Gran angular

Obtenir més voluntats contra el CO2

Amb el Programa d'Acords Voluntaris es vol fer créixer el compromís de les empreses catalanes per combatre el canvi climàtic

Ser proactiu contra el canvi climàtic pot donar avantatge en els contractes públics

El com­bat per miti­gar els efec­tes del canvi climàtic no és només cosa dels estats. La soci­e­tat civil, ciu­ta­dans i empre­ses, és la que real­ment pot can­viar usos i cos­tum per un demà amb menys CO2.

Amb el Pro­grama d'Acords Volun­ta­ris ende­gat per l'Ofi­cina Cata­lana del Canvi Climàtic, ens depen­dent de la Gene­ra­li­tat, es pro­mou que cada empresa i orga­nit­zació assu­meixi el com­promís de con­fe­gir un inven­tari de les seves emis­si­ons de gasos d'efecte hiver­na­cle (GEH) i, con­següent­ment, que es dis­se­nyin ini­ci­a­ti­ves per reduir-les. L'inven­tari es renova anu­al­ment en la filo­so­fia típica de les polítiques de qua­li­tat, de millora contínua.

Com explica el direc­tor de l'Ofi­cina Cata­lana del Canvi Climàtic, Sal­va­dor Sami­tier, “el pro­grama neix quan en l'Ofi­cina detec­tem que cada vegada més hi ha més empre­ses que fan actu­a­ci­ons lli­ga­des al clima, sobre­tot en l'àmbit de l'eficiència energètica, i volíem fer aflo­rar tota aquesta tasca.” Per donar un marc de coherència a aquest tre­ball, l'orga­nisme de la Gene­ra­li­tat ha for­mu­lat, sobre les bases de la norma ISO 14064, un mètode d'ava­lu­ació que dis­tin­geix dos àmbits de com­pli­ment obli­gat: l'Abast I, de les emis­si­ons de CO2, gene­ra­des pel con­sum de com­bus­ti­bles, direc­tes; l'Abast II, el de les emis­si­ons lli­ga­des a la des­pesa d'elec­tri­ci­tat, indi­rec­tes. Hi hau­ria un ter­cer àmbit opci­o­nal, l'Abast III, que inclou­ria aspec­tes com la gestió del cicle de l'aigua, la gestió de resi­dus i el trans­port de tre­ba­lla­dors.

SEGELL DE RECO­NEI­XE­MENT.

Les empre­ses que fan l'inven­tari i, el més impor­tant, les que plan­te­gen acci­ons per reduir els GEH, es fan cre­di­to­res d'una eti­queta de reco­nei­xe­ment que no té només un valor simbòlic, com diu Sami­tier: “a una empresa s'hi dóna pro­jecció si lluita con­tra el canvi climàtic, i pot donar avan­tatge perquè asso­leixi con­trac­tes públics, ja que les admi­nis­tra­ci­ons avan­cen cap a l'ambi­en­ta­lit­zació de la con­trac­tació.” A més a més, en diver­sos sec­tors econòmics,“veiem com els cli­ents de l'empresa expor­ta­dora fan cada vegada més pre­gun­tes sobre la pet­jada en GEH del seu pro­ducte o ser­vei”. Val a dir que grans empre­ses de dis­tri­bució, com Car­re­four, o dels ser­veis de neteja, ja qüesti­o­nen als seus proveïdors sobre què fan per miti­gar el canvi climàtic.

L'ACCIÓ DE FEC.

A hores d'ara, un total de 25 empre­ses s'han adhe­rit al pro­grama, fruit de la tasca d'infor­mació i sen­si­bi­lit­zació. La Fun­dació Ener­gia i Clima (FEC) hi ha jugat un paper cab­dal amb l'orga­nit­zació de jor­na­des i la cre­ació d'un but­lletí tri­mes­tral. En el llis­tat, a més d'empre­ses vin­cu­la­des al sec­tor ambi­en­tal (La Vola, Acci­o­na­tura), n'hi ha d'altres en què la pers­pec­tiva ecològica és en el moll de l'os de la seva acti­vi­tat, com la impremta el Tin­ter. Hi tro­bem grans grups indus­tri­als com SADA, de pro­ces­sa­ment avícola, i el pro­duc­tor de cava Codorníu. Sal­va­dor Sami­tier pensa que són fir­mes com aques­tes les que “poden fer de cata­lit­za­dors perquè d'altres s'ani­min a par­ti­ci­par en el pro­grama”. De fet, tant l'Ofi­cina com la FEC han pogut cons­ta­tar que hi ha un bon grup d'empre­ses que estan fent coses per reduir la seva pet­jada climàtica, però que s'esti­men més no fer-ho públic de moment.

Admet que en un entorn de crisi no és una tasca sen­zi­lla invo­lu­crar les empre­ses, en l'horitzó del 2020, en la lluita per asso­lir les fites que marca la UE: una reducció del 20% en emis­si­ons de GEH, asso­lir almenys un 20% de con­sum energètic en reno­va­bles i reduir mit­jançant l'eficiència un 20% del con­sum energètic. Afirma, però, que “quan par­les amb les empre­ses, poden veure que aquesta nova cer­ti­fi­cació no és cara i que les acci­ons en àmbits com l'eficiència energètica són auto­fi­nançables, tenen un retorn curt”.

Amb vista a l'evo­lució futura del pro­grama, Sami­tier creu que hi ha molt camp per recórrer en l'apar­tat d'acci­ons voluntàries: “pot ser un gran filó, sobre­tot per invo­lu­crar les empre­ses del sec­tor de ser­veis, i per això estem estu­di­ant crear un model d'infor­mació sobre com ges­ti­o­nar ade­qua­da­ment els cicles de l'aigua i els resi­dus perquè a les empre­ses els resulti més sen­zill enfron­tar-s'hi.” Cal fer avi­nent que a l'Ofi­cina no assu­mei­xen un paper de con­sul­tors en l'ela­bo­ració de l'inven­tari, que és una auto­de­cla­ració, però sí que poden acla­rir dub­tes i fer una feina de con­trol ale­a­tori per veri­fi­car que tot el que diu la docu­men­tació és cert.

En un exem­ple d'Acord Volun­tari, el de l'empresa de ser­veis ambi­en­tals La Vola, veiem que el 2010 van com­pu­tar 152,13 tones de CO2, 92 tones en emis­si­ons direc­tes, 26 en indi­rec­tes i 34 en d'altres. Per tal de pro­gres­sar en la reducció de les emis­si­ons, a La Vola van con­cre­tar per al seu dia a dia mesu­res com subs­ti­tuir dos dels vehi­cles de la seva flota per altres de menys con­sum; ins­tal·lar bom­be­tes de con­sum baix en deu punts de llum; ins­tal·lar un sis­tema de recir­cu­lació d'aire per mini­mit­zar la potència de les bom­bes de calor que van ins­tal·lar; i fer com­par­tir qua­tre tor­res entre vuit ordi­na­dors.

En un altre exem­ple, en El Tin­ter, l'empresa que va regis­trar el 2010 un total de 49,80 tones, es van plan­te­jar empren­dre acci­ons com sepa­rar en sec­ci­ons dife­rents comp­ta­dors elèctrics per apa­gar llums en funció de les lec­tu­res elèctri­ques, per poder fer min­var la seva marca.

Malgrat tot, Durban ha tingut una significació política

Si bé són molts els que s'han afanyat a considerar decebedor el resultat de la Cimera del Clima celebrada a Durban, no tothom pensa que s'hi ha perdut el temps. Per a Salvador Samitier, “la cimera, des del punt de vista polític, ha estat significativa, ja que ara ja no és creença general que la responsabilitat de reduir emissions és dels països rics del Nord i no pas de la resta, com en l'any 1997, quan es va engegar el Protocol de Kyoto.” I hi afegeix: “ara s'accepta que el 2015 tots els estats, sense excepcions, han de participar en l'elaboració d'un acord per al 2020, cosa que vol dir que a partir d'ara engeguem una nova arquitectura.” És un edifici nou de negociacions que, al capdavall, és el que “proposava la UE, que amb fermesa ha aconseguit que els països emergents pugessin a aquest carro, a més de garantir la continuïtat dels mercats de carboni i els Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN).”

El director de l'Oficina de Canvi Climàtic concedeix, però, que “pel que fa a un compromís real de reducció d'emissions, Durban no ha suposat un progrés, quan la investigació científica sobre el canvi climàtic ens demanaria un tempo més accelerat. En un context de crisi era molt difícil arribar a un acord de tipus quantitatiu.” En aquest sentit, per accelerar l'acció de mitigació, l'informe que l'IPPC ha de publicar el 2013, en què ha d'aportar coneixements cabdals com ara si l'escalfament al segle serà d'1,5 ºC o 2 ºC, pot ser decisiu.

I ha estat igual d'important, com destaca Samitier que, “en la visualització, a Durban, la qüestió del clima va molt més enllà de les negociacions entre estats, hi ha tot un moviment, en què hi ha administracions regionals o sectors industrials, que mostra un gran ímpetu, que moltes coses es mouen al marge de la gran negociació”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.