Gran angular

Hi ha un sector industrial que ho exporta tot

Les empreses de maquinària tèxtil aprofiten la fira Itma per reivindicar-se com una activitat que s'ha reconvertit apostant per la innovació

Electro-jet dissenya tots els components electrònics i el programari propi
Les màquines de Galan teixeixen Kevlar, una fibra set vegades més forta que l'acer

“El tèxtil és omni­pre­sent i no em refe­reixo única­ment a la roba que por­tem, sinó que es fa ser­vir en els pneumàtics, en medi­cina, en elec­tri­ci­tat o en les cin­tes trans­por­ta­do­res dels super­mer­cats, no veure això és estar molt cec”, explica Xavier Galan, direc­tor gene­ral de l'empresa Galan de Ter­rassa (Vallès Occi­den­tal). Les seves parau­les són el clam d'un sec­tor, el de la maquinària tèxtil, que havia estat molt impor­tant a Cata­lu­nya i que, després d'una penosa tra­vessa pel desert –la que va com­por­tar la des­a­pa­rició dels fabri­cants de con­fecció locals i la des­lo­ca­lit­zació de la pro­ducció-, ha emer­git com un dels àmbits més inter­na­ci­o­na­lit­zats i com­pe­ti­tius del país.

Però el preu ha estat ele­vat i avui dia és una acti­vi­tat reduïda a unes 84 fir­mes a tot l'Estat, la gran majo­ria a Cata­lu­nya, que fac­tu­ren una mica més de 200 mili­ons d'euros i ocu­pen unes 2.250 per­so­nes. Això sí, està vivint un moment econòmic dolç. “El 2010 va ser el millor any de la història de la nos­tra empresa”, explica el res­pon­sa­ble d'una altra firma nas­cuda fa uns setanta anys. Ho diu flui­xet, amb el sen­ti­ment d'haver comès un delicte: “Quan m'ho pre­gun­ten amics que estan molt tocats per la crisi, dic que anem tirant”, con­fessa. Tots dos empre­sa­ris han par­ti­ci­pat aquests dies a la fira Itma de maquinària tèxtil, entre el 22 i el 29 de setem­bre, que ha por­tat a Bar­ce­lona uns 100.000 visi­tants, la gran majo­ria estran­gers, i ha demos­trat per què és con­si­de­rat un dels salons indus­tri­als més impor­tants del món: ha estat la gran festa de la indústria.

Por­tar la 16a edició a Bar­ce­lona –es cal­cula que ha dei­xat uns 800 mili­ons d'euros a la ciu­tat- va ser un gran èxit d'aquest sec­tor modest en el con­text mun­dial, que la va gua­nyar fa qua­tre anys per a Cata­lu­nya con­tra pronòstic.

Per aques­tes empre­ses, l'Itma havia de ser un moment de rei­vin­di­cació sec­to­rial, després d'anys no ja d'ostra­cisme sinó fins i tot d'un cert rebuig. “El des­pres­tigi era tan gran que la car­rera d'engi­nye­ria tèxtil es va que­dar sense estu­di­ants i ara hem d'impor­tar engi­nyers de l'estran­ger”, es lamenta Galan.

A més l'atzar ha fet que l'Itma –que té lloc cada qua­tre anys- hagi coin­ci­dit amb un moment de forta crisi, ges­tada en els sec­tors immo­bi­li­ari i finan­cer, que ha pro­vo­cat que el país torni a girar la mirada cap a la indústria. Tot con­ver­gia perquè es produís aquesta recon­ci­li­ació.

Però pot­ser les expec­ta­ti­ves eren massa altes. Valentí Rius, direc­tor de ven­des de l'empresa Rius de Sant Joan de Vila­tor­rada (Bages), es pre­gunta per què la fira no ha tin­gut el focus infor­ma­tiu del Mobile World Con­gress, amb la mei­tat de visi­tants. D'altres empre­sa­ris con­sul­tats tam­poc no ente­nen l'absència del minis­tre d'Indústria del govern espa­nyol, Miguel Sebastián.

NEGOCI.

Més enllà d'aques­tes con­si­de­ra­ci­ons, l'acti­vi­tat comer­cial desen­vo­lu­pada durant la fira ha estat molt satis­factòria. “Hem pogut fer con­tac­tes nous i por­tar els cli­ents a la nos­tra fàbrica; per nosal­tres és una pro­moció que hem de ren­di­bi­lit­zar durant els pròxims qua­tre anys”, explica Ester Rovira, d'Elec­tro-jet. La firma de Gurb (Osona) és la pri­mera del sec­tor per fac­tu­ració i es dedica a fer línies de pro­ducció com­ple­tes per a fila­tura, des que entra la matèria pri­mera a la planta fins que surt el fil i s'empa­queta, sense neces­si­tat que hi inter­vin­gui la mà humana. Els seus cli­ents estan a l'Àsia i Lla­ti­noamèrica -“A Europa no queda ja tèxtil”, afirma- i expor­ten el 98%. Rovira explica que fa dos anys van patir la crisi mun­dial, però que ara els seus mer­cats s'han recu­pe­rat del tot. Elec­tro-jet, que dis­posa d'un equip tècnic que desen­vo­lupa l'electrònica i el pro­gra­mari que neces­si­ten les màqui­nes, va apro­fi­tar la bai­xada de l'acti­vi­tat per intro­duir millo­res que ara els fan més com­pe­ti­tius i els situen en pri­mera línia mun­dial en camps com ara la reducció del con­sum energètic, clau en aquests pro­ces­sos.

Per la seva banda, Valentí Rius mos­tra la but­xaca plena de tar­ge­tes de visita: “En els vuit dies de fira hau­rem fet unes 1.800 entre­vis­tes amb cli­ents”, afirma. Tot i així, només entre un 10% i un 15% dels con­trac­tes que l'empresa Rius fa al llarg de tot l'any es tan­quen durant l'Itma. Inter­net ha posat fi a la tendència tra­di­ci­o­nal que refre­nava les ven­des abans del saló per con­cre­tar-les en per­sona. L'empresa bagenca desen­vo­lupa maquinària per fer tei­xit tra­di­ci­o­nal i tei­xit tècnic, sobre­tot per als sec­tors de la medi­cina i el packa­ging. A l'Itma ha pre­sen­tat una màquina que pro­du­eix tei­xit en 3D per al qual han tro­bat uti­li­tat en els sec­tors de l'auto­moció, la domòtica i els fabri­cants de mata­las­sos: “Dedi­quem un 5% de la nos­tra fac­tu­ració a R+D”, explica Rius. Diver­sos pro­jec­tes als Estats Units i Amèrica Cen­tral van tenir un impacte molt posi­tiu en la fac­tu­ració del 2010 i per al 2011 es con­for­men amb man­te­nir la xifra. Amb unes expor­ta­ci­ons del 97% i cli­ents a tot el món, Valentí Rius explica: “M'afecta més un con­tra­temps ines­pe­rat en qual­se­vol part del món que no la crisi econòmica.”

Les ame­na­ces per a Galan, una empresa de maquinària per a la fila­tura, retorçat i bobi­nat de tot tipus de fibres natu­rals i sintètiques de Ter­rassa, són a l'Àsia, que ara està pre­nent posi­ci­ons en el sec­tor de la maquinària. Per Xavier Galan, la cele­bració de l'Itma és una forma de cop­sar aquest avenç: “Els core­ans estan molt forts”, asse­gura. Per aquest motiu Galan, amb presència a uns 70 països i una quota d'expor­tació del 95%, està fent una aposta deci­dida pel tei­xit tècnic amb una cli­en­tela molt con­cen­trada a Europa, explica Xavier Galan, men­tre asse­nyala una màquina que tei­xeix Kev­lar, una fibra orgànica set vega­des més resis­tent que l'acer.

La firma ter­ras­senca acaba de fer el relleu de la ter­cera gene­ració i aborda el futur amb espe­rança però demana suport de l'admi­nis­tració en aspec­tes com ara faci­li­tar els visats dels seus cli­ents.

Les empreses

Galan

Seu: Terrassa

Facturació: 6 M€

Treballadors: 25

Quota d'exportació: 95%

Rius

Seu: Sant Joan de Vilatorrada

Facturació: 5 M€

Treballadors: 30

Quota d'exportació: 97%

Electro-jet

Seu: Gurb

Facturació: 25 M€

Treballadors: 120

Quota d'exportació: 98%



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.