del PIB, i a la tradicional dificultat de controlar-lo s'hi afegeixen modalitats de contractació -per evitar formalment l'augment del dèficit públic- en auge, com els “peatges a l'ombra”, per fer carreteres o que una empresa construeixi una comissaria dels Mossos, que hi estan a lloguer un nombre concret d'anys. L'exemple més clar són els 17.000 milions d'euros que entre el 2010 i el 2011 s'invertiran en el pla extraordinari del Ministeri de Foment: no es començarà a pagar els concessionaris fins al 2014, un any després que es compleixi el termini marcat per la Comissió Europea per reduir el dèficit públic, i l'Estat pagarà anualment -durant 25 anys en el cas de les concessions ferroviàries i durant 30 en el de les carreteres- el 8% del pressupost de Foment en infraestructures.

El síndic major, Jaume Amat, va assenyalar en la jornada del 7 de juny que “cal que l'auditoria del sector públic disposi dels elements necessaris per adaptar-se i utilitzar sistemes de treball que donin resposta a les noves figures jurídiques o a plantejaments nous en la comptabilització dels contractes que emparen les noves formes de gestió”. Pere Ruiz alerta del perill que amb els contractes de col·laboració del sector públic i privat (CCP) per fer inversions passi quelcom semblant al procés de creació d'empreses públiques de la Generalitat i els ajuntaments fa una vintena d'anys: “En principi era una bona idea per fer més àgil l'administració, però a la pràctica es va fer servir per desviar operacions per a finalitats tèrboles i amb manca de transparència”.

CÀLCULS DIFÍCILS.

La necessitat d'aparcar dèficit públic i de diferir al màxim els pagaments augura una extensió dels CPP, col·laboració que, segons explicava recentment a L'Econòmic el catedràtic de transport de la UPC i director del Cenit, Francesc Robusté, “no s'ha concretat d'una manera adequada per la dificultat de quantificar els riscos, els incentius i la regulació de la concessió”. Ruiz abunda sobre això, assenyalant que en el sistema convencional l'administració pública assumeix el risc financer i l'empresari privat, el del negoci, “però si el segon ho assumeix tot hi ha la possibilitat que s'acabi pagant un sobrecost perquè s'apliqui una prima de risc massa elevada”.

LLEI CONCURSAL

No allargar l'agonia d'empreses sense futur

Els col·legis de censors jurats de comptes de Catalunya, d'economistes de Catalunya, de titulats mercantils i empresarials de Barcelona i d'advocats de Barcelona han presentat als partits polítics una proposta d'esmenes al projecte de llei de reforma de la llei concursal en la qual assenyalen que l'alt nivell de concursos que acaben en liquidació (més del 90%) no es pot atribuir només als defectes de la llei. Constaten que una majoria d'empreses demanen concurs quan ja no poden atendre els pagaments més peremptoris com ara els salaris, la seguretat social i els impostos, i que “això significa que prèviament han deixat d'atendre's els pagaments a proveïdors, entitats financeres... de manera generalitzada i s'ha perdut la confiança amb l'entorn econòmic més pròxim”. Per evitar-ho, proposen que en cas de concurs voluntari el sol·licitant estigui obligat a manifestar si és amb continuïtat o amb liquidació. En el segon cas, s'hauria de procedir immediatament a la liquidació, ja que “el transcurs del temps perjudica els valors de possible realització i encareix el procediment”.

fòrum de SITGES

Fiscalitat i peritatges, també a debat

Amb el títol de ‘Qualitat i sostenibilitat', el 21è Fòrum de l'Auditor Professional organitzat pels col·legis de censors jurats de comptes abordarà a Sitges, el 30 de juny i l'1 de juliol, els temes de la incidència de la fiscalitat en els comptes anuals, la reforma concursal, la fiscalització de les empreses públiques municipals i la importància del dictamen pericial en el procediment judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.