Recórrer al networking en un moment de desesperació mai no dóna bons resultats. Però és cert, la gent pensa que el networking és només per a quan és necessari. Greu error: és el contrari, és per no arribar a l'extrem de quedar-se sense feina. Tots nosaltres estem en el punt de mira d'altres persones i si som interessants la gent ens busca. Així d'automàtic. Si la nostra actitud és de desesperació, la gent ja té prou problemes i ens evitarà.

Amb una òptima utilització de la xarxa de contactes, tindràs més feina de la que pots arribar a fer. Posem-nos en el lloc de l'encarregat de personal que està reclutant professionals per a feines de responsabilitat i ben remunerades: lògicament buscarà persones amb garanties d'alta rendibilitat per a l'empresa, i això vol dir gent de confiança i que tinguin bones referències. Per això, si no apareixes en el radar és com si no existissis.

Sóc portuguès però estic treballant en 50 països i ho he aconseguit perquè la gent em truca d'una part i d'una altra del món.

No en tinc ni idea, perquè aprofito temps morts per mirar les xarxes socials on sóc. Ho faig normalment, però no sóc un addicte.

Sí, però és com un programari que tens instal·lat al cap i que en qualsevol moment pot ser activat. Ha de ser una activitat interioritzada gairebé inconscient. És el mateix que un emprenedor que quan va pel carrer només veu oportunitats on altres només hi veuen problemes. Jo quan parlo amb algú sempre hi veig contactes.

El que és important és tenir objectius al cap. La història d'aquest llibre comença amb un correu d'un alumne d'un curs de postgrau de màrqueting digital que treballava per a una empresa espanyola a Lisboa. Em convidava a fer el pròleg de la traducció portuguesa d'un llibre ja editat a Espanya. Vaig parlar amb ell i em va posar en contacte amb la seva editorial espanyola perquè jo volia editar aquí. I finalment es va concretar.

Sempre ha existit, però ara, gràcies a les xarxes socials, és possible gestionar més contactes i d'una altra manera. Amb Facebook o Linkedin podem portar quantitats il·limitades de contactes que seria impossible retenir al cap.

Sí, avui sóc a Barcelona presentant el llibre i dilluns vinent seré a Mongòlia per fer classes de formació al partit del govern d'aquest país asiàtic. I també gràcies a la gestió que faig dels contactes.

La conclusió és que cada persona ha de tenir objectius propis, perquè el que acostuma a passar és que quan una persona entra en una empresa assumeix els objectius de l'empresa. Pot haver-hi moments en què siguin convergents, però també pot arribar el dia que siguin totalment divergents. Si tens clars els seus objectius, tu tries.

Cal coratge. Jo vaig deixar un treball estable i ben remunerat en un banc perquè el que m'oferia no encaixava amb els meus objectius. El meu entorn familiar va pensar que jo estava boig. El que va succeir és que en els sis anys posteriors no hi ha hagut promocions a dins de l'entitat i els meus excompanys em deien que esperaven ser acomiadats. Aquest va passar a ser el seu objectiu de vida.

Això és ser emprenedor de si mateix. Solem entendre que un emprenedor és algú que munta una empresa, però l'emprenedor no és sols això, sovint el negoci és ell mateix. I les grans empreses cerquen aquest esperit en els seus professionals.

Posar-hi passió. Gestionar els contactes no és fer matemàtiques. Quan parlo amb una altra persona, no estic pensant què li puc treure. No és així. És ben bé a l'inrevés: he de veure què hi puc compartir. El més fantàstic del networking és que com més comparteixo més tinc de retorn. Si una persona, en un gest de generositat, et dóna alguna cosa quan tu la necessites, quedes amb una fantàstica sensació sobre aquesta persona. I segurament compartiràs aquesta informació amb els teus amics. El cas és que un dia, com si fos màgia, al benefactor se li retorna el que ha donat, i d'una manera increïble.

És que estem parlant de persones. Cal sembrar les mil llavors sent conscient que no obtindràs mil plantes. Però de cop i volta una sola llavor pot transformar-se en cent, mil plantes. Però no l'endemà de començar a fer la teva xarxa de contactes. Aquí no val el curt termini. El seu amic que s'ha quedat a l'atur hauria d'haver començat en això fa molt de temps.

Sí, no pots desaparèixer. Hi ha molta gent que s'hi dedica fins que se li acaba la fal·lera, i després ho deixa estar. I quan desapareixes estàs creant les condicions per a la crisi següent.

És un contacte fora de la nostra xarxa natural i són importants perquè moltes oportunitats de fer coses surten d'aquests enllaços. Si tenim l'actitud adequada, anirem a un esdeveniment tot i no conèixer ningú, precisament perquè estarà ple de potencials relacions febles.