Borsa

L'ambient s'escalfa

El fred siberià que escombra el país passa de llarg pels parquets, que s'engresquen amb la baixada de l'atur als EUA. L'Íbex 35 arriba als 8.861,20 punts i guanya un 2,36%.

El selectiu Íbex 35 acomiada el primer
mes de l'exercici amb una davallada d'un 0,67% en quatre setmanes, però lluny dels mínims anuals

Termòmetres sota zero arreu però la borsa s'ha caldejat. Els inversors han passat per alt que Grècia continua sense un acord amb els seus creditors -un pacte que havia de produir-se durant l'últim cap de setmana de gener- i l'amenaça de dimissió del seu primer ministre, Lukàs Papadimos, si no s'assoleix un enteniment sobre els ajustos a aplicar per rebre l'ajuda. També han ignorat que la crisi econòmica mundial ha començat a passar factura a grans grups empresarials que han publicat resultats de 2011 per sota de les estimacions dels experts (com ara Deutsche Bank i Amazon, per posar-ne dos exemples).

Amb aquests temes sobre la taula el més normal hauria estat un increment de la prudència dels inversors cap a la renda variable en les darreres sessions. Per contra, les compres s'han imposat en la pràctica totalitat de borses internacionals en una setmana que ha anat de menys a més i en la qual la publicació de la dada d'atur als EUA –que ha confirmat un descens de la taxa fins al 8,3% al gener i ha evidenciat que l'economia nord-americana és capaç de crear ocupació– ha fet augmentar l'optimisme dels inversors.

Però no tot ha estat positiu d'ençà que va començar aquesta setmana. Cal destacar que els dubtes van planar dilluns sobre els mercats per l'eternització de les negociacions a Grècia. La setmana es va encetar sense acord, tot i esperar-se aquest pel cap de setmana anterior, i això va colpejar els principals índexs europeus. La plaça espanyola va ser la que va resultar més perjudicada, ja que va caure un 1,62%, contra l'1,30% de l'Eurostoxx-50 i l'1% que van retrocedir el parquet londinenc i l'alemany.

La incertesa a Atenes va portar més vermell a l'índex espanyol en la sessió de dimarts, en què l'Íbex 35 va sumar un lleu retrocés (-0,09%), contra els guanys modestos de la resta d'índexs europeus. Les dues davallades en les darreres sessions del gener van deixar el balanç mensual en negatiu. L'Íbex 35 ha reculat un 0,67% durant el primer mes del 2012, però ha aconseguit allunyar-se dels mínims de principi de mes (8,278,90 punts del dia 9) i tancar el gener per sobre dels 8.500 punts.

En canvi, l'estrena de febrer està sent força positiva i el selectiu índex s'ha contagiat de l'ambient optimista que es respira en el conjunt de places internacionals per revalorar-se prop d'un 4,14% en les tres sessions d'aquest mes. Aquestes alces han ajudat a tenyir de negre el balanç setmanal i l'Íbex 35 ha guanyat en les últimes cinc sessions un 2,36%, ja que divendres es va acomiadar amb 8.861,20 punts, superant així els màxims anuals assolits fins ara.

EL DEUTE ES RELAXA.

A part de la millora en la part macroeconòmica, la borsa espanyola s'ha deixat portar per la tranquil·litat que es respira en els mercats de deute. La darrera subhasta del Tresor ha tornat a rebre el suport dels inversors i l'ens emissor ha pogut col·locar el màxim previst (4.560 milions d'euros) i, el que és més important per a les arques de l'Estat, a un interès menor que en subhastes anteriors. En aquest context, la prima de risc -diferencial entre el bo espanyol i bund alemany- continua el seu descens i ja ha caigut per sota dels 300 punts bàsics en el decurs de la setmana, i ha allunyat així la pressió dels especuladors sobre l'Estat. No és el cas, però, de Portugal, al qual els mercats comencen a amenaçar per la possibilitat de contagi i que es repeteixi el cas grec amb una segona demanda d'ajuda financera, tema que caldrà seguir per veure com afecta el comportament de la renda variable europea. Si bé el que passi a Atenes continuarà copsant l'atenció dels inversors, la propera setmana aquests també estaran molt pendents de la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE), que se celebrarà dijous. Després de les darreres rebaixes en les previsions de creixement per a l'economia de la zona euro que han fet diverses institucions internacionals, els parquets volen saber quina serà la posició del banc que presideix Mario Draghi i si aquest tornarà a rebaixar els tipus d'interès. Els mercats preveuen que el BCE abaratirà el preu del diner el 2012, i al gener tenien clar que seria en la reunió del febrer o el març quan aquest canvi en els tipus d'interès es materialitzaria. Falta veure si finalment els membres del consell estimen oportú donar una empenta a l'economia dijous o esperar fins més endavant. En una setmana amb minses referències macroeconòmiques, els mercats esperaran amb candeletes la confirmació del bon estat de l'economia dels EUA, que podria mostrar la dada de confiança del consumidor que elabora la Universitat de Michigan divendres que ve.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.