Eines

Deu consells per no haver de tancar

Russell Bedford elabora un decàleg perquè les pimes puguin anticipar-se a una insolvència i evitar la liquidació

Donant la cara davant els creditors s'arriba a acords que permeten la supervivència.

El 90% de les empreses que presenten concurs de creditors acaben en liquidació per no haver actuat a temps, i la major part són petites empreses. Això posa de manifest, segons la firma d'auditoria i assessorament legal Russell Bedford, les grans dificultats dels petits empresaris a l'hora d'afrontar una situació d'insolvència, generalment per falta de mitjans, i el desconeixement legal que els duu fins i tot a arriscar el seu patrimoni personal per intentar salvar a la desesperada els seus negocis.

Per prevenir aquests possibles tancaments, Russell Bedford ha elaborat un decàleg amb els passos més importants que les pimes han de seguir per interpretar la seva situació financera i evitar el tancament.

1. Ordenar els comptes és més que pagar impostos.

La majoria no fan un seguiment mensual de la comptabilitat i només la revisen al final de l'exercici, quan han de calcular els pagaments a Hisenda. És molt important que l'empresa sàpiga en tot moment en quin estat es troben les seves finances (patrimoni, rendibilitat, tresoreria...).

2. Fer un escàner complet de la situació de l'empresa.

Les grans companyies tenen departaments dedicats al seguiment de les seves finances, però les pimes no saben fer un diagnòstic exhaustiu dels comptes perquè no tenen recursos. El més convenient és consultar assessors econòmics i legals per prevenir una possible insolvència. També és aconsellable realitzar un pla de tresoreria per saber la quantia dels ingressos i fins quan es pot pagar a proveïdors i creditors. Això permetrà anticipar-se diversos mesos a una possible insolvència i prendre les mesures necessàries.

3. Podar abans de tallar el tronc.

Moltes empreses acaben tancant per no haver tallat despeses prèviament. La reducció de costos va des de prescindir de despeses corrents innecessàries fins a portar a terme una regulació d'ocupació passant pel tancament d'oficines. És preferible assumir que no es pot pagar una part de la plantilla que no pagar a ningú.

4. Menys estructura i més eficient.

Per funcionar correctament, una empresa necessita tenir els departaments imprescindibles i que millor s'adapten a la seva activitat. A més, al capdavant d'aquestes àrees hi ha d'haver les persones més qualificades, cosa que implica prescindir de gestors poc formats que basen la seva gestió en la intuïció.

5.-Un negoci atractiu sempre atreu socis.

La falta de finançament ha dut moltes empreses a buscar inversors interessats a participar en el capital. Per aconseguir-ho, tant l'activitat com el pla de negoci de la companyia han de ser atractius i oferir un escenari de rendibilitat a mitjà termini. El suport d'un o diversos socis sempre és una garantia a l'hora de negociar amb bancs i creditors.

6.-No créixer amb els diners d'altres.

L'error que cometen moltes societats és el de créixer a força d'endeutar-se. Això era possible abans de la crisi gràcies al baix cost i l'abundància de crèdit, però l'actual situació ha demostrat que molts empresaris vivien per sobre de les seves possibilitats.

7.-Si el negoci és viable, cal comunicar-ho.

Tan important com ser viable és demostrar-ho. Russell Bedford aconsella elaborar un pla de viabilitat a aquelles empreses que tinguin previstes dificultats financeres en els pròxims mesos i exposar amb total transparència aquest pla als seus creditors.

8.-Donar la cara davant els creditors.

La majoria de les empreses tenen quatre tipus de creditors: els treballadors, els proveïdors, les administracions públiques (Hisenda i la Seguretat Social) i les entitats financeres. Encara que tots són importants, cada companyia haurà de prioritzar a quins paga amb més diligència, sense oblidar-ne cap. Només donant la cara davant els creditors es podrà arribar a acords que permetin la supervivència, ja que ningú està interessat a perdre clients.

9.- No viure ofegats.

Un cop establerta la prioritat de pagament entre creditors, el pas següent és fixar els terminis. Si l'empresa no pot pagar de forma immediata, haurà de negociar amb els creditors un calendari. En general, solen acceptar que l'empresa pagui a un any, ja que si reclamen per via judicial l'espera serà més gran. Això permet sanejar els comptes amb més marge.

10.-El concurs no és la fi.

Si l'ampliació del termini no és suficient, el més correcte serà sol·licitar el concurs de creditors, creat perquè les empreses puguin reflotar el negoci.

Dos de cada tres concursos són de petits negocis

Catalunya va ser l'any passat la comunitat autònoma amb més declaracions de concurs, 1.507 de les 6.755 de tot l'Estat espanyol, de les quals 1.010 eren de societats anònimes, 4.439 de societats limitades i 233 autònoms i 934 persones físiques.

El 65,4% de les empreses concursades l'any passat es van concentrar en el tram més baix de volum de negoci (menys de dos milions d'euros): totes de les persones físiques amb activitat empresarial, el 68,3% de les societats de responsabilitat limitada i el 44,1% de les societats anònimes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.