El 2009, la despesa pública en sanitat al País Basc va ser de 1.623 euros per habitant, mentre que a Catalunya va ser de 1.298 (inferior als 1.344 de mitjana espanyola). És un exemple dels diferents marges de maniobra que donen els sistemes de finançament: el concert econòmic basc (i el similar conveni navarrès) i l'autonòmic de règim comú.

Al País Basc, la gestió i recaptació dels impostos estatals (inclòs el de societats, amb capacitat per fixar els tipus i les deduccions) correspon a les tres diputacions forals, que només paguen a l'Estat la part proporcional de les despeses de les competències no assumides: la quota, que es revisa cada cinc anys i que el 2009 va representar el 10,5% de la recaptació d'impostos i taxes. El 89,5% restant se'l reparteixen les diputacions -encarregades de posar el finançament als ajuntaments que en territori comú va a càrrec de l'Estat- i el govern basc.

A Catalunya, en canvi, els impostos els recapta l'Agència Tributària, que ha d'entregar a la Generalitat el 50% de la recaptació de l'IRPF i l'IVA, el 58% dels impostos especials i el 100% d'altres com ara el de transmissions patrimonials. La resta, un 61,2% dels ingressos, va a la saca comuna. En el gràfic sembla que el resultat amb els dos sistemes sigui similar, amb retorns de quasi el 91% dels impostos en els dos casos, però en primer lloc cal tenir en compte que en realitat el retorn basc és més alt perquè no hi estan comptades les despeses de personal i serveis de l'administració de l'Estat en aquest territori. I en segon lloc, que bona part dels 18.929 milions que l'Estat va tornar a Catalunya eren discrecionals, com els 2.217 milions d'inversions de les empreses públiques. Els bascos poden decidir què fan amb el 89,5% dels impostos estatals que paguen, mentre que aquesta sobirania fiscal a Catalunya es redueix al 38,8%.

Les administracions basques disposen, a igualtat de competències, un 56% més de recursos per càpita que la Generalitat, i això es nota en la renda bruta disponible de les persones (indicador que inclou els subsidis i la imputació de despeses de sanitat i ensenyament): en l'any de referència, Catalunya ocupava la novena posició en el rànquing de territoris espanyols, amb 18.347 euros per persona (un 102,2% de la mitjana), i el País Basc només estava per sota de Navarra, amb 22.545 euros i un 27% per sobre de la mitjana.

A aquesta diferència també hi contribueix el fet que els territoris forals pràcticament no contribueixen al finançament dels fons d'anivellació regional. La quota només inclou pagaments al Fons de Compensació Interterritorial, però no paga ni un euro per al fons de garantia de serveis públics fonamentals, on Catalunya hi va posar 1.455 milions d'euros el 2009, que van sortir de la seva cistella d'impostos cedits i no pas de la part estatal. Entre una cosa i l'altra, mentre que el País Basc és primer en PIB per càpita (29.753 euros, 130% de la mitjana espanyola) i segon en renda per habitant, Catalunya passa de ser quarta en PIB (26.589) a novena un cop distribuïts els impostos.

El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya del 2009 va ser de 3.500 milions (1,8% del PIB) si només es compten els impostos i de 792 milions si s'hi afegeixen els ingressos i les despeses de la Seguretat Social. Però si la balança fiscal es calcula sense comptar el dèficit públic de l'administració estatal, el dèficit puja fins a 16.409 milions d'euros, un 8,4% del PIB, segons les dades fetes públiques per la Generalitat aquesta setmana. És un dèficit pràcticament igual al que hi havia el 2005, quan amb l'anterior sistema de finançament va ser del 8,7% segons la primera i única balança fiscal que ha publicat el govern espanyol. Al País Basc, en contrast, la contribució a les arques estatals representava l'1,35% del PIB.