“El tèxtil és omni­pre­sent i no em refe­reixo única­ment a la roba que por­tem, sinó que es fa ser­vir en els pneumàtics, en medi­cina, en elec­tri­ci­tat o en les cin­tes trans­por­ta­do­res dels super­mer­cats, no veure això és estar molt cec”, explica Xavier Galan, direc­tor gene­ral de l'empresa Galan de Ter­rassa (Vallès Occi­den­tal). Les seves parau­les són el clam d'un sec­tor, el de la maquinària tèxtil, que havia estat molt impor­tant a Cata­lu­nya i que, després d'una penosa tra­vessa pel desert –la que va com­por­tar la des­a­pa­rició dels fabri­cants de con­fecció locals i la des­lo­ca­lit­zació de la pro­ducció-, ha emer­git com un dels àmbits més inter­na­ci­o­na­lit­zats i com­pe­ti­tius del país.

Però el preu ha estat ele­vat i avui dia és una acti­vi­tat reduïda a unes 84 fir­mes a tot l'Estat, la gran majo­ria a Cata­lu­nya, que fac­tu­ren una mica més de 200 mili­ons d'euros i ocu­pen unes 2.250 per­so­nes. Això sí, està vivint un moment econòmic dolç. “El 2010 va ser el millor any de la història de la nos­tra empresa”, explica el res­pon­sa­ble d'una altra firma nas­cuda fa uns setanta anys. Ho diu flui­xet, amb el sen­ti­ment d'haver comès un delicte: “Quan m'ho pre­gun­ten amics que estan molt tocats per la crisi, dic que anem tirant”, con­fessa. Tots dos empre­sa­ris han par­ti­ci­pat aquests dies a la fira Itma de maquinària tèxtil, entre el 22 i el 29 de setem­bre, que ha por­tat a Bar­ce­lona uns 100.000 visi­tants, la gran majo­ria estran­gers, i ha demos­trat per què és con­si­de­rat un dels salons indus­tri­als més impor­tants del món: ha estat la gran festa de la indústria.

Por­tar la 16a edició a Bar­ce­lona –es cal­cula que ha dei­xat uns 800 mili­ons d'euros a la ciu­tat- va ser un gran èxit d'aquest sec­tor modest en el con­text mun­dial, que la va gua­nyar fa qua­tre anys per a Cata­lu­nya con­tra pronòstic.

Per aques­tes empre­ses, l'Itma havia de ser un moment de rei­vin­di­cació sec­to­rial, després d'anys no ja d'ostra­cisme sinó fins i tot d'un cert rebuig. “El des­pres­tigi era tan gran que la car­rera d'engi­nye­ria tèxtil es va que­dar sense estu­di­ants i ara hem d'impor­tar engi­nyers de l'estran­ger”, es lamenta Galan.

A més l'atzar ha fet que l'Itma –que té lloc cada qua­tre anys- hagi coin­ci­dit amb un moment de forta crisi, ges­tada en els sec­tors immo­bi­li­ari i finan­cer, que ha pro­vo­cat que el país torni a girar la mirada cap a la indústria. Tot con­ver­gia perquè es produís aquesta recon­ci­li­ació.

Però pot­ser les expec­ta­ti­ves eren massa altes. Valentí Rius, direc­tor de ven­des de l'empresa Rius de Sant Joan de Vila­tor­rada (Bages), es pre­gunta per què la fira no ha tin­gut el focus infor­ma­tiu del Mobile World Con­gress, amb la mei­tat de visi­tants. D'altres empre­sa­ris con­sul­tats tam­poc no ente­nen l'absència del minis­tre d'Indústria del govern espa­nyol, Miguel Sebastián.