0
Borsa
10 setembre 2011 2.00 h

Un túnel massa llarg

La dimissió de l'economista en cap del BCE ha tingut un efecte devastador en la borsa, amb un daltabaix que ha fet que l'Íbex reculi un 6,54% i tanqui en 7.910,20. Per Marisa Nuez

Jean-Claude Trichet manté en l'1,5% els tipus d'interès a la zona euro, mentre que Ben Bernanke assegura que està "preparat per estimular l'economia"

Un altre diven­dres negre a les bor­ses, tan febles que no han pogut supor­tar la bomba llançada per Jur­gen Stark, eco­no­mista en cap del BCE, que ha dimi­tit per mos­trar la seva opo­sició al pro­grama de com­pra de deute als estats italià i espa­nyol. A això, s'hi han afe­git les bai­xes pre­vi­si­ons de crei­xe­ment de l'eco­no­mia efec­tu­a­des pel BCE i l'OCDE i la feble ober­tura a Wall Street.

Els par­quets bor­sa­ris han dei­xat enrere un agost ple de dal­ta­bai­xos per donar pas a un setem­bre que ha començat amb mal peu. Durant l'agost es va des­per­tar en els inver­sors un sen­ti­ment de por envers l'acu­mu­lació de núvols en el pano­rama econòmic mun­dial. A la crisi de deute sobirà euro­peu es va sumar una rebaixa de la qua­li­fi­cació del deute dels EUA per part de Stan­dard&Poor's i unes dades macro que apun­ta­ven amb força cap a una fre­nada econòmica a una banda i a l'altra de l'Atlàntic. Aquest còctel es va sal­dar amb for­tes dava­lla­des en els prin­ci­pals mer­cats bor­sa­ris i que van por­tar la borsa espa­nyola a tan­car l'agost com el pit­jor mes de l'exer­cici (-9,47%). Mal­grat aquest pèssim balanç men­sual, les pèrdues podrien haver estat més abun­do­ses si les alces dels dar­rers tres dies d'agost no hagues­sin maqui­llat les xifres finals. Però aques­tes puja­des han estat només un miratge, i la rea­li­tat ha tor­nat a impo­sar-se en els par­quets. El cap de set­mana pas­sat la direc­tora gerent del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), Chris­tine Lagarde, va afir­mar que l'eco­no­mia camina cap a una altra recessió i només la col·labo­ració entre governs, orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals i bancs cen­trals pot impe­dir aquest risc.

UN MAL COMENÇAMENT.

Els inver­sors van ser incapaços de pair aques­tes parau­les, i les bor­ses van ini­ciar la set­mana amb un altre dilluns negre. El pànic vene­dor va ser el pro­ta­go­nista, i el ver­mell es va impo­sar amb con­tundència en la pri­mera sessió set­ma­nal amb pèrdues al vol­tant d'un 5% en la majo­ria dels índexs euro­peus -Wall Street era tan­cat–. El selec­tiu de la borsa espa­nyola, l'Íbex 35, va ser dels menys cas­ti­gats, ja que va retro­ce­dir només un 4,69% men­tre que el Dax Xetra de Frank­furt per­dia un 5,28% i l'Euro Stoxx 50, un 5,11%. El ver­mell va con­ti­nuar pre­do­mi­nant dimarts mal­grat un intent frus­trat de rebot en l'ober­tura dels mer­cats, i la por de la recessió va por­tar l'Íbex 35 a aco­mi­a­dar-se de la bar­rera psi­cològica dels 8.000 punts i va caure un 1,61%.

Els bai­xos preus de mol­tes acci­ons, espe­ci­al­ment del sec­tor ban­cari -el fana­let ver­mell d'aquest exer­cici- i la decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ale­many d'ava­lar la par­ti­ci­pació ale­ma­nya en el res­cat grec van cap­gi­rar la tendència i van donar entrada a les com­pres als par­quets. Ni l'apa­rició de l'OCDE, que no des­carta un agreu­ja­ment de la crisi econòmica, va fre­nar les com­pres en la sessió de dime­cres i dijous, mal­grat que diven­dres va tor­nar amb força el ver­mell. Així, la borsa espa­nyola ha aco­mi­a­dat la set­mana per sota dels 8.000 punts (7.910,20), després de recu­lar un 6,54% en cinc jor­na­des. D'ençà que va començar el setem­bre, l'Íbex 35 ha reta­llat un 9,27% i arros­sega unes pèrdues del 19,77% en el con­junt de l'exer­cici.

En vista de les veus que anun­cien aquest empit­jo­ra­ment de l'eco­no­mia, els inver­sors s'estan fixant en aque­lles altres que bus­quen solu­ci­ons a aquest alen­ti­ment, a veure si n'hi ha alguna que vagi pel camí cor­recte i aporta una mica de llum en aquest pano­rama enter­bo­lit. Els mer­cats esta­ven pen­dents aquesta set­mana de la reunió del BCE per si de cas l'enti­tat emis­sora dei­xava de banda el dis­curs sobre el con­trol de la inflació i mirava cap al feble crei­xe­ment econòmic apli­cant una rebaixa dels tipus d'interès. Però el seu pre­si­dent, Jean-Claude Tric­het, no ha fet marxa enrere i ha man­tin­gut en l'1,5% el preu del diner. No obs­tant això, els experts han vol­gut veure en el dis­curs de Tric­het can­vis que sug­ge­rei­xen que el BCE podria can­viar la seva actu­ació en el dar­rer tram de l'exer­cici.
Els altres que sem­blen dis­po­sats a impul­sar l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana són el pre­si­dent Barack Obama i el de la Reserva Fede­ral, Ben Ber­nanke. El pri­mer ha anun­ciat un paquet de mesu­res, amb inversió en infra­es­truc­tu­res i rebaixa d'impos­tos, per rellançar la mal­mesa eco­no­mia ian­qui que està per veure com afec­tarà l'ave­nir dels par­quets. I Ber­nanke ha afir­mat que està “pre­pa­rat per uti­lit­zar les seves eines per esti­mu­lar l'eco­no­mia de manera apro­pi­ada”, després que el Lli­bre Beix mostrés un alen­ti­ment en l'eco­no­mia en el dar­rer mes i mig. Aques­tes parau­les, a pri­ori posi­ti­ves per als par­quets, han que­dat cur­tes, ja que els impa­ci­ents inver­sors volen saber quan i com actuarà la Fed perquè l'eco­no­mia no es freni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a