Els rumors arruïnen les empreses
La comunicació interna és l'assignatura pendent de les companyies catalanes, que ni en temps de bonança aproven
Ràdio rum-rum és ara com ara l'“eina” més estesa en comunicació interna a les empreses. Els comunicats, més o menys ajustats a la realitat, salten majoritàriament d'un empleat a l'altre pel sistema prehistòric del boca-orella. Tant si són bones com dolentes, les notícies d'informació corporativa acaben deixant campar alegrement els rumors amb les males conseqüències que això representa. Són nombrosos els casos de companyies que passen pel traumàtic procés de reestructuració de plantilles sense a penes informar els empleats. Els efectes de la incertesa acaben provocant desmotivació i baixades brusques de productivitat.
Segons un estudi que ha elaborat la consultoria internacional Mercer a prop de dos mil empleats de Catalunya, Madrid, el País Valencià, el País Basc i Andalusia, el 53% dels empleats consideren que la seva empresa no fa una bona tasca mantenint els empleats informats dels temes que els afecten. I això malgrat que la gran majoria dels empleats entrevistats treballen en empreses d'una certa dimensió. El problema s'agreuja en el cas de les firmes més petites.
Rafel Martínez, soci de la consultoria Mercer, considera que la comunicació interna continua sent el principal dèficit de l'empresa espanyola i catalana, i que està en una posició molt pitjor que en altres països europeus. “No s'informa els empleats, la comunicació no es gestiona adequadament i els efectes són nocius per al conjunt de la companyia”, diu.
Per Martínez, posar remei a aquest dèficit no necessita una inversió elevada i, en canvi, serveix per sumar esforços i assolir objectius, uns beneficis gens menyspreables en moments com l'actual.
L'obra Comunicación interna en la empresa, de l'editorial Wolters Kluwer, fa algunes recomanacions per girar la truita i gestionar bé la informació que es genera a l'interior de les companyies.
Els autors afirmen que en el cas de processos de reestructuració laboral l'empresa ha de ser capaç de contar la notícia, d'explicar els motius i, alhora, d'afrontar el problema des d'una òptica humana. L'obra, elaborada per la consultoria Estudio de Comunicación i el Banc Santander, va ser encarregada per l'Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones (Aedipe), conscients de les nefastes conseqüències d'una comunicació interna pobra. L'informe insisteix que hi ha d'haver un diàleg entre les parts –direcció i treballadors–, i a més el feedback entre ambdues ha de ser constant si es vol posar fi a les toxines i els sorolls laborals.
EINES.
Els autors adverteixen que per la deixadesa de la direcció moltes vegades el monopoli de la comunicació interna s'ha cedit als sindicats o al comitè d'empresa. “Durant els moments de calma això sembla no importar, però quan arriben les situacions crítiques els responsables s'adonen que necessiten comunicar desesperadament i aleshores potser és massa tard”, diu l'estudi.
Ara bé, tot i els efectes tòxics que té el rumor en una empresa que no sap comunicar de portes endins, també pot resultar positiu. Els comentaris extraoficials al voltant d'una màquina de cafè poden arribar a ser positius per a l'organització i els seus integrants, segons un estudi del Gatton College of Business and Economics de la Universitat de Kentucky, que conclou que el rumor ben utilitzat pot ser un valor afegit en termes de comunicació interna, per llançar o rebre informació que no circula per les vies oficials, o per fer aflorar idees o innovacions que tampoc no seguirien les vies comunes de l'organització. L'anàlisi explica que certs empleats tenen un lideratge que no s'escau amb la seva funció, però que poden impactar en els altres i servir per ajudar a gestionar el canvi o per motivar la plantilla. Ara bé, malgrat l'aparent espontaneïtat del rumor, l'empresa ha de procurar donar bé la informació.