Focus

L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci

Algunes administracions han començat a posar a internet part dels seus arxius i estan estimulant la reutilització de les dades per generar nous serveis i negocis. El desconeixement i una oferta de fitxers en obert encara limitada estan alentint la implicació de la iniciativa privada en aquest nou focus d'activitat

La quadratura del cercle vindrà quan les empreses comencin a obrir les seves dades
El govern català cerca la complicitat d'empreses perquè siguin tractores
La baixa demanda de dades que hi ha en el mercat creixerà, però caldrà divulgació
Els fitxers públics han de ser oferts en un format ric que faciliti la seva utilització
Necessitem dades de qualitat: actualitzades a temps real i de temes interessants
Treballadors de la firma realitzen censos dels locals comercials periòdicament

El desen­vo­lu­pa­ment de l'eco­no­mia del conei­xe­ment, que està sig­ni­fi­cant una autèntica revo­lució per a molts sec­tors i pro­fes­si­ons, ha tro­bat una nova fron­tera en l'open data: un ide­ari que s'està impo­sant a poc a poc i que reclama uni­ver­sa­lit­zar l'accés a les dades públi­ques perquè tot­hom en pugui fer ús. Amb quin objec­tiu? Amb una intenció de con­trol de l'acció del poder públic per part del ciu­tadà -que hau­ria d'afi­lar el seu espe­rit crític-, en un exer­cici de trans­parència de part de les admi­nis­tra­ci­ons.

Però també amb la idea que el trac­ta­ment i la com­bi­nació de les dades gene­rin nous ser­veis i nous nego­cis o millo­rin els ja exis­tents per la via de l'eficiència en incor­po­rar nou conei­xe­ment.

La plas­mació d'aquest cor­rent és el que a Europa ha vin­gut a ano­me­nar-se RISP: reu­ti­lit­zació de la infor­mació del sec­tor públic. La Comissió Euro­pea, que l'11 de desem­bre pas­sat va pro­po­sar obli­gar tots els governs a fer acces­si­bles els seus arxius, estima la riquesa que es podria gene­rar al con­junt de la Unió en 140.000 mili­ons d'euros en un any. Alguns estu­dis cir­cums­crits a l'Estat espa­nyol par­len de l'emergència d'un sec­tor amb un poten­cial de 2.000 mili­ons d'euros que cre­a­ria uns 45.000 llocs de tre­ball en una dècada.

La bona notícia és que Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol par­tei­xen d'una molt bona posició. Alberto Abe­lla, en el seu lli­bre Reu­ti­lit­zación de infor­mación pública y pri­vada en España, asse­gura que el desen­vo­lu­pa­ment de l'open data situa l'Estat espa­nyol en el segon lloc a Europa, després del Regne Unit, “que con­jun­ta­ment amb els Estats Units poden con­si­de­rar-se líders mun­di­als”. Asse­nyala que el País Basc és el ter­ri­tori cap­da­van­ter, tot i que a vega­des és més precís par­lar d'orga­nis­mes o ens cap­da­van­ters. En el cas de Cata­lu­nya, a falta d'una llei que obli­gui les instàncies públi­ques a expo­sar els seus arxius, les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons, entre les quals hi ha els ajun­ta­ments de Bar­ce­lona, Lleida o Bada­lona, la Dipu­tació de Bar­ce­lona, l'Ins­ti­tut d'Estadística (Ides­cat) o la Gene­ra­li­tat, han adop­tat una posició de motor.

En con­cret, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha creat el seu por­tal Open­data BCN, que posa a l'abast del ciu­tadà les dades que el con­sis­tori té sobre demo­gra­fia, ter­ri­tori, eco­no­mia, etcètera, i sol·licita a l'usu­ari que sug­ge­reixi qui­nes dades s'hau­rien d'obrir i encara no ho estan. El mateix tarannà té la Gene­ra­li­tat, que reu­neix aquesta infor­mació al por­tal Dades Ober­tes de Gen­cat, on està pri­o­rit­zant la infor­mació d'ús social, com per exem­ple la vin­cu­lada a la mobi­li­tat.

En aquest cas, el govern català hi aboca les dades pro­ce­dents d'ope­ra­do­res com ara Renfe i FGC -en els pròxims dies s'hi afe­girà infor­mació de trànsit dels prin­ci­pals eixos via­ris i més enda­vant infor­mació de metro i bus de Bar­ce­lona-. A par­tir de les dades que s'obren, el Depar­ta­ment de la Pre­sidència va cre­ant per­fils de Twit­ter per ofe­rir de manera pro­ac­tiva infor­mació sobre hora­ris i trànsit de manera que les dades ofi­cial es posen al cos­tat de les que eme­ten els usu­a­ris d'aquests trans­ports, a través de pla­ta­for­mes com ara Roda­lies.info. Aquest és un bon exem­ple de copro­ducció, crowd­sour­cing, entre l'admi­nis­tració i altres actors (ciu­ta­da­nia, empre­ses, asso­ci­a­ci­ons), que, gràcies a les dades que obre la Gene­ra­li­tat i a través de l'acció a les xar­xes soci­als i als ser­veis per a dis­po­si­tius mòbils, s'ela­bo­ren i difo­nen també con­tin­guts de valor públic. Un cas simi­lar s'està fent amb la infor­mació sobre ofer­tes d'ocu­pació.

Des de la ini­ci­a­tiva pri­vada, l'empresa Gynoid Apps ha desen­vo­lu­pat una apli­cació per a Iphone i Android de rea­li­tat aug­men­tada que per­met iden­ti­fi­car uns trenta mil equi­pa­ments públics -amb dades en obert-, uti­lit­zant la càmera del dis­po­si­tiu mòbil, i con­tac­tar-hi per les dades de loca­lit­zació que ofe­reix.

A mesura que s'alli­be­rin més dades, millori la seva qua­li­tat i es des­perti la cre­a­ti­vi­tat de ter­cers, les pos­si­bi­li­tats són enor­mes. Però és un procés que exi­geix un canvi de cul­tura i men­ta­li­tat impor­tants. Les dades públi­ques són un patri­moni col·lec­tiu que pot esde­ve­nir un intan­gi­ble de pri­mer nivell en uns moments d'accen­tu­ada crisi com l'actual i que, al cap­da­vall, “és un conei­xe­ment que ha estat pagat amb els diners de tots”, recorda Ignasi Genovès, direc­tor gene­ral d'Atenció Ciu­ta­dana i Difusió de la Gene­ra­li­tat. Però, per avançar i obte­nir resul­tats, “cal fer molta peda­go­gia dins i fora de les admi­nis­tra­ci­ons, per les dinàmiques i models vigents fins ara i el des­co­nei­xe­ment que cal con­tra­res­tar”, afe­geix.

Pot­ser per aquesta raó el procés, a més de tenir el suport polític, està recla­mant pro­fes­si­o­nals per­su­a­dits dels avan­tat­ges d'alli­be­rar el conei­xe­ment que estan lide­rant i s'estan impli­cant en la tasca edu­ca­tiva: dina­mit­zant l'oferta i la demanda alhora.

Dina­mit­zar l'oferta vol dir, entre altres coses, que el res­pon­sa­ble públic sigui pro­ac­tiu a l'hora de detec­tar les dades sus­cep­ti­bles de ser alli­be­ra­des i que les tre­ba­lli mínima­ment per faci­li­tar-les al públic en unes con­di­ci­ons i un for­mat que posi les coses fàcils als que les reu­ti­lit­zin. És el que s'ano­mena linked data, és a dir, “vin­cu­lar les dades entre si amb l'objec­tiu de tenir una trama comuna i fàcil­ment auto­ma­tit­za­ble per ser pro­ces­sada per les màqui­nes amb un cost baix”, explica Marc Gar­riga, expert en open data.

Tot i que comença a haver-hi uns certs con­sen­sos i cri­te­ris més o menys accep­tats inter­na­ci­o­nal­ment, el cert és que la falta d'estàndards uni­ver­sals sobre com s'han d'alli­be­rar les dades suposa una limi­tació per a l'avenç però en cap cas frena un procés impa­ra­ble.

VES­SANT ECONÒMIC.

No menys interes­sant és tot el que es refe­reix a la dina­mit­zació de por­tes enfora de l'admi­nis­tració. “Un dels grans frens actu­als és la baixa demanda de dades que hi ha en el mer­cat. Estic con­vençut que crei­xerà, però caldrà una tasca de divul­gació impor­tant”, explica Gar­riga.

Als Estats Units, per resol­dre aquest incon­ve­ni­ent, l'Ajun­ta­ment de Nova York va con­vo­car un con­curs d'apli­ca­ci­ons que va tenir un gran èxit i ha esde­vin­gut un refe­rent inter­na­ci­o­nal. Aquí s'ha repli­cat la idea amb ini­ci­a­ti­ves com la de Desafío Abre­da­tos, que pre­mia les millors apli­ca­ci­ons basa­des en dades públi­ques.

Fran­cesc Mas­sana, un dels fun­da­dors de la firma cata­lana de solu­ci­ons web Zona en Línia, que va que­dar fina­lista en la dar­rera edició d'Abre­da­tos, pensa que la clau perquè aug­menti l'interès de les empre­ses és que hi vegin retorn, i que això ara per ara és difícil: “Només si apor­tes un valor afe­git pots obte­nir bene­fi­cis, i la clau és dis­po­sar de dades de qua­li­tat, és a dir actu­a­lit­za­des a temps real i de temes interes­sants”, explica Mas­sana. Aquí os quedáis, l'apli­cació desen­vo­lu­pada per Zona en Línia, per­met esco­llir la comu­ni­tat autònoma ideal per viure-hi en funció de diver­sos paràmetres d'interès que selec­ci­ona l'usu­ari.

“Les empre­ses ens dema­nen dades en calent”, reco­neix Genovès. En aquest sen­tit, la Gene­ra­li­tat està desen­vo­lu­pant la tec­no­lo­gia que per­meti avançar en aquesta direcció. La idea és que l'usu­ari no s'hagi de des­car­re­gar els arxius sinó que pugui efec­tuar con­sul­tes direc­ta­ment en el núvol, a inter­net.

Per conèixer de prop les deman­des de les empre­ses i con­tri­buir a difon­dre l'ús de l'open data, els res­pon­sa­bles de la Gene­ra­li­tat man­te­nen tro­ba­des amb dife­rents orga­nit­za­ci­ons i grups d'empre­sa­ris. “La pri­mera reacció és de sor­presa: els estra­nya que l'admi­nis­tració s'adreci a ells per expli­car-los que està alli­be­rant dades i dema­nar-los qui­nes els poden resul­tar útils”, explica Genovès. Les pri­me­res deman­des es con­cen­tren en acti­vi­tats com ara el turisme o l'urba­nisme. “L'objec­tiu del govern català és cer­car la com­pli­ci­tat d'algu­nes empre­ses de referència perquè siguin trac­to­res i dina­mit­za­do­res en l'ús de dades ober­tes en l'àmbit empre­sa­rial”, diu.

Els pri­mers nego­cis que han uti­lit­zat les dades ober­tes són els que ja hi esta­ven acos­tu­mats i, en con­cret, els usu­a­ris de sis­te­mes d'infor­mació geogràfica (SIG), que posen capes d'infor­mació sobre una base car­togràfica. Una de les cap­da­van­te­res a Cata­lu­nya és la giro­nina Nexus Geo­gra­fics, cre­a­dora de la pla­ta­forma de loca­lit­zació Cer­ca­lia. David Coma, soci gerent de la firma, pensa que l'open data inau­gura una nova etapa en què, en una pri­mera instància, s'hi suma­ran peti­tes empre­ses tec­nològiques que cre­a­ran apli­ca­ci­ons de tota mena, sovint vin­cu­la­des al mòbil.

Marc Gar­riga pensa que el procés pujarà un esglaó quan les empre­ses tra­di­ci­o­nals comen­cin a incor­po­rar els arxius alli­be­rats per gua­nyar eficiència en els seus pro­duc­tes i ser­veis. Posa l'exem­ple d'una firma de con­trol de pla­gues que ori­en­ta­ria millor la seva acti­vi­tat comer­cial si tingués infor­mació sobre qui­nes són les zones on es regis­tren les quei­xes ciu­ta­da­nes. “La demanda aug­men­tarà i exi­girà més a l'oferta: serà una bola de neu”, pre­veu Gar­riga. Cal pen­sar que actu­al­ment, i pel que fa només a la Gene­ra­li­tat, les dades alli­be­ra­des “repre­sen­ten la punta de l'ice­berg” dels fit­xers poten­ci­als, reco­nei­xen al govern català.

L'open data, de la mateixa manera que altres movi­ments ger­mans com ara l'open source (pro­gra­mari lliure) o l'open inno­va­tion (inno­vació oberta), es basa en la idea de la intel·ligència col·lec­tiva i que com­par­tint la infor­mació tot­hom hi gua­nya. Per tant, la qua­dra­tura del cer­cle vindrà quan les empre­ses també comen­cin a obrir part de les seves dades. Hi ha sec­tors com ara el finan­cer que dis­po­sen d'una infor­mació molt valu­osa per al con­junt de l'eco­no­mia.

La legis­lació hau­ria d'acom­pa­nyar el procés obli­gant les admi­nis­tra­ci­ons a alli­be­rar les dades esta­blint límits i con­di­ci­ons.

Com trobar el local adequat per al negoci

L'empresa Planol.info combina dades públiques i privades en una plataforma tecnològica que facilita la tasca d'ubicar un establiment

L'empresa Planol.info és una de les firmes més dinàmiques en l'aplicació de nous serveis innovadors en open data a Catalunya. Fundada a finals del 2007 com una enginyeria dedicada a la informació geogràfica, a poc a poc s'ha anat especialitzant en informació econòmica d'àmbit municipal. El seu projecte estel·lar és Eixos, un observatori econòmic que va rebre el suport econòmic d'Ajuts Puntcat sota la condició que aconseguís la meitat del finançament del projecte via crowd funding (micromecenatge), que ja ha assolit.

Combina les dades obertes d'equipaments que alliberen la Generalitat, l'Oficina Virtual de Catastro, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'Institut d'Estadística (Idescat). I incorpora les dades censals d'establiments a peu de carrer que membres de la mateixa empresa confeccionen periòdicament. El resultat és una plataforma de promoció econòmica que aspira a incorporar les principals ciutats de Catalunya. De moment, és especialment exhaustiva en aquells municipis que s'han interessat per anar més enllà: Mollet del Vallès, Montcada i Reixac i Cornellà de Llobregat. Recentment s'hi ha incorporat Barcelona (acaben de fer el cens de l'Eixample) i a poc a poc s'hi aniran sumant localitats. El comptatge general es fa un cop l'any i els principals eixos comercials es revisen cada trimestre.

Amb el suport dels ajuntaments i dels comerços del territori, s'han incorporat al mapa serveis com per exemple la cerca de productes d'oferta des del mòbil, fet que suposa un estímul a l'activitat comercial local.

Però un dels principals valors afegits d'Eixos és la localització d'establiments buits per a l'inici d'activitat. “És una tecnologia molt útil per als nous emprenedors que comencen un negoci i volen assegurar-se l'èxit”, explica David Nogué, director de Planol.info. L'usuari disposa d'informació sobre com es distribueix la competència sobre el mapa de la ciutat, on estan ubicats els equipaments públics que poden incidir en el negoci, quina zona disposa de places d'estacionament o aparcaments, i on estan els locals disponibles, i el seu preu. Al final del procés, l'emprenedor pot saber quin és el local més adequat per a l'activitat que vol engegar i com contactar amb l'agent immobiliari.

Tota aquesta informació està disponible en obert, però Planol.info també fa estudis de localització a mida. La informació recopilada permet elaborar anàlisis sobre les dinàmiques comercials de les localitats, molt útils per a la presa de decisions polítiques.

L'experiència acumulada en aquests anys treballant amb open data ha fet veure a David Nogué que és molt important el contacte entre les empreses que les utilitzen i les administracions que les alliberen, per orientar un procés molt marcat per la novetat. “És un terreny minat en què tothom mira on posa els peus”, explica Nogué.

Tant és així, que per descobrir en què han de millorar Planol.info sovint adopten el paper d'usuaris d'ells mateixos. “Així hem vist que als ciutadans se'ls han de cuinar les dades”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.