Un altre divendres negre a les borses, tan febles que no han pogut suportar la bomba llançada per Jurgen Stark, economista en cap del BCE, que ha dimitit per mostrar la seva oposició al programa de compra de deute als estats italià i espanyol. A això, s'hi han afegit les baixes previsions de creixement de l'economia efectuades pel BCE i l'OCDE i la feble obertura a Wall Street.

Els parquets borsaris han deixat enrere un agost ple de daltabaixos per donar pas a un setembre que ha començat amb mal peu. Durant l'agost es va despertar en els inversors un sentiment de por envers l'acumulació de núvols en el panorama econòmic mundial. A la crisi de deute sobirà europeu es va sumar una rebaixa de la qualificació del deute dels EUA per part de Standard&Poor's i unes dades macro que apuntaven amb força cap a una frenada econòmica a una banda i a l'altra de l'Atlàntic. Aquest còctel es va saldar amb fortes davallades en els principals mercats borsaris i que van portar la borsa espanyola a tancar l'agost com el pitjor mes de l'exercici (-9,47%). Malgrat aquest pèssim balanç mensual, les pèrdues podrien haver estat més abundoses si les alces dels darrers tres dies d'agost no haguessin maquillat les xifres finals. Però aquestes pujades han estat només un miratge, i la realitat ha tornat a imposar-se en els parquets. El cap de setmana passat la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va afirmar que l'economia camina cap a una altra recessió i només la col·laboració entre governs, organitzacions internacionals i bancs centrals pot impedir aquest risc.